La marca d’espardenyes Toni Pons creix amb el rumb posat en els 27 milions d’euros de facturació

La clau, segons aquest empresari, és la combinació de factors que es dona a Toni Pons: d’una banda, els 76 anys de trajectòria; d’una altra, que tenen gent jove al capdavant «amb ganes d’aprofitar les oportunitats, explicar el projecte i fer-lo créixer»; i, també, que es recolza en tres vies de negoci «amb molta salut».

La primera són les botigues multimarca, a les quals Toni Pons facilita sabates perquè les venguin al públic final, i que encara suposen el 60% dels ingressos d’aquesta companyia amb seu a Girona. La segona és la gran aposta de l’empresa des que Jordi Pons en va agafar les regnes el 2016: les botigues pròpies. Amb les dues últimes obertures –un establiment a Madrid i un altre a València que s’han posat en marxa aquest estiu–, la marca té ja 17 locals de venda a Espanya. A banda de vuit més a l’Aràbia Saudita, dos a Colòmbia i un altre a Malàisia. I per acabar, el canal ‘online’, que suposa ja el 20% de les vendes de la firma.

Línies de creixement

Notícies relacionades

Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones

Carlos Cuerpo: "No hi ha influència de Junts o ERC en la decisió sobre la consulta per l’opa"

«Teníem un producte i una història de producte molt fort, i es tractava de poder explicar-la amb les oportunitats que donen cada moment», planteja Pons en relació amb aquesta aposta per la botiga pròpia i l’‘online’. «Ho veiem com una suma de forces: nosaltres continuem apostant molt per on hem sigut sempre, no volem passar a ser una empresa ‘business-to-consumer’ [de venda directa al públic], passa que el fet de ser un canal més recent l’escalabilitat sembla més gran», explica l’empresari, que alhora reconeix que tenir botigues pròpies els ha ajudat a ser més presents en l’imaginari de clients importants.

De moment, l’estratègia està posada aquí: a explotar tant aquests tres camins, com la potència de la marca Espanya en la indústria del calçat (i més d’espart) per arribar a més gent, a més països i als canals de millor presència. I, sobretot, a esquivar la incertesa econòmica general. Per ara, Toni Pons, que té la producció externalitzada en fàbriques a La Rioja i a Alacant, ha apostat per ajustar marges i ha aconseguit no haver d’apujar el preu dels productes, tot i que no descarta haver de fer-ho en el futur. «Evidentment, si les possibilitats de fabricació són impossibles, haurem de prendre mesures», conclou Pons.