Entrevista

Josep González (Fundació Pimec): «S’ha de parlar molt més de salut mental a les empreses»

  • El president de la Fundació Pimec crida les companyies a trencar el tabú de contractar treballadors sèniors

Josep González (Fundació Pimec): «S’ha de parlar molt més de salut mental a les empreses»

Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Josep González i Sala (Llimiana, Pallars Jussà, 1945) ha baixat una marxa després de 23 anys consecutius en la presidència de la Pimec. Ha baixat una marxa, però als 76 anys segueix al peu del canó quant a militància empresarial. Ara des de la presidència de la Fundació Pimec, que uneix l’obra social de la patronal de les petites i mitjanes empreses catalanes. Des de fa un parell de mesos mou fils i despenja el telèfon per mirar d’ajudar a la recepció de refugiats de la guerra d’Ucraïna, intentant trobar empreses que donin ocupació a les persones que fugen de les bombes.  

Inflació, falta de matèries primeres, problemes logístics... ¿Quin és el problema que més freqüentment li manifesten les pimes?

El tema energètic és el que està fent més mal. Moltes ja tenen comandes compromeses a un preu i el cost se’ls dispara d’un dia per l’altre per l’energia. És una cosa que posa en perill moltes i evidentment ens preocupa moltíssim. 

Fa dos mesos la Pimec va publicar un estudi en què deia que el 15% podia tancar a mitjà termini, ¿continua donant per bo aquest càlcul avui dia?

Quan s’implantin les mesures que el Govern ha pactat amb la Unió Europea, i que la Pimec ha recolzat, la situació millorarà. Però el problema energètic continua sense estar resolt, sens dubte. Fan falta mesures molt més ambicioses i a llarg termini.

¿Com els ajuden des de la Fundació?

En aquests casos els derivem directament a la Pimec. Des de la fundació ens dediquem a unificar tota l’obra social, que és molta i estava molt dispersa. El nostre principal programa, ‘En persona’, està enfocat a assessorar empresaris i el vam crear arran de la crisi del 2007, quan la banca va retirar tots els crèdits i la liquiditat i això va provocar una mortalitat brutal d’empreses, sobretot de les micro.  

Amb la crisi de la covid de crèdits no en van faltar

Sí, no hi va haver problemes a donar crèdits però hi ha una certa rigidesa a l’hora de tornar-los. S’ha de flexibilitzar aquest retorn, perquè si no es posen en risc llocs de treball i empreses. Desgraciadament, el nostre programa per assessorar empreses segueix rebent moltes peticions. L’any passat vam atendre 277 noves persones i aquest març ja en portàvem 150. 

¿Com els ajuden?

Treballem molt el concepte de segona oportunitat, donar la possibilitat a un empresari que es refaci després d’un fracàs. Això és una cosa que socialment encara està molt mal vista en aquest país. I en general, la llei no ha funcionat gaire, tot i que a Catalunya una mica millor que a la resta d’Espanya. Els jutges han tingut un nivell de sensibilitat més gran. Aquí, a la Fundació Pimec, a banda de l’assessorament, també els ajudem amb un microcrèdit i un acompanyament psicològic. Això últim és molt important perquè remuntin. Alguns intenten buscar feina com assalariats en altres empreses, però els costa molt i acaben muntant un altre projecte.

¿Per què els costa molt recol·locar-se com assalariats?

Per l’edat. Per als treballadors de més de 45 anys hi continua havent una discriminació molt gran a les empreses. Hi ha la percepció que tecnològicament no s’adaptaran. I estem desaprofitant gent amb moltíssima experiència acumulada i que encara poden aportar molt durant molts anys. ¡Cada dia vivim més anys i ens hem de jubilar més tard! ¿I ens diuen que als 45 anys ja no valem? No té sentit. 

Amb l’Ajuntament de Barcelona van firmar fa poc el primer conveni per cuidar la salut mental a la feina

S’ha de parlar molt més de salut mental a les empreses. La covid ha agreujat el nivell d’estrès i patiment emocional dels treballadors i directius de les empreses. Aquí comencem a tenir un problema i va a més. I des de la Fundació l’estem marcant com una prioritat.

Notícies relacionades

¿Com pensen abordar una cosa tan íntima?

Sí, és una cosa íntima. Però també és veritat que quan una cosa així es tracta i es busquen solucions, pot arribar a ser fins i tot un avantatge per a l’empresa. Perquè si es troba l’encaix, aquesta persona serà més feliç i més lleial a l’empresa. El que passa és que s’han de fer adaptacions i no sempre és fàcil, però les hem de fer.  

Temes:

Empreses