Calviño: «Hem d’enviar un missatge de tranquil·litat als pensionistes»

La inflació es va disparar al març fins al 9,8%. ¿Quan preveu que tocarà sostre? ¿I quin serà aquest sostre?

L’objectiu és arribar al pic de la inflació al més aviat possible i iniciar el camí descendent que tots els organismes preveuen. Aquesta setmana el Banc d’Espanya ha publicat les seves previsions, que apunten a una forta baixada de la inflació en la segona part de l’any i a una lleugera pujada al 2% el 2023. Aquest és l’objectiu del pla de mesures per reduir el preu de l’electricitat.

Culpen la guerra d’Ucraïna de la pujada de l’electricitat, però el cert és que la factura feia mesos que ja estava creixent. ¿És tot culpa de la guerra?

Els preus van començar a pujar a l’estiu. Primer hi va haver un factor, que va ser la fortalesa de la recuperació a nivell global i els problemes de les cadenes de subministrament globals. A aquests problemes es va sumar la preparació de la guerra per part de Putin des de l’any passat. Ara sabem que va començar a reduir l’emmagatzematge de gas per apujar els preus de l’energia i finançar la guerra. A Espanya tenim una sobreponderació del preu del gas a l’índex de preus del consum per la nostra estructura del mercat majorista i de tarifes. I això ens va convertir en el primer país a detectar la pujada del preu de les energies en els mercats internacionals. Vam donar el senyal d’alarma i vam proposar mesures de resposta a les institucions europees. Lamentablement, el temps ens ha donat la raó. És positiu que ara, per fi, puguem prendre mesures per aturar l’alça dels preus en el mercat elèctric, algunes a nivell europeu i d’altres a nivell nacional. 

¿El Govern tem que hi hagi un augment del conflicte social com a conseqüència d’una inflació que està a punt d’arribar al 10% mentre els salaris estan estancats?

Tots estem cansats després de dos anys de pandèmia. I la situació que veiem a les fronteres amb Europa fa que sentim incertesa i tristesa. Aquest sentiment l’entenem perfectament des del Govern. Per això estem actuant amb decisió, per protegir i recolzar els ciutadans i empreses més afectats. El pla nacional de resposta que vam adoptar dimarts mobilitza 16 mil milions d’euros. 6 mil milions són ajudes directes i baixades d’impostos que van als sectors més afectats: transport, indústria de consum elèctric i de gas intensius, agricultura, ramaderia i pesca. També estem protegint els col·lectius més vulnerables estenent el bo social elèctric i ampliant les mesures per rebaixar el cost de l’electricitat i, per tant, la factura de la llum de les famílies. 

¿Perillen la revalorització de les pensions i el sou dels funcionaris?

La revalorització de les pensions està establerta per llei. I en aquest moment hem d’enviar un missatge de tranquil·litat als nostres pensionistes.

El Banc d’Espanya ajorna la plena recuperació de l’economia espanyola fins al primer trimestre de 2023 i rebaixa el seu pronòstic de creixement del 5,4% al 4,5% per a aquest any. ¿En el Govern són més optimistes?

Estem treballant justament en el quadro macroeconòmic que enviarem a Brussel·les abans de finals de mes. En aquest context recollirem els elements de risc, però també de fortalesa de la recuperació econòmica. Per exemple, el mercat de treball en el primer trimestre ha tingut un comportament extraordinari. A més, estem veient l’impacte de la reforma laboral en un augment dels contractes indefinits i, per tant, una més bona qualitat de l’ocupació. En tot cas, el Banc d’Espanya, com la resta d’organismes, preveu per al nostre país un creixement fort, molt per sobre de la mitjana europea.

Alberto Núñez Feijóo reclama baixar l’IRPF perquè les famílies afrontin aquesta escalada de preus. ¿El Govern ho descarta?

Nosaltres sempre estem oberts a prendre mesures eficaces per resoldre els problemes, per això estem desplegant els instruments que són més útils per abaixar el preu de l’energia i recolzar els sectors més afectats. Fixi’s que els transportistes ens van dir que no volien una baixada d’impostos, que en aquests moments això no els ajudava. Hem pres mesures que equivalen a una baixada d’impostos però amb instruments diferents. Per exemple, la rebaixa de 20 cèntims en el preu de la gasolina. O la baixada dels càrrecs i peatges elèctrics. Importa més aconseguir de manera eficaç l’objectiu que ens imposem, que és frenar l’escalada dels preus, que no pas l’instrument que utilitzem per dur-ho a terme.

Llavors descarta una baixada de l’IRPF.

Una baixada generalitzada de l’IRPF no respon als reptes que tenim en aquests moments perquè no abaixa el preu de l’electricitat ni recolza els sectors més afectats. No ho està fent cap país del nostre entorn ni ho recomana cap organisme internacional perquè no és una mesura eficaç per resoldre els problemes que genera el conflicte d’Ucraïna. Jo crec que això els ciutadans ho entenen. A més, és important ser conscients que els impostos financen els serveis públics. Hem d’apostar per reforçar el nostre Estat del benestar, com la sanitat, l’educació i la defensa. És el que ens fa forts quan hem d’enfrontar-nos als reptes que hem viscut aquests últims dos anys, primer amb la pandèmia i ara amb l’impacte de la guerra. 

