La rebaixa de l’abonament de transport i set mesures clau més aprovades pel Govern

El Govern ha posat en marxa una ajuda directa de 200 euros per als autònoms, els treballadors i els aturats amb baixos ingressos que es podrà sol·licitar a partir del juliol i es rebrà en un únic pagament. Està destinada a les llars en què la suma de les rendes que percebin els convivents siguin inferiors a 14.000 euros el 2021 i tinguin un patrimoni, descomptant la vivenda habitual, que no superi els 43.196,4 euros. L’Executiu calcula que beneficiarà 2,7 milions de persones i tindrà un impacte pressupostari de 540 milions d’euros. No podrà accedir a aquest xec qui ja rebi l’ingrés mínim vital o una pensió.

El Govern ha aprovat una reducció del 50% dels abonaments de transport que ofereix l’Estat i del 30% de tots els títols que siguin gestionats per les comunitats i els ajuntaments. En tots dos casos, estarà sufragat per recursos estatals. Tot i així, les autonomies i entitats locals podran completar la rebaixa fins arribar al 50% en els abonaments de transport que en depenguin. Aquesta mesura, que entrarà en vigor l’1 de setembre i s’estendrà fins al 31 de desembre, tindrà un cost de 221 milions d’euros.

Sánchez va explicar que, per exemple, el bo mensual de Proximitat a Madrid, que costa 28,9 euros, passarà a costar-ne 14,45. En el cas de Catalunya, el títol mensual passaria de 25,55 euros a 12,77. I a Sevilla, de 34,70 a 17,35.

El reial decret aprovat pel Consell de Ministres recull una baixada de l’IVA de la llum del 10% al 5% que es començarà a aplicar l’1 de juliol. Aquesta rebaixa suposarà un estalvi d’uns 2,7 euros per a un consumidor mitjà amb una factura mensual d’uns 60 euros i, segons el Govern, afectarà 27,7 milions de llars, autònoms i empreses. A més, l’Executiu prorroga la reducció de l’impost especial elèctric del 5,11% al 0,5%, el mínim legal, i la suspensió de l’impost especial de generació, que tenia un gravamen del 7%. Tot aquest paquet fiscal suposarà una caiguda dels ingressos de l’Estat de 3.600 milions d’euros.

Els dos partits que componen el Govern de coalició registrarà durant les pròximes setmanes una proposició de llei al Congrés per crear un nou tribut que gravi «els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques». La intenció de l’Executiu de coalició és que aquest nou impost entri en vigor l’1 de gener del 2023, moment a partir del qual serà exigible, tot i que sí que afectarà l’exercici del 2022. No obstant, Sánchez no ha desgranat quin serà el disseny d’aquest tribut, tot i que ha apuntat que estan «mirant» l’exemple d’Itàlia, on s’ha aprovat un impost extraordinari i puntual del 25% als beneficis.

Una de les mesures que es prorroguen de l’anterior reial decret és la bonificació de 20 cèntims per litre de gasolina o gasoil que va començar a funcionar l’1 d’abril. L’Executiu ha ampliat aquesta rebaixa fins al 31 de desembre d’aquest any i es calcula en 4.030 milions d’euros.

L’Executiu ha aprovat revaloritzar les pensions de jubilació i invalidesa no contributives un 15%, com van pactar amb EH Bildu a canvi que la formació ‘abertzale’ s’abstingués en la reforma de les pensions. Això suposarà un increment de 60 euros al mes, 360 euros fins a final d’any. A més, es prorroga també la pujada transitòria del 15% de l’ingrés mínim vital. El Govern preveu que es reforcin així les rendes de més de 800.000 llars vulnerables.

Una altra de les noves mesures que s’han introduït en el reial decret és la congelació del preu de la bombona de butà fins a final d’any, en 19,55 euros. Aquesta iniciativa ja la va posar en marxa el Govern durant el primer confinament a causa de la pandèmia del coronavirus.

Ja fa quatre mesos, el Govern va limitar les pujades dels preus dels lloguers al 2%. L’Executiu va desvincular l’actualització dels contractes de l’IPC, a causa de l’alta inflació, i ho va relacionar amb l’índex de garantia de competitivitat que estava al 2%. D’aquesta forma, s’impedeixen les pujades superiors a l’esmentada xifra, tret que hi hagi un acord entre llogater i arrendatari per efectuar un increment més gran.

També es manté vigent la prohibició de tallar el subministrament elèctric als consumidors vulnerables. En la mateixa línia, es prorroga fins al 31 de desembre la suspensió dels desnonaments i llançaments de la vivenda habitual per a les famílies en situació de vulnerabilitat.

L’Executiu prorroga el bo social elèctric, que es tracta d’un descompte en la factura de la llum per a les llars més vulnerables. El març passat, el Govern va reforçar aquesta mesura, ampliant la seva cobertura en 600.000 noves famílies, fins arribar a un total d’1,9 milions de llars beneficiades.