Entrevista a Damià Calvet

«El port de Barcelona participarà en el concurs pels terrenys de Nissan»

  • Damià Calvet, president del port de Barcelona, defensa l’opció logística per als terrenys de Nissan

A1-145691419.JPG

A1-145691419.JPG / JOAN CORTADELLAS (EPC)

7
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

¿Quina és la posició del port de Barcelona davant la reindustrialització dels terrenys que ocupava Nissan a la Zona Franca?

Catalunya té una gran zona logística conformada pel port de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Mercabarna i l’aeroport. És una de les zones econòmiques i logístiques més importants d’Europa. Necessitem que hi hagi més activitat econòmica en aquesta zona.

¿Com fer-ho?

El port disposa d’un instrument publicoprivat que es diu Cilsa, amb el qual ja hem demostrat que som capaços d’invertir i generar activitat econòmica amb impacte en trànsit marítim, per exemple amb les naus de Decathlon que hi ha al costat de l’àrea dels terrenys de Nissan. Estem disposats a oferir aquest mateix model d’aprofitament de l’espai a la Comissió de Reindustrialització. Quan el Consorci de la Zona Franca tregui a concurs aquests terrenys per tornar a dotar d’activitat econòmica aquest espai abans ocupat per Nissan, el port de Barcelona estarà disposat a oferir el seu projecte.

¿Quin tipus de projecte?

Un projecte ampli, per a tot l’espai disponible. També té alternatives per combinar l’activitat industrial que hi pugui arribar, activitat logística i centres de dades. Tot això podrà configurar diferents usos per a aquest espai. Estem preparats.

¿Què pot dir a aquells que defensen l’activitat industrial i menyspreen els llocs de treball generats per l’activitat logística?

Jo defenso que Catalunya tingui una base industrial forta, com més forta millor. Però no puc deixar de defensar la logística. Primer perquè aporta molts llocs de treball. Els indicadors apunten que genera un lloc de treball per cada 100 metres quadrats de terra logístic ocupat. Estem parlant de 500.000 metres quadrats, 5.000 llocs de treball. Als usos industrials es pot destinar qualsevol terreny. Però en aquest àrea estratègica que suposa el port seria molt més útil per a l’economia del país que hi hagués logística amb trànsit marítim. Al final, pel port passen el 75% de les mercaderies que s’importen i exporten des de Catalunya. Cal potenciar aquesta infraestructura.

¿Múltiples usos per als terrenys de Nissan?

En els projectes industrials que s’han presentat és possible fer una combinació d’usos i l’instrument del qual disposa el port, Cilsa, és adequat i ha demostrat que es pot generar activitat econòmica de valor afegit, amb una solució a mida del que necessita el país.

¿Algun altre factor que afavoreixi la proposta del port de Barcelona?

Hi ha un altre factor important. Que en l’oferta del port de Barcelona sempre hi haurà un element de formació. D’aprenentatge d’aquests treballadors de Nissan cap a l’activitat logística. Formarà part de la nostra oferta al Consorci de la Zona Franca.

¿Quins han sigut els efectes de la guerra d’Ucraïna en l’activitat del port de Barcelona?

La pandèmia el va paralitzar i el 2021 l’activitat es va recuperar de manera accelerada. Quan el port es recupera, el que fa és impulsar l’economia en general. Els ports serveixen per per incentivar l’economia, per agilitar les cadenes de subministrament, per augmentar les exportacions i les importacions i utilitzar els espais disponibles per realitzar altres activitats, com la Copa Amèrica, però sobretot per sortir abans de les crisis. El sector logístic és capaç d’aguantar l’economia davant una crisi.

Però hi ha hagut un impacte per la guerra d’Ucraïna...

Sí. El primer que ha fallat és l’economia en general, amb una alça generalitzada del cost de la vida. Han pujat els costos energètics. El transport n’ha quedat clarament afectat. Fins i tot hem tingut una vaga que ens ha obligat a gestionar les nostres capacitats per minimitzar l’impacte en les cadenes de subministrament. S’han aconseguit acords i mesures que el transport té millors expectatives.

Hi ha tràfics de mercaderies que han baixat i d’altres que han pujat...

Efectivament, hi ha trànsits que s’han vist afectats pel conflicte en l’àrea del mar Negre. És el cas del granel sòlid, bàsicament cereals que arriben per via marítima per fabricar pinsos. Ara els operadors estan treballant per buscar nous proveïdors, ja que el que havia d’entrar procedent d’aquella zona a partir d’octubre no arribarà.

¿Quins trànsits de productes han augmentat com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna?

Per exemple, els fertilitzants. Els principals subministradors eren Rússia i Ucraïna i les seves exportacions s’han paralitzat. Això ha beneficiat empreses com l’antiga Iberpotash, que ara tenen més sortida, tant en volum com en preu. De moment els increments són del 50%, però hi ha perspectives que augmentarà molt més. Un altre trànsit que ha augmentat substancialment és el del gas liquat. Al port de Barcelona hi ha la planta regasificadora més gran d’Europa, gestionada per Enagás. És una pla d’emmagatzematge i regasificació que té en aquests moments molta més activitat de l’habitual.

