CRISI ENERGÈTICA

L’FMI alerta que les pujades salarials poden alimentar la inflació

Un estudi del Fons recomana polítiques que injectin més treballadors en els mercats laborals per superar les seves «tensions» i controlar l’escalada dels sous

L’FMI alerta que les pujades salarials poden alimentar la inflació
4
Es llegeix en minuts

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha presentat aquest dijous un estudi titulat «Les tensions en els mercats de treball de les economies avançades», que examina per què, malgrat la recuperació postpandèmia, hi continua havent molts llocs de treball sense cobrir, i analitza una de les conseqüències d’aquest fenomen: la pujada dels salaris. Els autors del text conclouen que aquests augments, que beneficien sobretot els llocs de treball més mal pagats, són útils per combatre les desigualtats, però alerten que si la situació s’estén al conjunt de l’economia els repunts de sous poden contribuir a elevar encara més els desbocats nivells de preus, i recomanen als estats aplicar polítiques que incorporin més treballadors per conjurar aquest risc i «destensar» els mercats de treball.

El document constata que en les economies avançades el nivell de vacants que no es cobreixen és històricament elevat en aquests moments, i conclou que això es deu al fet que s’ha reduït el nombre de persones que busquen feina; en alguns països, fins i tot amb xifres molt altes de renúncies voluntàries, un fenomen que s’ha anomenat ‘la gran dimissió’. Els sectors més afectats són els de baixa qualificació i salaris (per exemple, mossos de magatzem, transportistes o dependents de botiga), i les raons que els autors hi troben són diverses, totes relacionades amb la covid: sanitàries (el temor del contagi que experimenten els treballadors de més edat, que els empeny a no buscar feina), migratòries (per la reducció de l’arribada d’estrangers durant l’etapa de tancament de fronteres), de canvi en les preferències laborals (la gent busca llocs de treball amb millors condicions després de l’experiència de treballar en pandèmia) i pel desajust entre la demanda d’ocupació postpandèmia i el perfil dels que busquen feina, un problema més petit –diuen els autors– però que a Espanya és més greu que en la resta d’economies similars.

Augments salarials

Les conseqüències en termes salarials d’aquesta falta de cobertura de llocs de treball és una elevació dels salaris, pel poder negociador més gran dels treballadors que opten a aquestes places, expliquen al text. De xifres només n’hi ha per al Regne Unit i els Estats Units: en els sectors de menys retribució, aquesta situació ha provocat augments anuals de salaris d’entre el 4% i el 6%, cosa que es trasllada a unes pujades de sous en el conjunt de l’economia de l’1,5%, pel baix pes relatiu que tenen aquestes ocupacions en la massa salarial global. Tot i que no hi ha dades per fer aquestes estimacions a l’Europa continental, els autors adverteixen que les pujades seran possiblement més baixes, per «les reglamentacions laborals més estrictes i per la negociació col·lectiva més centralitzada» que hi ha en aquests països.

L’informe conclou que «la tensió actual [del mercat de treball] mantindrà possiblement elevat durant algun temps el creixement salarial, sobretot en la part baixa de la distribució salarial», una cosa que «contribuirà a reduir la desigualtat salarial» i que només afecta «de forma limitada els costos laborals generals, i per tant la inflació en l’economia»; però hi ha el «risc» que «la inflació recent alimenti creixements salarials [en el conjunt de l’economia], i que aquests salaris més alts al seu torn impulsin els preus», sobretot ara que els preus estan «superant en bona mesura o per complet els augments de sous». En definitiva, el document alerta de l’anomenat efecte de segona ronda, pel qual els salaris creixen per igualar els preus, i això empeny de nou els preus a l’alça, cosa que desencadena una espiral de pujades.

Polítiques actives i teletreball

Davant aquesta situació, el document de l’FMI recomana als bancs centrals que «continuïn sent clars sobre el seu compromís d’alleujar efectes de segona ronda», i als governs els fa un conjunt de recomanacions per aconseguir augmentar el nombre de persones disponibles per treballar i així «suavitzar les pressions sobre el mercat de treball, alhora que es fa més inclusiva la recuperació». La primera, fomentar les polítiques actives d’ocupació, les que s’orienten a requalificar treballadors i aturats, que poden «amplificar les forces del mercat, atraient més persones de tornada a la força de treball, cobrint vacants disponibles i ajudant els treballadors a aconseguir el tipus de llocs de treball que busquen». Singularment, aquestes polítiques poden proporcionar a persones poc qualificades les destreses necessàries per ajustar-se a llocs de l’economia digital, assenyala el text.

Notícies relacionades

També suggereixen «facilitar el teletreball i el treball remot», amb noves lleis que «el facin atractiu per a treballadors i empreses», i posant el focus en aquests llocs de treball de baixos salaris i baixa qualificació que tenen més vacants per cobrir. Els experts recomanen així mateix continuar lluitant contra la covid-19, amb «vacunes, tests i tractaments» i «mantenint obertes escoles i escoles bressol», per tornar a atraure al mercat de treball col·lectius que el van abandonar per la pandèmia o els seus efectes (com els treballadors grans o les mares amb fills, que en el cas dels Estats Units –no així a Europa– segueixen en nivells d’ocupació per sota dels d’abans de la pandèmia).

Els últims dos consells dels experts del Fons són recuperar els nivells d’immigració perduts des de la irrupció de la covid-19 i mantenir els mecanismes de protecció de l’ocupació articulats durant la pandèmia –els ertos, a Espanya; això sí, «de forma temporal, per no impedir en el seu moment la recol·locació de treballadors després de xocs [econòmics] que siguin més persistents [en el temps de la pandèmia]».

Temes:

FMI Salaris