Neteja, connectivitat i fiscalitat: els deures per reviure econòmicament el centre de Barcelona

Barcelona ho té tot per ser una ciutat referent, però a Barcelona li falta també molt més perfil professional d’alt nivell, un teixit empresarial que avanci a més velocitat, menys burocràcia i una connectivitat molt millor que l’actual. I, sobretot, que tot això passi al centre de la ciutat, motor clau de creixement econòmic. Així ho han posat de manifest aquest dimecres diversos representants del sector públic i privat en el React 2022, un congrés organitzat per reflexionar sobre la reactivació econòmica després de la pandèmia i on el primer tinent d’alcaldia de la ciutat, Jaume Collboni, ha anticipat una inversió de més de 150 milions d’euros els pròxims anys per a «reeconomitzar» aquesta zona urbana.

El delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro; la consellera delegada de Savills, Anna Gener; el president del Cercle d’Economia, Javier Faus; i el director general de Teatre Principal, José María Trénor, han assegurat que aquest àrea és el mirall del que passa a la resta de la ciutat i que en el de Barcelona hi ha diversos aspectes que cal millorar.

Per començar, «és molt important que el ‘soft power’ que tenim estigui cuidat: això vol dir seguretat, neteja i que la ciutat sigui bonica», ha afirmat Faus. I després ha continuat, invertir «de manera radical i transformacional en activitats econòmiques que generin més PIB», i una mica menys en turisme.

«És necessària una bona connectivitat, Rodalies és el punt pendent que tenim: per funcionar de manera competitiva i aprofitar el multicentrisme hem d’estar més connectats del que ho estem ara», ha opinat Gener, que ha insistit en el missatge que l’exalcalde de Barcelona, Joan Clos, havia llançat en la conferència prèvia i ha tornat a reclamar un aeroport intercontinental per a Barcelona. «És una cosa important per al talent, és la demanda que obtenim i aprofito per posar-la a sobre de la taula», ha assegurat la directiva.

A més, la consellera delegada de la immobiliària Savills ha assenyalat una altra sèrie de carències: que no som un territori competitiu a nivell impositiu, que hi ha massa burocràcia i que el parc de lloguer és insuficient i car. 

Renovació de l’edifici de Correus

En aquest sentit, Navarro ha recordat que més enllà de tot això, part de la tasca és que la mateixa ciutat es cregui que pot ser tot el que vulgui ser. «Barcelona ha sigut, és i pot continuar sent una ciutat en la qual altres es reflecteixin», ha assegurat el representant del Consorci de la Zona Franca, que ha posat com a exemple el canvi industrial que propicia la impressió 3D, que facilitarà que hi hagi fàbriques al mig de la ciutat, i el projecte tecnològic que contemplen que aculli l’edifici de Correus de la Via Laietana, en el qual l’administració pública invertirà més de 50 milions d’euros.

Notícies relacionades

Seguretat Nacional admet després de l’aturada «nous riscos» lligats a les renovables i «desafiaments seriosos» per blindar el subministrament

Aitor Moll: «El nostre objectiu és continuar construint un Mediterrani més unit, pròsper i sostenible»

«Barcelona és una ciutat jove, inquieta, rebel i moderna que ho té tot per guanyar», ha coincidit Trénor, que també té en marxa un projecte per reformar i revifar el Teatre Principal.

De fet, una altra de les qüestions que s’ha tractat és la manera de capgirar el buit comercial que ha provocat la pandèmia en els eixos secundaris i perifèrics de la ciutat i que, segons els ponents, amb tota probabilitat serà estructural. «El món de les oficines no ens ha de preocupar», ha apuntat Anna Gener, que assegura que amb dades del 2021 estem ja a la mitjana de la sèrie històrica dels últims deu anys. «Però el món dels locals comercials sí», ha advertit. «Una ciutat no es pot permetre aquests buits», ha conclòs, proposant utilitzar els locals amb cèdula d’habitabilitat per a ús residencial.