Està previst que es defineixin les línies per incrementar les reserves energètiques davant l’actual veto a les importacions russes de gas...

Sí. S’ha de definir que part de la capacitat d’emmagatzematge dels dipòsits d’Enagás es destinarà a reserva estratègica o per a subministraments a Itàlia, que no disposa d’instal·lacions portuàries prou grans per als grans vaixells contenidors de gas liquat. Vaixells més petits poden portar gas a Itàlia des de les instal·lacions de Barcelona. A més llarg termini podrà existir una canalització o gasoducte pugui subministrar gas a Itàlia des del port de Barcelona. La planta de regasificació de Barcelona és una garantia de diversificació del subministrament i per al control o reducció dels preus.

¿Quina part del gas serà definit com de reserva estratègica?

Ho haurà de definir el Govern. Es preveu que hi hagi més trànsit de gas liquat al port de Barcelona. Amb la guerra d’Ucraïna ha augmentat entorn d’un 200% des de principis d’any. Si es parla en termes de proveir de gas la ciutat de Barcelona, cada tanc que hi ha al port de 150.000 metres cúbics, i n’hi ha quatre, pot proveir l’àrea metropolitana durant un mes. Dos podrien quedar plens com a reserva estratègica.

¿Quines inversions preveu afrontar el port de Barcelona en els pròxims anys?

El pla d’inversions del port de Barcelona per als pròxims 10 anys preveu aquests 1.500 milions d’inversió. Tot passa per dotar de més activitat la zona sud del port, que està encara al 50% de la seva capacitat. El port no s’ampliarà, no ampliarà ni un pam les seves dimensions actuals, però si que es completarà. Es completa en funció del pla de l’impacte ambiental partint d’una agenda ràpida.

¿Com van els plans d’electrificació dels molls?

En aquests moments Marina Barcelona 92 ja disposa un sistema per connectar vaixells a la xarxa elèctrica. El pla d’electrificació va en la línia de descarbonitzar l’activitat del port. Una part fonamental és l’electrificació de molls, que amb el nom de Nexigen preveu unes inversions de l’ordre dels 110 milions d’euros, 90 per a la xarxa interna i 20 per a les subestacions que han d’aportar energia verda als molls. Hi ha en marxa dos projectes pilot, un a la terminal Hutchinson i un altre a la terminal de ferris. Amb aquestes proves tindrem experiència tècnica i jurídica sobre les particularitats del subministrament elèctric que vendrà el port a través de concessionàries. L’objectiu és tenir completament electrificada la part de ferris, contenidors i creuers abans del 2030. L’objectiu és reduir les emissions en un 50%. La mobilitat sostenible també forma part d’aquests plans, com l’impuls del tren al recinte portuari.

¿Què significa la Copa Amèrica per al port i per a Barcelona?

És una gran oportunitat. El port ha de servir també per oferir els seus espais a la ciutat. Hem d’ajudar a construir la ciutat. Cal reforçar la imatge de Barcelona de cara al món a través de la Copa Amèrica, que ha de ser un catalitzador de les inversions previstes i que ara accelerarem. Per exemple, la millora dels magatzems que ara estan en mal estat. La Copa Amèrica també serà una oportunitat per als actuals concessionaris del port, com hotels, restaurants i clubs marítims, per exemple. La Copa Amèrica 2024 tindrà un impacte important en la ciutat, en el port i en la projecció mundial de la ciutat. Ha generat un estat d’ànim molt positiu.

¿La Copa Amèrica suposarà una càrrega pressupostària per al port de Barcelona?

No. Hi ha gent que ha arribat a qüestionar la conveniència de l’organització per d’altres que s’han celebrat en el passat, però en el cas de Barcelona serà sostenible. Aprofitem les instal·lacions actuals i no hi haurà inversions extraordinàries. Les inversions que s’hi faran milloraran les instal·lacions actuals i volen construir un llegat perdurable.

Suposo que és un caramel per a un gestor d’una infraestructura tan tècnica com el port de Barcelona...

Sí. L’organització és complexa, ja que l’activitat normal de la infraestructura s’haurà de mantenir, però alhora és un gran estímul. Els concessionaris del port estan contents perquè efectivament es podran donar a conèixer. La Copa Amèrica és una oportunitat per donar a conèixer encara més el port. Jo reivindico la cultura marítima i portuària de Barcelona. L’hem perdut. Ens n’hem oblidat una mica. Amb la Copa Amèrica es reivindica aquesta cultura portuària.

Notícies relacionades

¿Interferirà la Copa Amèrica en la normalitat operativa dels vaixells? ¿Com és possible organitzar regates al costat dels vaixells de càrrega?

Intentarem que no hi interfereixi. Només s’utilitzarà la bocana nord. Tots els vaixells de transport i creuers utilitzaran la bocana sud.