Un 28% de les llars de Madrid té problemes per arribar a final de mes i un 15% no pot afrontar imprevistos

Un 28,14% de les llars a la capital té dificultessis per arribar a final de mes i gairebé un 15% no pot afrontar imprevistos econòmics superiors als 750 euros, tal com es desprèn de l’informe del ‘Diagnòstic Social de la Ciutat de Madrid’ corresponent a l’any 2021, presentat aquest dimecres al palau de Cibeles.

A més, tal com ha desgranat en roda de premsa el director general de l’àrea de Famílies, Igualtat i Benestar Social, Héctor Cebolla, un 11% de les llars ha tingut contacte amb els serveis socials, percentatge que arribaria fins a un 12% si es produís una nova crisi econòmica. Aquest informe s’ha elaborat amb una enquesta entre 8.000 llars dels 21 districtes.

El Plafó inclou una mostra de 200 llars que han sigut identificades en els centres de serveis socials. D’aquesta manera, l’informe no només permet conèixer la població general, sinó també arribar a segments de la població de difícil accés, i que a més solen ser els que presenten més risc de vulnerabilitat.

«L’octubre del 2020 hi havia un 20% de llars que no descartava sol·licitar alguna ajuda a Serveis Socials», ha indicat Cebolla, flanquejat per la vicealcaldessa, Begoña Villacís, i el delegat de l’àrea Pepe Aniorte. Villacís ha defensat que el Govern municipal «mira a la realitat» per governar i que «no nega evidències», ja que «que hi ha pobresa és molt evident».

Les llars que no poden costejar-se unes vacances anuals d’una setmana almenys arriben a l’11,58%, percentatge que baixa al 7,93% per les que tenen problemes per pagar la seva vivenda. Aquelles que no poden mantenir una temperatura adequada a l’estiu o a l’hivern són un 7,06% i les llars que no poden pagar subministraments (aigua, llum) són un 5,91%.

Un 2,19% de les llars no poden pagar menjars amb proteïna animal cada dos dies i un 2,14% es troba en risc declarat de perdre la seva vivenda.

S’incorpora el percentatge de llars que és entre el 10% més pobre (per sota del percentil 10 de la distribució de la renda neta per càpita de les llars de Madrid, que se situa en l’entorn dels 250 euros).

Mentre que en la població general el percentatge de llars que cauen en aquest llindar és del 10%, en els monoparentals hi ha un 11,3% i entre els de dos adults amb fills puja fins a un 22,34%.

Ajudes dels serveis socials

El 2021, un de cada 10 madrilenys va recórrer a algun tipus d’ajuda dels Serveis Socials. Després del confinament, l’àrea de Familias, Igualtat i Benestar Social va calcular que fins a un 20% de les llars hauria de recórrer a aquest tipus d’ajudes.

Si s’atén la tipologia de la llar, en el cas de les monoparentals i de categoria «residual», gairebé una de cada quatre llars va passar per serveis socials en els últims 12 mesos.

Si fa un any un 20% de les llars no descartava recórrer als serveis socials, ara, un 10,67% de les llars de Madrid no descartava necessitar ajuts econòmics més enllà de l’atur. En concret, només el 62,1% dels que tenen dificultats per arribar a final de mes afirmava que no les necessitaria.

La convivència

A finals del 2021, el 90,9% de les llars de Madrid assegurava tenir una convivència bona o molt bona. Els qui diuen que la seva convivència és dolenta o molt dolenta són un 1,7% del total.

La qualitat de la convivència a les llars es veu minvada per «situacions econòmiques complicades» quan no és possible arribar amb facilitat als últims dies de cada mes. Així, mentre que entre els que arriben amb facilitat a final de mes hi ha més d’un 90% de les llars que estima com a «immillorable» la seva convivència, entre els que tenen més dificultats econòmiques la xifra només assoleix el 73%.

Els problemes en les parelles que conviuen també apareixen com «un fet aïllat», ja que «només el 4,52% de les llars diu que les dificultats han vingut per relacions de parella».

Dona i cures

S’aprecia que les dones tenen una càrrega més gran que els homes en la neteja, la cuina i la compra. I els homes tenen una dedicació més gran que les dones en les gestions i els arranjaments.

La igualtat és la tònica dominant en les cures als fills (71,5%) i en els majors i dependents (56,1 a la vivenda; 61,2 fora del domicili familiar), però la involucració de les dones en les cures és més gran que la dels homes per a tots els casos en els quals la igualtat no està aconseguida.

A les llars en les quals no es reparteixen les tasques a parts iguals, les dones són les principals cuidadores dels fills en un 25% dels casos (davant el 3,5% dels homes), i les que més cuiden als grans fora i dins del domicili (un 29,1% i un 31,1% respectivament) davant els homes (un 12,8% i un 9,7%).

Tipus de llar

Respecte a la tipologia de les llars de la capital, un 31,1% són unipersonals. El 12,3% estan formats per una persona major de 65 anys i només el 2,5% de les llars madrilenyes són monoparentals, pràcticament una de cada tres llars està formada per una parella de dos adults amb menors a càrrec.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

A més, en el 38,6% de les llars de Madrid, la persona identificada com la principal sustentadora és una dona. Mentre que a les llars formades per parelles amb fills les dones són les principals sustentadores només en un 23,2% dels casos, a les llars monoparentals ho són en el 83,6%.

La majoria de les llars resideixen en vivendes en propietat. El 68,1% la tenen fins i tot pagada i el 13,8% amb préstec hipotecari. El lloguer és la fórmula per al 15,2% de les llars.