D’una banda hi ha el PP, que els demanen abaixar encara més els impostos. I d’altra banda els seus socis de Podem en el Govern, que demanen mantenir-los o apujar-los als més rics. ¿Això es contempla?

En el Govern estem centrats a respondre de manera eficaç als problemes que tenim en aquests moments. I per ser eficaços hem d’anar a l’arrel del problema, que és la pujada del preu de l’energia. 

¿A Espanya els rics paguen prou impostos?

Cada persona deu tenir una opinió al respecte. En general, la pressió fiscal del nostre país està per sota de la mitjana dels països del nostre entorn. De fet, hi ha països que han pogut abaixar impostos en l’àmbit energètic perquè estaven molt per sobre dels nostres. Això no significa que calgui apujar impostos. En aquests moments, la prioritat és frenar la inflació i minimitzar l’impacte negatiu sobre el creixement i la creació d’ocupació. 

Algunes empreses opten per practicar la ‘reduflació’: donar menys producte pel mateix preu. ¿Li sembla una estratègia legítima?

Crec que les autoritats de competència han de vigilar que no hi hagi un comportament coordinat de les empreses en els mercats que pugui deteriorar el benestar dels consumidors. 

Fa tres setmanes, Núñez Feijóo, aquí a Palma, va acusar el Govern de «forrar-se amb els impostos de l’electricitat» i de la gasolina. ¿Què li va semblar?

Tothom sap que els impostos no són per al Govern. Els impostos financen els serveis públics i tots hem sigut conscients aquests anys la importància de tenir uns serveis públics de qualitat: sanitat, educació, defensa, policia... De fet, una gran part va a les comunitats autònomes. Aquestes afirmacions no responen a la realitat de les coses, sinó que més aviat sembla que es tracta de desacreditar les institucions, i això no és bo per al país.

Malgrat tot, ¿creu que amb el PP de Núñez Feijóo hi haurà més opcions d’entesa que amb el PP de Casado? 

Això espero. És molt positiu que ahir [per dijous] mantingués una trobada amb el president del Govern que va ser cordial. Confio que el tarannà del senyor Núñez Feijóo, al passar de la política regional a la nacional, segueixi sent constructiu perquè durant aquests anys Espanya no ha tingut l’oposició que es mereix. I seria important tenir un Partit Popular amb el qual es pugui arribar a grans acords i avançar en les polítiques de l’Estat.

Per primera vegada en la història, les Balears comptabilitzen més contractes indefinits que temporals. ¿És fruit de la reforma laboral?

Crec que és indubtable i és una molt bona notícia. Aquest és l’objectiu principal de la reforma, impulsar l’ocupació, però que sigui de qualitat. Ens hauria d’alegrar a tots perquè darrere d’aquests números hi ha persones, famílies i sobretot joves per a qui s’obre un horitzó vital molt diferent. 

¿És la reforma laboral que vostè hauria fet si hagués sigut ministra de Treball?

És la reforma laboral del Govern i és la que Espanya necessitava. Té un gran calat que pot generar una transformació estructural amb un impacte molt positiu en l’economia. 

La pujada de l'SMI no només no ha destruït ocupació, sinó que ha augmentat la contractació. ¿Això demostra que la ministra Yolanda Díaz tenia raó?

La determinació del Govern d’apujar el salari mínim interprofessional és unànime. Des que soc ministra, el 2018, ha pujat més d’un 33%. Hem de continuar avançant en la millora del salari mínim i arribar al 60% del salari mitjà al final de la legislatura. L’impacte d’una mesura determinada depèn del moment en què s’adopta i crec que hem fet el correcte pujant-lo en un context de forta recuperació econòmica. 

Balears és una comunitat teòricament rica i, no obstant, és una de les que pateix més desigualtat social. ¿Com ho explica?

És un dels grans reptes que tenim al nostre país, no només a les Balears, sinó a tot el país. Espanya és un país ric i, no obstant, tenim un problema de pobresa infantil. Som un país pròsper, però la desigualtat va augmentar molt com a conseqüència de la crisi financera. Amb les mesures que hem anat posant en marxa hem començat a donar la volta a aquesta tendència. Hi ha indicadors molt positius, com la reducció de la bretxa salarial, de l’abandonament escolar primerenc o la millora de la protecció dels col·lectius més vulnerables amb l’ingrés mínim vital. 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Ara a les Balears s’aposta per decréixer en l’arribada de creuers o en places turístiques. Però decréixer és un terme que no sol agradar als economistes. ¿Vostè què n’opina?

El sector turístic és una de les indústries tractores del nostre país; és una de les joies de la corona. S’ha de continuar modernitzant en clau verda i digital perquè continuï augmentant els seus ingressos i la capacitat de crear ocupació i benestar. Amb les inversions del Pla de Recuperació volem impulsar un sector turístic més verd, eficient, sostenible i atractiu de cara al futur.