Repsol comença la construcció de la primera planta de biocombustibles avançats d’Espanya

Repsol ha apostat pel biocombustible avançat per donar una resposta a aquells transports que no poden fer una transició ecològica basada en tecnologia elèctrica, com els avions, els barcos i els camions de gran tonatge, i per a això està construint la seva primera planta a Espanya dins del complex industrial que té a Cartagena.

Així ho ha indicat aquest dimarts el president de Repsol, Antonio Brufau, en l’acte de presentació d’aquest projecte, que suposarà la inversió de 200 milions d’euros en unes noves instal·lacions amb capacitat per produir 250.000 tones a l’any de biojet, bionafta, biopropà i biodièsel, que permetran reduir 900.000 tones de CO₂ anuals.

Brufau, que ha començat la seva intervenció mostrant la seva solidaritat amb el poble d’Ucraïna, que està patint «una guerra sense sentit», que ha dit que espera que s’acabi «al més aviat possible per evitar danys a la població», ha assegurat que els biocombustibles avançats són «una solució basada en la tecnologia i no en la ideologia».

En aquest sentit, ha reclamat a les administracions públiques una «regulació habilitadora, facilitadora, flexible i no excloent» que possibiliti el desenvolupament de projectes de futur, ja que només així «estarem protegint la nostra economia, la indústria i l’ocupació».

Arribar a les zero emissions

Brufau ha recalcat la importància d’apostar per la neutralitat tecnològica per avançar en l’objectiu d’assolir les zero emissions netes el 2050, mentre ha anunciat que Repsol tindrà a Cartagena «la Vall de l’Hidrogen Verd de la Regió de Múrcia».

L’hidrogen verd, junt amb l’economia circular i la captura i ús de CO₂són les tecnologies que farà servir la companyia per transformar el seu complex industrial de Cartagena en un «pol multienergètic», capaç de produir multitud de productes amb baixa, nul·la o fins i tot negativa empremta de carboni.

«Repsol concentrarà tots els esforços a ser al costat dels guanyadors en aquesta transició energètica», ha assegurat Brufau, i per això ha sol·licitat l’ajuda de les administracions «sense exclusions».

Per la seva banda, l’alcaldessa de Cartagena, Noelia Arroyo, ha indicat que aquest nou projecte «consolidarà el futur de Cartagena com a pol energètic de referència a Espanya, per la inversió, l’ocupació i l’activitat econòmica que generarà a la vall d’Escombreras».

El delegat del Govern central, José Vélez, ha remarcat que «Repsol avança en aquest projecte alineant la seva estratègia als objectius de la Unió Europea i del Govern d’Espanya en la transició energètica».

El cap de l’Executiu regional, Fernando López Miras, ha tancat el torn d’intervencions assegurant que la nova planta de biocombustibles avançats és «una gran notícia i un nou avanç» dins dels més de 70 anys de trajectòria de Repsol a Cartagena.

Durant aquell període, «Escombreras s’ha convertit en un focus energètic mundial», ha indicat López Miras, per a qui «apostes com aquesta fan que Cartagena i la Regió de Múrcia tinguin més oportunitats i més futur».

López Miras també s’ha referit a les conseqüències energètiques per la invasió d’Ucraïna, defensant que Espanya sigui «molt més forta en la seva capacitat de producció d’energia i en el tractament dels recursos, que són essencials per al progrés i el desenvolupament a tots els nivells».

Per això, ha advertit que «dependre de recursos externs, sobretot procedents de fora de la Unió Europea, és un factor de risc que té conseqüències».

Un «exemple tangible d’economia circular»

Els biocombustibles avançats, a diferència dels de primera generació que utilitzen cereals com el blat de moro o oleaginoses com la soja, entrant en competència amb les necessitats de proveïment del sector primari, suposen un «exemple tangible d’economia circular», en paraules del director de la refineria de Repsol a Cartagena, Antonio Maestre.

I és que s’utilitzen diferents residus de la indústria agroalimentària sense valor afegit i d’altres, com l’oli de fregir utilitzat, per produir biocombustibles avançats per a tots els segments de mobilitat, però especialment per a aquells que no compten amb cap altra alternativa per descarbonitzar la seva activitat, com el transport aeri, marítim o per carretera.

Amb els biocombustibles avançats és possible reduir entre un 65% i un 85% les emissions netes de CO₂ respecte als combustibles tradicionals als qual substitueix.

Superfície de 41.500 metres quadrats

La nova planta compta amb una superfície de 41.500 metres quadrats en quatre àrees, tres d’aquestes a l’interior de la refineria en una zona que estava en desús. Es tracta de la unitat d’hidrotractament, la unitat de producció d’hidrogen i l’àrea de dipòsits per a l’emmagatzematge.

La quarta zona, situada a les instal·lacions de l’Autoritat Portuària de Cartagena, permetrà l’emmagatzematge de les 300.000 tones anuals dels diferents residus que arribaran per via marítima, i el seu posterior subministrament al mercat nacional o a l’exportació.

Notícies relacionades

Santa Bárbara va prestar 455 milions a General Dynamics per a plans globals

El Govern ultima el pla per desmantellar Almaraz

El president de Repsol, acompanyat per les diferents autoritats, ha visitat els treballs d’obra civil que estan fent en l’actualitat. La previsió de la companyia és que la planta entri en funcionament l’últim trimestre del 2023.

Per a això, es comptarà en el període de construcció amb una mitjana de 800 treballadors, amb pics que poden arribar a les mil persones, així com la implicació de 240 empreses auxiliars, de les quals el 21% seran locals, el 25% regionals, el 42% nacionals i el 12% internacionals. L’ocupació recurrent quan entrin en funcionament les instal·lacions, incloent-hi els llocs de treball indirectes, serà de 480 persones.