L’Audiència Nacional processa Iberdrola per alterar el preu de la llum el 2013

El jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno ha processat Iberdrola Generación, filial de la multinacional espanyola Iberdrola, per suposat encariment artificial del preu de la llum entre els mesos de novembre i desembre del 2013 amb un benefici per a l’elèctrica de fins a 21,5 milions d’euros i un cost per als usuaris de 7 euros per megawatt-hora més que si hi hagués lliure concurrència, segons la interlocutòria datada el 26 de maig passata la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

El titular del jutjat central d’Instrucció número 2 acorda continuar la causa que va arrencar el 2017 amb una denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció arran d’una multa de 25 milions d’euros imposada el 2015 per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per manipulació del preu de l’energia elèctrica i en la qual s’inclouen també quatre directius de la companyia com participants en els fets. Són el llavors director de gestió de l’energia, Ángel Chiarri; responsable d’optimització, gestió de recursos i ‘trading’, Gregorio Relaño; responsable de gestió d’actius, José Luis Rapún, i el responsable de mercats a curt termini i generació global, Javier Paradinas.

«Després de la pràctica de nombroses diligències probatòries –testificals, documentals i pericials–» ha resultat «indiciàriament» acreditat «l’artificial increment del preu de l’energia elèctrica que venia Iberdrola» entre el 30 de novembre i el 23 de desembre del 2013, diu la interlocutòria, avançada per Voz Populi. Durant aquell període la companyia va oferir l’energia elèctrica procedent de les seves centrals hidràuliques de Duero, Sil i el Tajo «per sobre del preu de mercat diari». Al tenir aquestes centrals un preu tan alt, fins i tot més que el dels cicles combinats, la cassació amb la demanda es va produir amb centrals de gas amb «un cost superior i en un rang de preus també més elevat situat entre els 80 i els 90 euros davant la mitjana de preus de l’energia provinent de les centrals hidràuliques situat entre 45 i 55 euros».

«La conseqüència de les accions executades per Iberdrola va ser la pujada del preu de l’energia elèctrica en, aproximadament, 7 euros per megawatt-hora, cosa que va generar un perjudici a la demanda que va arribar als 105 milions d’euros», diu la interlocutòria. Segons la Fiscalia aquests fets podrien ser constitutius d’un delicte del Codi Penal. La decisió, que pot ser recorreguda per les parts, atorga a les acusacions un termini de deu dies per sol·licitar l’obertura d’un judici oral.

Per la seva banda, fonts de la companyia elèctrica indiquen que aquest procediment és el «trasllat d’una normal qüestió de discrepància administrativa» entre la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i Iberdrola, «sense transcendència penal». «Ja en la fase inicial, Iberdrola va exhibir davant la CNMC diversos informes de pèrits aliens que acrediten que aquesta companyia no va produir cap perjudici econòmic en el mercat», afegeixen aquestes fonts.

Buidatge d’embassaments

Aquesta actuació és completament contrària a l’ocorregut l’estiu passat, quan Iberdrola va buidar els embassaments de Ricobayo (Zamora) i Valdecañas (Càceres). ¿Com és possible que la companyia es beneficiï en tots dos casos? Per dos motius: l’enorme diversificació de centrals de generació que té la companyia i per com es fixen els preus del mercat elèctric. D’una banda, l’energia hidràulica es regeix pel denominat cost d’oportunitat, és a dir, el seu preu és lleugerament inferior al que marquen les centrals més cares (cicles combinats). Així, aquest estiu, quan el cost del gas natural va començar a disparar-se, la companyia va incrementar la producció de les centrals hidràuliques, i això va maximitzar els ingressos d’aquesta tecnologia.

Notícies relacionades

Galícia: L’altra cara del ‘tarifazo’ elèctric

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

Mentre que reduint la producció d’energia hidràulica, com va passar a l’hivern del 2013, el que fa és deixar que siguin les centrals més cares (cicles combinats) les que marquin el preu, veient-se beneficiades la resta de tecnologies (nuclears, renovables, etc.) amb les quals Iberdrola també compta en el seu ‘portfolio’. Això passa perquè el mercat elèctric es regeix per un sistema marginalista segons el qual totes les tecnologies es retribueixen al mateix preu que l’última a casar oferta i demanda.

«Si l’oferta d’energia hidràulica d’Iberdrola Generación hagués sigut feta a un cost d’oportunitat no superior a la millor expectativa futura de 80 euros per megawatt-hora, la producció hidràulica hauria desplaçat els cicles més cars en l’ordre de mèrit en aquells dies en què el preu del mercat diari es va situar per sobre d’aquest valor de 80 euros per megawatt-hora i hauria reduït el preu de les hores punta del mercat diari de 87,8 euros per megawatt-hora a 80 euros per megawatt-hora», afirma la CNMC en el seu sancionador.