¿Per què puja tant el preu de la gasolina?

El barril de petroli ha arribat a uns nivells que no es veien des del 2014. De fet, el cru Brent, el que serveix de referència a Europa, va arribar a superar dilluns passat els 90 dòlars per barril i s’ha assentat en aquest nivell. Les previsions de Goldman Sachs és que superi els 100 dòlars cap a l’abril. JP Morgan, per la seva banda, apunta fins i tot als 150 dòlars. Espanya importa gairebé el 100% dels hidrocarburs, que estan subjectes a la intervenció de les nacions exportadores i a la de les economies que els importen, que els utilitzen com una font d’ingressos tributaris. Els costos energètics són un dels elements que més han disparat la inflació als països desenvolupats. Als EUA s’ha situat al nivell de fa 40 anys i a Espanya, al de fa gairebé tres dècades. Al gener la taxa interanual es va moderar lleugerament, però està en el 6%, cinc dècimes menys que al desembre. En el tercer trimestre de l’any passat va començar l’ascens del petroli impulsat per la demanda més gran després d’aixecar-se les restriccions per la pandèmia. També han influït les interrupcions en el subministrament relacionades amb fenòmens meteorològics i la restricció de la producció per part dels principals productors, l’OPEP i els seus associats, entre els quals hi ha Rússia, denominats OPEP+.

La conseqüència més palpable de l’escalada del petroli i, per tant, dels seus derivats, i l’empenta de la demanda és un preu de venda al públic dels carburants més car. En l’actualitat, omplir un dipòsit de 55 litres de gasolina costa 84,59 euros. Al començar aquest any, la mateixa operació costava 81,35 i, un any enrere, 65,65 euros. En un any any s’ha encarit gairebé un 30%. I el mateix passa amb el gasoil, tot i que no ha arribat encara a preus rècord. En l’actualitat, omplir un dipòsit de 55 litres costa una mitjana de 78,21 euros, mentre que fa al voltant d’un any, la mateixa operació suposava 59,67 euros, és a dir, una alça d’entorn del 30%. Els moviments de la cotització del petroli no impacten directament en el preu de venda dels carburants, però sí en el dels mercats majoristes d’aquests derivats. En tot cas, en el preu de la gasolina el cru només suposa al voltant del 40% del preu final, mentre que la resta són essencialment impostos, com s’encarreguen de recordar a la patronal, l’Associació d’Operadors Petrolífers (AOP). D’aquesta manera, tot i que el preu del petroli baixi, sovint no es reflecteix a les gasolineres. Però en canvi sí que es nota amb més rapidesa quan puja. És el que l’entitat supervisora, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va denominar ‘efecte coet’ en les pujades i ‘efecte ploma’ en les baixades. Tot això es percep més o menys en funció de la competència existent al mercat. El ministeri de Transició Ecològica compta amb un cercador per veure quines són les estacions de servei més cares i més barates.