La inflació amenaça de tornar a disparar la xifra de treballadors que no arriben a final de mes

Tenir feina i malgrat això no aconseguir prou ingressos per arribar a final de mes amb tranquil·litat era una xacra que començava a aturar-se abans de la pandèmia. Una precarietat forjada després de l’esclat de la crisi del maó i que fins a un any abans de la pandèmia, malgrat la bonança macroeconòmica, no va començar a remetre. El 2020 afectava 351.000 catalans, el 10,9% de la població censada, segons dades de l’Idescat que recull un informe publicat aquest dimarts per CCOO de Catalunya. Des del sindicat alerten que l’actual espiral inflacionista amenaça de manera clara i directa de tornar a disparar la proporció de treballadors pobres i desfer en pocs mesos el camí que al mercat laboral català li ha costat més d’un lustre recórrer. El 2018 es va registrar el pic de pobresa laboral a Catalunya, que afectava el 14,8% de la població.

«La inflació amenaça de menjar-se els estalvis de les famílies dels últims anys», ha alertat el secretari de Treball de CCOO de Catalunya, Ricard Bellera. Això empenyeria més treballadors a viure sense aquest matalàs i estar exposats que qualsevol imprevist monetari els pugui portar un seriós problema per pagar les factures. La taxa d’estalvi espanyola ja va minvar durant el 2021, partint d’un 2020 en què moltes llars van retenir de manera extraordinària ingressos davant les dificultats de gastar-los amb les restriccions covid. La taxa d’estalvi de les llars va tancar l’any passat en l’11,4% de la renda bruta disponible, davant l’inusual 14,9% de l’any anterior, segons recull un informe recent de CaixaBank Research. Caldrà esperar les dades actualitzades d’aquest 2022 per mesurar fins a quin punt l’alça de preus contribueix –i en quina intensitat– a minvar aquestes guardioles.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

«Bé, d’aquelles famílies que poguessin tenir [els esmentats estalvis]», ha matisat Bellera. Ja que una de les característiques de la pobresa laboral és la incapacitat per acumular capital per a imprevistos. Com a mínim el 2020 hi havia 351.000 persones a Catalunya a qui qualsevol contratemps que els exigís un desemborsament econòmic els podia trencar la planificació mensual. I per a algú amb els marges ja ajustats qualsevol alça de preus suposa un problema. Seguint amb les dades de CaixaBank Research, el 63% de la cistella ja exhibeix taxes d’inflació per sobre del 2% mentre que un 26% ja es troba per sobre del 5%.

El matalàs dels ertos i l’SMI

Des de CCOO destaquen que si la taxa de pobresa laboral no es va disparar el primer any de pandèmia va ser per l’efecte dels ertos, que van blindar un mínim d’ingressos. També van contribuir a reduir l’esmentat percentatge les successives pujades del salari mínim interprofessional (SMI), que el 2020 es va situar en 950 euros bruts al mes (en 14 pagues) i que actualment està en els 1.000 euros. No obstant, també critiquen els forats que detecten en el sistema de protecció ordinària per atur. «No protegeix com ho hauria de fer», ha alertat la responsable de l’estudi, Romina García. Segons les últimes dades del SEPE, publicades aquest dilluns passat, quatre de cada deu aturats no cobren ni prestació ni subsidi. I a Catalunya hi ha 103.795 llars on no entra cap ingrés laboral, segons dades de l’INE recopilades per CCOO.