La llum s’abarateix a Espanya gairebé un 15% després del topall ibèric al gas

L’‘excepció ibèrica’ o topall al gas, que compleix dos mesos des de la seva posada en funcionament a Espanya i Portugal, ha rebaixat un 14,8% el preu majorista de l’electricitat, el qual repercuteix directament sobre els consumidors amb tarifa regulada o PVPC.

Segons les dades definitives de l’operador OMIE, el preu mitjà del megawatt hora (MWh) durant aquest període ha sigut de 254,7 euros, uns 43,5 euros menys que els 298,87 euros que s’hauria pagat si no es comptés amb el mecanisme, per la qual cosa, de moment, estaria lleugerament per sota dels càlculs del Govern.

En concret, l’Executiu preveia que aquest límit al gas destinat a la generació elèctrica, que estarà en vigor fins al 31 de maig del 2023, reduís entre el 15 i el 20% el preu de la llum per a més de deu milions d’usuaris a Espanya.

Espanya per sota de la mitjana europea

Des del 15 de juny, que van començar a sentir-se els efectes d’aquesta mesura, l’electricitat ha assolit un preu mitjà pròxim als 255 euros/MWh, gairebé el triple –176,21% més– que fa un any, que va rondar els 91,9 euros.

I és que, malgrat haver-se moderat, el mercat continua veient-se afectat per les tensions geopolítiques derivades de la invasió d’Ucraïna, cosa que ha despertat a Europa un clima d’incertesa davant d’un possible tall de subministrament de gas per part de Rússia, un dels seus principals proveïdors, durant l’hivern.

De moment, les conseqüències de la guerra ja han colpejat les principals economies europees, més dependents des del punt de vista energètic de Moscou que Espanya i Portugal.

De fet, aquest panorama ha derivat, en més d’una ocasió, a pics intradia pròxims als 650 euros/MWh, especialment a Itàlia, on l’electricitat ha marcat de mitjana 418,79 euros/MWh coincidint amb els dos primers mesos de l’«excepció ibèrica».

En comparació, el MWh a Espanya ha sigut un 39% més barat que a Itàlia i un 18% menor que a Alemanya, on ha arribat a una mitjana de 309,41 euros.

La inestabilitat també ha deixat la seva empremta a França, on el màxim es va registrar el 20 de juliol, amb el MWh a 589,22 euros; no obstant, la mitjana d’aquests dos mesos ha sigut de 372,29 euros, un 31,5% per sobre de l’espanyola.

Un factor a tenir en compte és que, a mitjans d’aquell mes, el gegant rus Gazprom va interrompre els subministraments de gas que arribaven a Alemanya a través del gasoducte Nord Stream 1 per tasques de manteniment.

Quan es va restablir el servei, el volum havia baixat al 20% de les seves capacitats, davant del 40% que rebia anteriorment.

En aquells dies, l’electricitat es va disparar tant a Itàlia com a Alemanya, amb el MWh a 564,2 i 473,3 euros, respectivament, el 28 de juliol.

Per contra, el dia previ a la interrupció del Nord Stream 1 va deixar al Vell Continent els seus mínims més recents: Itàlia, 324 euros/MWh; França, 224,4 euros/MWh, i Alemanya, 115,2 euros/MWh, informa Efe.

Mercats de futurs

Els mercats de futurs mostren un equilibri més gran per a la recta final d’any i els agents poden comprar electricitat a Espanya per al quart trimestre a 158,25 euros, davant dels 490,99 euros d’Alemanya i els 909,81 euros de França.

Per al primer trimestre del 2023, coincidint amb els mesos de fred, el preu dels futurs a França s’eleva fins als 975,84 euros, mentre que a Alemanya arriben als 487,26 euros i a Espanya, als 180 euros.

Fort pes dels cicles combatius

Però les tensions geopolítiques no han sigut l’única raó que ha descontrolat els mercats, ja que se li afegeix l’increment de la demanda elèctrica aquest estiu, que passarà a la història d’Europa per ser un dels més calorosos.

Així, el 14 de juliol, durant la segona onada de calor, la demanda va marcar rècord anual a Espanya després d’arribar als 38.284 MW a les 14.19 hores, per sobre dels 38.248 MW del dia anterior, segons dades de Red Eléctrica de Espanya (REE).

Els cicles combinats, més cars a l’utilitzar gas per generar electricitat, estan sent crucials per satisfer l’alta demanda durant els dies de calor més intensos en què les renovables, per les seves limitacions climatològiques, aporten menys al «mix».

Un exemple d’això és que el 16 de juliol, el preu a abonar pels beneficiaris del topall al gas per compensar aquestes centrals va marcar màxims, 169,11 euros/MWh, que supera el preu fixat en la subhasta per a l’electricitat per si mateixa.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

D’acord amb l’últim Butlletí Estadístic de l’operador gasista Enagás, un 55% de la demanda del mercat nacional durant aquell mes va procedir del sector elèctric, cosa que equival a prop de 17.200 gigawatts hora (GWh), un 125,9% més que el mateix mes del 2021.

Des de començament d’any, la demanda de gas per produir electricitat s’ha disparat un 83,2%, fins als 72.984 GWh.