Santa Bárbara va prestar 455 milions a General Dynamics per a plans globals

L’entramat societari sota el que s’organitza la nord-americana General Dynamics a Europa desdibuixa el perfil de Santa Bárbara com a empresa espanyola i potencial beneficiària de milionaris contractes de defensa. La despesa en material defensiu s’ha convertit en prioritat i serà el motor d’una indústria estratègica per al Govern espanyol en un context en què se n’ha d’incrementar la inversió. Precisament aquesta estructura societària i els fluxos de capital interns són una de les claus que expliquen la batalla empresarial que disputen Santa Bárbara (amb fàbrica a Trubia, Oviedo, però exercint com a eina empresarial de General Dynamics) i Indra, l’aposta empresarial netament espanyola que compta amb el paraigua del Ministeri de Defensa.

Més enllà de la batalla entre competidors, la disputa entre Santa Bárbara i Indra, acarnissada des que es van posar sobre la taula els plans de despesa pública en defensa, és una batalla sobre quin ha de ser el model d’indústria de defensa. Des del punt de vista asturià, la disputa també obre l’interrogant sobre quina hauria de ser la millor opció per a Astúries: ¿dues grans empreses beneficiàries de contractes que competeixin, que col·laborin o bé que es constitueixi un únic tractor nacional?

Milions diluïts

Comporta certs peatges la pertinença de Santa Bárbara a un complex entramat de societats, constituïdes per aconseguir beneficis fiscals i estratègics, però dependents d’una matriu inqüestionable que és General Dynamics Corporation. L’empresa establerta a Astúries ha aportat a la xarxa d’empreses un total de 455 milions, segons s’extreu de documentació comptable a què ha tingut accés La Nueva España, del grup Prensa Ibérica.

Aquesta transferència de capital s’ha establert a través de la societat General Dynamics European Finance Limited. En definitiva, aquesta operació, que no és irregular, tracta que una societat gestioni els guanys i pèrdues de les diferents empreses d’un mateix grup, per compensar-ne els saldos. És a dir: Santa Bárbara aporta els seus beneficis a una entitat que adquireix un deute, però que utilitza aquests recursos per compensar els comptes de resultats d’empreses establertes a altres països. Tot i que teòricament aquest deute existeix, el saldo queda diluït en la comptabilitat del grup.

Santa Bárbara S.A. comptava el 2023 amb dues participacions societàries significatives: 16,33% en el consorci empresarial Tess Defence, en què també participa Indra, i el 100% sobre GDLS Bridge Systems GMBH. El 2024, la societat implantada a Espanya per la participació de Santa Bárbara va passar a Alemanya, integrant-se a General Dynamics European Land Systems.

La comptabilitat interna de Santa Bárbara i altres empreses associades a què ha tingut accés La Nueva España constata també com les decisions estratègiques sobre Santa Bárbara i la seva participació en els contractes públics no s’adopten des de la societat, teòricament espanyola, sinó des d’àmbits vinculats a la multinacional. L’asturià Antonio Bueno, expresident de Santa Bárbara, actua actualment com a interlocutor amb el Govern, però ho fa a través del seu càrrec al capdavant de General Dynamics European Land Systems.

De fet, els comptes del 2024 de la societat constaten que la societat que dirigeix Bueno és bàsicament una entitat instrumental per portar a terme una gestió compartida d’interessos empresarials que transcendeixen fronteres. Els comptes de la societat constaten una xifra de negoci de 32 milions per "prestacions de serveis" de què gairebé sis milions es van destinar a despeses personals. En l’àmbit empresarial de la defensa es produeix una clara polarització d’opinions atesa l’acarnissada batalla entre el model que representa Indra i el que suposa Santa Bárbara dins del conglomerat de General Dynamics; és una disputa que no està exempta de posicions polítiques.

Aposta per Astúries

Els defensors del model Indra assenyalen la seva inequívoca implantació nacional. Des del govern asturià també es reconeix com una aposta clara pel Principat com a base d’operacions: més enllà de la compra d’El Tallerón de Duro, l’empresa busca ubicació per a una nova fàbrica, un circuit de proves i, al caliu de la seva implantació, constituir un parc industrial d’empreses auxiliars de la defensa. La mirada d’Indra ja està posada en terrenys que en altres temps fossin símbol del desenvolupament industrial d’Astúries.

De fons, en un marc idíl·lic, els actors polítics desitjarien un escenari d’un tractor nacional o una col·laboració per a dues empreses establertes a Astúries, amb solvència tècnica de sobres per portar a terme les necessitats de fabricació de Defensa.

Notícies relacionades

El Govern ultima el pla per desmantellar Almaraz

Els cinc municipis amb més hotels ingressen el 96% de la taxa turística

El Ministeri que dirigeix Margarita Robles acaba d’adjudicar els nous programes de terra que facilitaran la fusió entre Indra i Escribano, societats en mans de dos germans, que conformarà el principal fabricant d’equipament de defensa d’Espanya. L’aposta inequívoca ha causat irritació a Santa Bárbara, habitual adjudicatària dels contractes de Defensa, però el somni de Moncloa continua sent establir un "referent nacional" que sumi a tots els actors que hi ha.

Cert és que la documentació comptable no resol els dubtes sobre quina és la partida que realment juga Santa Bárbara, sota la direcció de General Dynamics. Ni tan sols està clar si els 450 milions traslladats a la multinacional tornarien en cas que el gegant nord-americà considerés que ja no li interessa continuar jugant a Espanya. "Tampoc es dilucida si les bases imposables negatives que Santa Bárbara arrossega i que els permet reduir els seus impostos a pagar a Espanya podria ser una raó perquè continuen operant a l’escenari nacional", afirmen fonts coneixedores de la batalla empresarial.