Mercat de treball

Les 5 claus de les dades de juny del 2022

Les 5 claus de les dades de juny del 2022

Ferran Nadeu

5
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’ocupació continua ascendint i s’endinsa en la campanya d’estiu amb saldos positius de contractació, malgrat la persistència de la inflació. El mercat de treball va registrar al juny bones dades d’ocupació, ja que va ser el segon millor juny en 17 anys a nivell de noves contractacions. La taxa d’atur va baixant, tot i que a un ritme més moderat i continua sent de les més altes de la Unió Europea. Menys atur, més ocupació i nou rècord en volum de contractes indefinits. La reforma laboral continua desplegant els seus efectes sobre les dades d’afiliació publicades aquest dilluns pels ministeris de Treball i Seguretat Social.

Malgrat que fa més d’un any que dura l’escalada de la inflació i que fa més de quatre mesos de la guerra a Ucraïna, el mercat laboral n’esquiva els efectes i no dona mostres de desacceleració. El col·lectiu de treballadors autònoms ha continuat sumant nous membres malgrat les reticències a emprendre aventures empresarials amb les múltiples incerteses que planen sobre l’economia.

Ocupació: el segon millor juny en 17 anys

La millor dada de les estadístiques d’aquest juny és la de l’ocupació. Espanya ha guanyat 115.607 nous afiliats a la Seguretat Social, el segon millor juny des del 2005, amb permís del de l’any passat, quan els efectes de la desescalada van destapar les contractacions. Fins a un total de 20,3 milions de treballadors en actiu, amb un nou rècord de contractes indefinits firmats. S’han signat 4,5 vegades més contractes fixos que el mateix mes de l’any passat i, des de la reforma laboral, quatre de cada 10 nous contractes són indefinits.

L’hostaleria i el comerç van ser els sectors que més van impulsar l’ocupació el primer mes de la campanya turística d’estiu. La construcció també va deixar registres notables i en educació es va concentrar el nivell més alt de destrucció. Més enllà de les reformes, es repeteix la clàssica baixa massiva de personal a les escoles al juny per tornar a ser contractats al setembre.

Atur: Frenada en la baixada i alarma per a la tardor

Si l’ocupació ha deixat notes positives, l’estadística d’atur encén alarmes de cara a la tardor. L’atur va baixar en 42.000 persones respecte al maig, deixant la xifra total en 2,8 milions de persones. És la més baixa a Espanya des del 2008, però continua sent la més alta de tota la Unió Europea. El problema és que el ritme de reducció de l’atur dona signes d’esgotament –cada vegada baixa menys– a les portes del segon semestre de l’any, que sempre és més complicat que el primer.

Una proporció que es manté immutable és la de persones a l’atur cobertes per alguna prestació o subsidi del SEPE. Quatre de cada 10 continuen sense cobrar res, una situació que els deixa en un escenari complicat per atendre les necessitats més bàsiques.

Joves: la reforma laboral funciona

Les noves fórmules de contractació pactades en la reforma laboral entre el Govern, la patronal i els sindicats compleixen aquest juny tres mesos en vigor. El seu principal objectiu era reduir la taxa d’eventualitat i un dels col·lectius que més se n’ha beneficiat és un dels que més la patien. Segons les últimes dades, els menors de 30 anys firmen avui gairebé el doble de contractes indefinits que abans de la reforma. «Fins ara, que un jove signés un contracte indefinit podia semblar gairebé una extravagància», ha ironitzat el secretari d’Estat d’Ocupació. Si abans només el 37% dels joves eren fixos, actualment el percentatge escala fins al 64%.

Més joves fixos i menys joves a l’atur. L’atur entre aquest col·lectiu, especialment exposat als cicles –van molt bé quan la conjuntura és positiva i van molt malament quan la conjuntura és negativa–, ha baixat considerablement l’últim any. Actualment hi ha 201.209 persones menors de 25 anys apuntades oficialment a l’atur, el 32% menys que fa un any.

Autònoms: l’emprenedoria es desaccelera

El col·lectiu de treballadors autònoms, que des de l’inici de la pandèmia mostra una gran resiliència –afavorida per les ajudes covid habilitades des del Govern–, troba cada vegada menys gent per emprendre. El nombre de treballadors per compte propi creix, però a un ritme més baix. Al juny va sumar 8.006 nous membres, el juny més fluix des del 2012, fins a un total de 3,35 milions d’afiliats al RETA. Al col·lectiu li costa molt allunyar-se molt de la cota dels 3,2-3,3 milions, ja sigui a l’alça o a la baixa.

Els autònoms, actuals i futurs, esperen amb expectació el final de les negociacions entre la Seguretat Social i les associacions més representatives per al nou sistema de cotitzacions. Si aquest dilluns es presentava com un dia clau per culminar-les, les posicions no s’han acostat prou el cap de setmana per fer-ho possible. Totes les parts confien a tancar la reforma aquesta setmana, però la fumata blanca es resisteix.

Catalunya lidera el descens de l’atur a Espanya

Catalunya va ser la comunitat autònoma que més nombre d’aturats va reduir, amb 9.946 persones menys apuntades a les llistes del SEPE, fins quedar-se amb 338.000 aturats. Els seus resultats han sigut millors que els de Madrid i València i només Andalusia ha tancat el mes amb més aturats que els que hi havia a principi de mes.

Pel que fa als llocs de treball creats, Catalunya en va guanyar 37.600 al juny i ja supera la xifra dels 3,6 milions de treballadors en actiu. Mai en terres catalanes hi havia hagut abans tants ocupats. La temporada turística d’estiu es visibilitza territorialment en les dades desagregades a Catalunya. Girona va ser la província on més va baixar l’atur (-5,3%) i on més ocupació es va crear (+3,2%). En aquest últim punt, està per davant de Lleida (+2,5%), Tarragona (+2%) i Barcelona (+0,5%).

Temes:

Ocupació Atur