Cost de la vida

¿Com ens afecta la inflació més alta en gairebé 40 anys?

L’IPC del 8,7% té efectes en nombroses variables, que van dels salaris a l’estalvi

A1-124632528.jpg

A1-124632528.jpg / JORDI OTIX (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La inflació va tornar a pujar al maig fins al 8,7%, amb què es manté en els nivells de fa gairebé 40 anys i afecta nombroses variables. A més de reduir el poder adquisitiu dels salaris i les pensions, també té efectes en l’estalvi i els lloguers, per això el Govern central va decidir posar un límit a la pujada dels arrendaments fins al 30 de juny.

Notícies relacionades

La inflació s’ha convertit ja en un problema, ja que dels preus dels combustibles i la llum s’ha traslladat al conjunt de l’economia i anticipa pròximes pujades del preu del diner, com ja ha admès la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde.

De fet, la taxa anual de la inflació subjacent, que exclou els elements més volàtils com l’energia i els aliments no elaborats, s’ha disparat fins al 4,9%, la cota més elevada des de 1995. Tot això alimenta les reclamacions de recuperació del poder adquisitiu per part dels sindicats i acosta més les pujades dels tipus d’interès, com ja ha fet la Reserva Federal als EUA.

Els salaris

La inflació erosiona el poder adquisitiu dels salaris. Els convenis col·lectius firmats fins a l’abril deixen un balanç d’increment mitjà dels salaris del 2,40%, davant el 2,36% del mes anterior, però molt allunyats de la taxa anual d’inflació. Els sous encaren el 2022 amb la negociació col·lectiva parcialment bloquejada per aquesta espiral inflacionista i per la falta d’entesa al més alt nivell entre la CEOE, CCOO i UGT, que tenen pendent des de fa un any abordar un nou ‘conveni de convenis’ per guiar la negociació col·lectiva. A més, està sobre la taula un pacte de rendes mitjançant el qual els sindicats haurien d’acceptar limitacions a les alces salarials i les patronals, en els marges i beneficis. De tota manera, la diferència entre empresaris i sindicats pràcticament l’impossibilita.

L’estalvi

Com passa amb els salaris, també l’estalvi perd valor amb l’alça de la inflació. La retribució dels comptes i dipòsits és pràcticament nul·la, ja que el preu del diner es manté en el 0%. Els 100 euros de quan va començar l’any valen avui el 8,7% menys i, difícilment trobaran una retribució que ho compensi o superi. L’única via és assumir més riscos a la borsa. En l’actualitat, els diners que estan en comptes i dipòsits bancaris experimenten un rendiment (per dir-ho així), del 0,01% quan té un termini de fins a un any; del 0,39% entre un any i fins a dos i del 0,03% en els terminis de més de dos anys, segons les dades del Banc d’Espanya referides al febrer. En renda fixa pública, les lletres del Tresor a 12 mesos donen una rendibilitat negativa i cal anar als bons a tres anys per obtenir rendiment positius, però per sota de l’1%. L’Ibex, el principal indicador de la borsa espanyola va oferir l’any passat el 7,9%, però igual que puja, baixa.

Les pensions

Les pensions és una altra de les rendes que es veu afectada per la inflació. Els pensionistes s’han vist beneficiats per una pagueta per compensar la desviació respecte a la inflació estimada que va servir per actualitzar-les el 2021. De tota manera, no recuperaran tot el que han pujat els preus, sinó que la referència és la inflació mitjana del desembre del 2020 al novembre del 2021, situada entorn del 2,5%, tal com preveu la reforma parcial acordada pels agents socials. El 2022, les prestacions s’han de revaloritzar a partir d’aquest nivell, i així ha de passar cada any després que s’aprovés apujar-les igual que l’IPC. Les estimacions sobre la inflació mitjana per a aquest any se situen entre més del 5% i més del 7%.

Els lloguers

Una altra de les rendes que es veuen afectades per l’IPC són els lloguers. I això és una bona notícia per als propietaris, però dolenta per als inquilins. Per això el Govern va decidir que fins al 30 de juny els petits propietaris i els inquilins negociïn l’actualització i, en cas que no hi hagi pacte, que sigui el 2%, que equival a l’índex de garantia de competitivitat. Això significa que, amb pacte, l’alça podrà superar aquest llistó, sempre que sigui acordada i el titular sigui un petit propietari. En el cas dels grans propietaris, l’alça no podrà superar en cap cas el 2% fins al 30 de juny. L’estalvi per a l’inquilí és important: en cas de tenir 2u passar de 1.217 a 1.323 euros per un pis de 85 metres a Barcelona, es passarà a 1.241, 82 euros menys al mes dels que serien si no s’hagués posat aquest límit temporal.