Brussel·les qüestiona l’eficàcia de reduir l’IVA del gas i l’electricitat

La Comissió Europea és conscient de la necessitat d’esmorteir l’impacte de l’augment dels preus de l’energia sobre llars i empreses però alhora qüestiona l’eficàcia de rebaixar impostos, tal com han fet molts governs europeus fent ús de la flexibilitat que ofereixen les regles europees, perquè els beneficis per a consumidors i empreses, particularment quan els elevats preus persisteixen, són «incerts». És el missatge que ha traslladat el comissari d’assumptes econòmics, Paolo Gentiloni, en una carta dirigida als ministres d’Economia i Finances de la UE en la qual apunta com a millor solució «xecs o reemborsamenta».

L’objectiu de la missiva és oferir orientacions addicionals als Vint-i-set en matèria sobre fiscalitat energètica i clarificar les regles existents. Segons recorda Gentiloni, la nova directiva sobre IVA que va entrar en vigor el 6 d’abril passat permet als Estats membres aplicar tipus reduïts –sempre que respectin el mínim del 5%– al gas natural, electricitat i calefacció. També es permeten tipus reduïts per als panells solars que poden rebaixar-se fins a zero mentre que els governs no han de demanar permís previ a Brussel·les, fet que permet adoptar decisions amb més rapidesa. L’únic que no poden fer és aplicar més de dos tipus reduïts diferents ni tampoc aplicar tipus reduïts als carburants. 

La normativa europea també permet aplicar diferenciacions, reduccions o exempcions, incloses les llars així com rebaixes als carburants. A més, excepcionalment, l’Ecofin pot autoritzar un Estats membre a reduir un impost per sota del tipus mínim sempre que hi hagi raons concretes per fer-ho i que sigui de forma temporal. La Comissió Europea és la responsable d’avaluar aquest tipus de peticions i examinar la seva compatibilitat amb la normativa sobre ajudes d’Estat, tenint en compte tres principis: eficàcia, coherència i equitat.

«Rebaixar els impostos sobre l’energia és fàcil d’aplicar i aquesta és probablement la raó per la qual les mesures tributàries s’han utilitzat extensivament aquestes primeres setmanes i mesos de la crisi. No obstant, en cas que els alts preus persisteixin, els beneficis per a les empreses i els consumidors són més incerts», afirma Gentiloni que recorda que les rebaixes dels tipus d’IVA, en particular, tenen un «historial negatiu a l’hora de traduir-se en preus més baixos per als consumidors ja que les retallades d’impostos poden compensar-se amb un augment de les tarifes per part dels proveïdors d’energia». En aquests casos, avisa el comissari, «les empreses no energètiques poden acabar pitjor: no es beneficien dels tipus més baixos (ja que es dedueixen l’IVA de tota manera) i pateixen l’augment de preus». 

Objectius climàtics

Notícies relacionades

L’FMI alerta de noves pujades dels preus per la inestabilitat geopolítica

Ajustar l’IRPF a la inflació estalviaria 232 euros a les rendes mitjanes

Respecte a la coherència, l’Executiu comunitari afirma que la resposta política ha de ser coherent amb els objectius d’independència energètica i clima del 2030 i 2050, fet que significa que les mesures d’alleujament fiscal han de ser «temporals» i concentrades a millorar l’assequibilitat mentre els preus siguin alts. «Això és important per protegir la capacitat dels Estats membres i de la UE de generar ingressos fiscals adequats per finançar la recuperació i la doble transició –verd i digital– de manera justa», apunta el comissari. 

Per acabar, Brussel·les recorda que els Estats membres han d’informar Brussel·les de les mesures que pensen adoptar que han de ser plenament consistent amb el marc d’ajudes públiques. Respecte a l’equitat social, Gentiloni també recorda que «rebaixar la fiscalitat indirecta no és necessàriament la solució més eficaç per garantir una energia assequible, especialment si els alts preus persisteixen» i posa èmfasi en el fet que «reciclar els ingressos més grans derivats dels impostos sobre l’energia o els beneficis inusuals de les empreses energètiques pot ajudar a finançar ajudes selectives per recolzar les llars i empreses més vulnerables o categories concretes d’usuaris de transport d’una forma més justa i sostenible». Una cosa que, depenent de les preferències nacionals, pot posar-se en marxa a través de «xecs o reemborsaments», tenint en compte l’impacte regressiu de les pujades dels preus de l’energia», conclou.