La botiga de bicis més antiga d’Espanya es queda sense successor

Rafael Abad és un dels pocs negocis històrics que resisteixen a la riba del Túria, un testimoni directe de l’últim segle de la ciutat. No obstant, el seu origen és a Terol. D’aquí va marxar el primer dels Abad rumb a València quan només tenia 9 anys. Ho va fer sol, sense pares ni cap altre familiar, i es va posar a treballar en una botiga d’ultramarins. Gràcies al seu «enginy» no va tardar a llogar un local propi. «Increïble, ¿oi? Quina vida més dura, eren altres temps», reflexiona el Martín en un parèntesi.

El seu avi es va mantenir en aquest baix fins que va estalviar prou per comprar l’immoble des d’on avui resisteix el seu net. Al terra de l’entrada, un rètol diu «Rafael Abad 1922», que certifica l’any de naixement del negoci i dona pas al mosaic de Nolla original que s’estén pel terra de la botiga.

Però en aquell temps el mercat de la bicicleta era molt reduït. «Era el mitjà de transport dels pobres i el meu avi deia que de la bici no es pot viure», contextualitza el Martín. Així, va començar venent des de màquines de cosir fins a fonògrafs, passant per recanvis de cotxe, motos i com no, bicicletes. El gerent explica que la bici i la moto tenien llavors característiques molt similars: «Abans anaven molt unides. La Mobilette, de fet, ve de la GAC –mítica casa de bicicletes ja desapareguda– i Derbi –prestigiós constructor de motos– és un acrònim que significa ‘derivats de la bicicleta’».

Així les coses, Rafael Abad no se centra en exclusiva en les bicis fins a gairebé els anys 80. «És quan comença el boom de la bicicleta de muntanya i vam haver de triar», recorda Martín. Llavors ja estava al capdavant del negoci el segon Rafael Abad, el pare del Martín i els seus quatre germans. Curiosament, es va casar amb Rosa Prieto, filla de la família propietària d’una altra de les cases més importants de motos i bicicletes de València. «Els Prieto se’n van anar cap a la moto i els Abad, a les bicis», explica. 

Arran d’aquesta explosió, els Abad van veure com hi començava a haver una nombrosa competència. El Martín ho compara amb els videoclubs dels 90. «Hi havia un videoclub a cada cantonada però el mercat ja no podia créixer més, així que molts es van enfonsar. I aquí ha passat el mateix: han obert tantes que hi ha sobreoferta. Abans de la pandèmia ja n’havien caigut moltes perquè no hi ha pastís per a tants», afegeix.

La crisi sanitària ha obert una nova edat d’or per al ciclisme, especialment en una ciutat com València, plana i amb un extens carril bici. Tanmateix, botigues com Rafael Abad han vist passar aquesta oportunitat de llarg. «Hi ha hagut molta demanda però res de producció. Tot ve de la Xina i hi ha hagut molts colls d’ampolla. No hi ha hagut manera d’aprofitar-ho perquè hem arribat a entregar bicis amb un any de termini. Hem perdut molta venda», es lamenta.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Malgrat ser un negoci tradicional, l’últim Abad al capdavant mira de cara a les noves tecnologies. «Sembla que les bicis són iguals ara que fa 100 anys, però els materials i els components sempre evolucionen, és apassionant», diu el Martín sobre la bici elèctrica, que no dubta serà el model més venut a curt termini. 

Els Abad estan orgullosos de ser un comerç històric, però el Martín apunta que no tot són avantatges. Orbea, amb qui treballen des de l’inici de l’empresa basca, els ha deixat de proveir al·legant una «reducció de la seva xarxa comercial». «Vaig trucar a l’actual cap, Jon Fernández, i em va donar llargues. Tenim volums molt bons, però les botigues clàssiques ja no els interessem. Deu ser que no donem la imatge, es veu que som una porquerieta per ells», es lamenta el Martín, que afegeix resignat que és «el signe dels temps, però nosaltres tenim la garantia de la nostra trajectòria». I va tancar la xerrada amb una advertència a Orbea: «Perdeu l’ànima».