Turbulències
La dimissió de Draghi arrossega la borsa i dispara la prima de risc italiana
El diferencial amb el bo alemany a 10 anys escala per sobre dels 230 punts
La dimissió del primer ministre italià, Mario Draghi, anunciada avui, s’ha fet notar immediatament en la prima de risc, que ha pujat fins als 238 punts, i a la Borsa de Milà, que una hora després de la seva obertura queia més del 2%. Un nou mal de cap per a l’estabilitat a la zona euro, a causa que és la tercera economia de la zona, i forçarà també l’actuació del Banc Central Europeu (BCE)
La plaça milanesa s’ha desplomat un 2,29%, fins als 20.859,04 punts, després de l’anunci de la dimissió de Draghi, acceptada poc després pel president de la República italiana, Sergio Mattarella.
Tot i que el primer ministre es mantindrà en funcions per als afers corrents i d’ordinària administració, la seva dimissió, prevista després de la jornada d’ahir, ha fet caure els principals bancs del país.
Notícies relacionadesEls valors del selectiu milanès més afectats han sigut la Poste Italiane, que ha caigut un 7,69%; el banc Unicredit, que ha perdut un 7,05%, i el Banc BPM, amb un retrocés del 6,89%.
Per la seva banda la prima de risc, que mesura el diferencial entre el bo alemany i l’italià a 10 anys, ha obert la sessió d’aquest dijous superant els 230 punts, i gairebé dues hores després tocava els 238 punts, per tant, supera la del deute grec. Mentrestant, el rendiment del bo a deu anys ha pujat al 3,56%.
- Caos ferroviari a Catalunya La normalitat a Rodalies no es recuperarà fins a l’abril
- Aquest cap de setmana Aliança Catalana reuneix tots els seus líders territorials a Ripoll per preparar les eleccions municipals
- Programes Això és el que es queda Hisenda del pot que ha guanyat Rosa a ‘Pasapalabra’: més d’un milió d’euros
- LA PEL·LÍCULA‘LA FIERA’RELATA LA VIDA DEL GRUP Armando del Rei, l’únic supervivent de la tribu maleïda del salt base: «Sempre tinc ganes de saltar, és el que soc»
- Resultats del 2025 El Sabadell guanya un 2,8% menys i recomprarà accions per 800 milions en lloc de pagar un dividend en efectiu
