Una Caixa en contínua reconstrucció

Han passat dos anys des que l’entitat financera de l’estrella va donar un cop sobre el tauler bancari espanyol. Després de mesos de negociacions, CaixaBank va comprar Bankia, l’entitat salvada pel Govern presidit per Mariano Rajoy el 2012. Després del canvi definitiu d’accions, el març del 2021, la Fundació La Caixa es va convertir en el primer accionista de l’entitat a través de Criteria, seguit de l’Estat mitjançant el FROB, amb el 16%. El president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va ser nomenat president de la nova entitat; Gonzalo Gortázar, procedent de Caixa, conseller delegat. Aquesta operació va ser l’última executada per Isidro Fainé, president de la Fundació La Caixa i de Criteria. Fainé ha sigut el maquinador –va iniciar la seva presidència a La Caixa el juny del 2007– d’aquesta recomposició societària i estratègica el pròleg de la qual van escriure els seus dos predecessors en el càrrec, Josep Vilarasau i Ricardo Fornesa.

Aquesta reconstrucció continua. És el repte en el qual es treballa des de les dues seus operatives del grup: a les torres de Diagonal de Barcelona i al passeig de la Castellana de Madrid. Condició necessària: l’obra social de la Fundació ha de mantenir les seves donacions, que es mouen al voltant dels 500 milions d’euros anuals, fins i tot amb aspiració d’incrementar-les.

El Patronat de la Fundació La Caixa s’erigeix en la cúspide del triangle del grup. És el sanedrí que marca les línies d’inversió de l’obra social i de Criteria i que inclou el control a distància de CaixaBank. Als seus vuitanta anys, Fainé, sense ànim de cedir el seu testimoni a curt termini –un tema tabú en qualsevol conversa amb el seu entorn– s’envolta de catorze consellers, incloent-hi el vicepresident, notari de carrera, Juan José López Burniol (1945). Al seu consell s’han incorporat aquest any dos pesos pesants de l’empresa espanyola: Pablo Isla, expresident d’Inditex, i José María Álvarez Pallete, president de Telefónica. Al costat d’ells s’asseu un altre president de l’Ibex 35, Marc Murtra, president d’Indra, l’empresa tecnològica i de defensa en la qual l’Estat té un 25,2% a través de la SEPI. «És un error analitzar aquests recents nomenaments en caràcter de relleu. Seria no entendre el president», afirmen fonts del Patronat.

¿Fins a quin punt la relació entre Criteria i la Fundació s’hauria de reordenar un altre cop, començant pels seus òrgans de govern? A més de Fainé i López Burniol, les dues societats comparteixen cinc membres més en el Consell. Com a conseller delegat hi ha Marcelino Armenter. Conegut pel seu perfil baix, Armenter es va incorporar a La Caixa el 1985 i és considerat una de les persones de més confiança de Fainé.

Criteria s’ha reconvertit més d’una vegada. Creada per aglutinar part de les participacions en el sector industrial i de serveis de La Caixa, l’octubre del 2007 va sortir a borsa amb un valor de 17.260 milions d’euros. Criteria estava llavors presidida per Fornesa i el seu director general era Francisco Reynés, avui president de Naturgy. Al costat de Fainé a La Caixa, el càrrec de director general l’ocupava Juan María Nin. Tots dos van marcar el segon capítol en el procés d’enginyeria financera de la caixa. El gener del 2011, enmig de la profunda crisi financera, aquella Criteria es va reconvertir en Caixabank, l’embrió de la Criteria actual. Per acabar de complementar la remodelació, impulsada en part per les necessitats legislatives, el juny del 2014 va culminar el procés de segregació entre la Fundació i Criteria: la Fundació controla Criteria, que al seu torn controla la majoria de les participacions del grup. La quadratura del cercle es compleix.

Des d’aleshores, la recomposició de la cartera de participades del grup La Caixa ha sigut constant. A la sortida total del capital de Repsol el 2019 s’ha unit el manteniment –excepcional– d’una participació directa del 4,5% de CaixaBank a Telefónica. Aquest any, Criteria ha anat acumulant a aquest percentatge accions de l’operadora, i al setembre ja arriba a l’1,7%. Des de la Caixa afirmen que la intenció és anar concentrant aquestes participacions en Criteria. Isidro Fainé continua sent vicepresident de Telefónica, companyia de la qual és conseller des del 1994.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

La recuperació econòmica després de la pandèmia ha permès que els dos pesos pesants en els quals participa la Fundació a través de Criteria (vegeu el gràfic), CaixaBank i Naturgy, hagin proveït gran part dels dividends obtinguts en el primer semestre, 564 milions. La crisi energètica ha obert un nou escenari. «El deteriorament de les participacions accionarials és el principal risc del model de negoci», s’escriu en la memòria semestral de Criteria. El valor net dels actius de les participades suma 20.000 milions a favor el 2022 per la revalorització de CaixaBank en borsa, fins ahir un 44%, amb un valor de mercat de 28.000 milions. A l’anunci de la intenció de vendre el grup d’aparcaments Saba, del qual controla un 99,5%, a Criteria aposten per continuar invertint per valors estratègics amb capitalitzacions superiors a 10.000 milions d’euros. A mitjà termini, La Caixa haurà de decidir per quina de les dues potes en què es planteja dividir-se Naturgy (regulats, amb més dividend, i liberalitzats, amb més opció de creixement) acabarà apostant. El sector immobiliari, valorat en 2.600 milions, continuarà creixent: des de la Costa Daurada (Tarragona) amb terrenys al voltant de Port Aventura fins a Sanxenxo, a Pontevedra. 

Enmig de la reconstrucció, només una constant: la impertèrrita estrella de Miró.