Resultats primer trimestre

Endesa guanya un 31% menys fins al març per extraordinaris, però manté les seves previsions

L’elèctrica registra un benefici net de 338 milions, inferior al de fa un any per una sentència a favor relativa als drets del CO2

Endesa guanya un 31% menys fins al març per extraordinaris, però manté les seves previsions

JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Endesa ha anunciat un benefici net de 338 milions d’euros en el primer trimestre, cosa que representa una caiguda del 31,2% respecte al mateix període de l’exercici anterior (491 milions d’euros), pels impactes extraordinaris d’una sentència a favor relativa als drets del CO2. Sense la sentència, la companyia hauria guanyat en el primer trimestre de l’any passat, 297 milions d’euros, és a dir, el creixement en els primers tres mesos d’aquest any és del 14%. Per això, l’elèctrica que dirigeix José Bogas ha confirmat els seus objectius per al tancament de l’exercici malgrat la volatilitat del sector elèctric: un resultat ordinari net de 1.800 milions i un ebitda de 4.100 milions.

Segons explica la companyia, el resultat ordinari net del període gener-març de 2021 recollia un impacte net positiu de 194 milions d’euros corresponent al dret d’Endesa a ser indemnitzada per la minoració en la seva retribució com a societat generadora en l’import de la internalització dels drets d’emissió de diòxid de carboni (CO2) gratuïtament assignats pel Pla Nacional d’Assignació de Drets d’Emissió (PNA), que no tenia el deure jurídic de suportar. 

Respecte als ingressos, Endesa va facturar el primer trimestre 7.596 milions d’euros, un 59,1% més que un any abans (4.774 milions d’euros); mentre els costos d’explotació es van incrementar un 70,9%, fins als 7.107 milions d’euros (aquesta xifra inclou l’alça del 213% en el preu de les compres d’energia en el mercat majorista). Les vendes d’electricitat s’ha incrementat un 57,7%, fins a 5.264 milions. D’aquesta xifra, 3.029 milions corresponen a vendes al mercat liberalitzat espanyol, amb una alça d’un 62,2% respecte al mateix període de 2021, mentre que 961 milions van correspondre a vendes a preu regulat, un 77% més. Per la seva banda, les vendes de gas van ser de 1.596 milions, amb un augment del 138,6%.

Per la seva banda, el resultat brut d’explotació (Ebitda) a tancament de març es va situar en els 914 milions d’euros, amb un descens del 10% respecte al mateix període del 2021. Però, de nou, afectat pels resultats atípics de l’any passat (188 milions d’euros procedents d’una sentència judicial relativa a drets de CO2). Sense considerar aquest resultat atípic, l’ebitda creixeria un 10%.

La «complexa conjuntura dels mercats de les matèries primeres, unida a un increment de les partides regulatòries pendents de cobrament», han afectat negativament el capital circulant necessari per finançar les operacions de la companyia. Això ha situat en negatiu el flux de caixa de les operacions en 476 milions. La cobertura d’aquest flux de caixa negatiu, el desemborsament de les inversions en el període per 533 milions i el pagament de dividends per 529 milions sustenten l’alça del deute net fins a 10.334 milions a final del trimestre. El cost del passiu se situa en qualsevol cas en el seu mínim històric, l’1%, mig punt per sota del reportat a final del 2021.

Conflicte Rússia-Ucraïna

Aquest inici d’any ha estat marcat pels alts preus de les matèria primeres, especialment, del gas natural (un 350% més car de mitjana que en el primer trimestre de 2021), que ha tingut com a conseqüència directa l’increment dels preus als mercats majorista d’electricitat, que han arribat a una mitjana de 229 euros a Espanya (232 euros a França, 249 euros a Itàlia o 238 euros al Regne Unit) entre gener i març, segons apunta l’empresa. A final de març, la companyia defensa que tenia el 100% de la seva energia pròpia (nuclear, hidroelèctrica i renovable no regulada) venuda per a aquest any, i el 82% ja per al 2023. 

No obstant, també afegeix que el nombre de clients de la companyia en el mercat ibèric (Espanya i Portugal) s’ha incrementat un 13% en el mercat liberalitzat en els últims dotze mesos al sumar 800.000 usuaris nous fins a arribar a un total de 6,4 milions.

No obstant, Endesa apunta que no té «contraparts eventualment afectades per les sancions, ni té formalitzats contractes de subministrament de gas amb Rússia, de manera que el subministrament de gas d’Endesa està assegurat, i, de manera indirecta, a través de l’Empresa Nacional de l’Urani, SA (ENUSA), està analitzant els efectes sobre les comandes de subministrament de combustible nuclear procedents de Rússia a partir del 2024, si bé l’esmentada societat està derivant les ordres de fabricació a altres proveïdors».

Potència renovable

Notícies relacionades

D’altra banda, l’elèctrica té el 90% de la potència renovable que preveu que entri en operació el 2022 ja en funcionament o en execució, i el 70% de la programada per al 2023. En concret, Endesa té en execució 2.000 megawatts (MW) de potència renovable (la meitat de l’objectiu contingut en el pla estratègic 2022-2024) i compta amb 8.000 MW de potència en un avançat estat de tramitació administrativa. Tot això a Espanya i Portugal.

En aquest primer trimestre s’han registrat, a més, dues fites rellevants quant a nova capacitat renovable a Portugal. El primer, l’adjudicació del concurs de transició justa de Pego, el primer d’aquest tipus que s’ha desenvolupat a la península Ibèrica, mitjançant el qual Endesa emprendrà una inversió de 600 milions per instal·lar 365 MW fotovoltaics, 264 MW eòlics i 168 MW de bateries, al costat d’un electrolitzador de 500 kW per produir hidrogen verd, «per aprofitar part de la capacitat de connexió a la xarxa elèctrica després del tancament de la planta de carbó de Pego el novembre passat». La segona fita és el primer projecte de fotovoltaica flotant d’Endesa per instal·lar 43,5 MW a l’embassament lusità d’Alto Rabagão, hibridats amb 48 MW eòlics i 48 MW de bateries.

Temes:

Endesa Energia