Les 31 amenaces que temen les empreses enmig de la guerra de Putin i de la pandèmia

Fa tot just dos anys alguns dels avatars que han colpejat la societat i l’economia mundials eren gairebé inimaginables. I en aquest carrusel de crisis improbables les empreses han topat amb impactes durs i inesperats en els seus negocis i les seves operacions. Les companyies espanyoles han hagut de torejar amb una pandèmia global, amb una brusca aturada econòmica, algunes també amb les conseqüències més locals d’un temporal històric com el ‘Filomena’ o fins i tot l’erupció d’un volcà, i ara s’enfronten a l’impacte econòmic d’una guerra a Europa.

Quan encara no s’ha aconseguit deixar enrere l’epidèmia de covid i en plena inestabilitat i incertesa pels efectes econòmics que vindran per la invasió militar ordenada pel president rus, Vladímir Putin, sobre Ucraïna, les empreses espanyoles afronten altres múltiples riscos de cara a aquest 2022. Són altres pors, altres amenaces, que condicionen el futur pròxim dels seus negocis i les estratègies dels grups empresarials per adaptar-se a aquests possibles vaivens.

Enmig de tants cignes negres i tantes disrupcions històriques, l’Institut Cerdá –una fundació amb seu a Barcelona que mira de crear empreses i institucions sobre decisions estratègiques– ha elaborat el primer ‘Observatori de riscos per a les empreses a Espanya’, en el qual es detallen 31 amenaces per al país i per a les seves companyies en els àmbits econòmic, institucional, mediambiental, social i tecnològic. Es tracta d’una crida d’alarma d’ampli espectre sobre tot el que pot sortir malament, sobre tot el que convé adoptar mesures preventives perquè no ho faci. 

«No sabem com seran les crisis que viurem en el futur, quins reptes afrontarem demà, però el que sí que podem saber són aquests riscos que ja, el 2022, suposen una amenaça per al nostre entorn i per a les nostres organitzacions», explica Carlos Cabrera, director general de la fundació privada Institut Cerdà. «Tenim davant nostre l’oportunitat, no només de preparar-nos, sinó d’anticipar-nos a les pròximes crisis i l’Observatori pretén ser un instrument per a això». Un compendi d’amenaces en què han participat grans empreses com CaixaBank, Mercadona, Seat, Abertis, Enagás, Sabadell o Agbar.

Les amenaces més temudes

Es tracta d’una crida d’alarma d’ampli espectre sobre tot el que pot sortir malament, sobre tot el que convé adoptar mesures preventives perquè no ho faci. Amb la recuperació encara per completar-se, alguns dels grans riscos econòmics que les companyies han d’afrontar passen per la inestabilitat de preus o una alça descontrolada de la inflació que ja comença a percebre’s.

Les empreses també temen la persistència o agreujament de les tensions en l’aprovisionament de productes bàsics o la ruptura de cadenes de subministrament globals que ja s’han estat registrant l’últim any. I hauran de preparar-se davant una eventual recuperació més lenta de l’esperat en sectors clau més impactats per la pandèmia (singularment el turisme) o per als problemes que pot generar un augment de l’endeutament públic (en gairebé el 119% del PIB espanyol al tancament del 2021).

Entre els riscos institucionals i geopolítics als quals s’exposen les empreses espanyoles aquest any figuren perdre l’enorme oportunitat que suposa el desplegament dels fons europeus del Pla de Recuperació –donada el mal currículum espanyol en l’aprofitament dels fons comunitaris en anys anteriors– i el temor d’un debilitament de la col·laboració publicoprivada en un moment clau per impulsar-la.

Les grans empreses també identificaven com un risc possible per a l’economia i els seus negocis la possibilitat de tensions en les relacions bilaterals amb altres estats, però no estaven pensant en la guerra entre Ucraïna i Rússia, sinó més aviat en un agreujament del xoc comercial i econòmic entre els Estats Units i la Xina. I paradoxalment les companyies alertaven de l’impacte en la seva competitivitat d’un eventual debilitament de la rellevància de la Unió Europea, quan la resposta conjunta a la pandèmia, a la crisi econòmica i ara també a la invasió russa sobre Ucraïna apunten molt al contrari a un acceleració de la integració europea i un reforçament del seu pes en l’ordre global.

La por dels atacs cibernètics

En el mapa de riscos també figuren les amenaces tecnològiques, amb les empreses intentant blindar-se davant un increment de la quantitat i sofisticació dels atacs cibernètics, així com una fallada d’infraestructures crítiques cada vegada més digitalitzades. Un temor creixent en plena invasió d’Ucraïna i la possibilitat d’una extensió del conflicte en forma de guerra cibernètica contra els aliats. Com a reflex de problemes lligats a la tecnologia i transformats en riscos de caràcter social, l’Observatori destaca el perill de la falta d’informació verídica i contrastada en el debat públic, al caliu de les fake news; i també un agreujament de les bretxes existents, en forma de desigualtat social i desigualtat digital o de coneixements.

Notícies relacionades

Santa Bárbara va prestar 455 milions a General Dynamics per a plans globals

El Govern ultima el pla per desmantellar Almaraz

Entre els riscos mediambientals per als quals les companyies entenen que s’han de preparar figuren l’increment dels fenòmens meteorològics extrems o problemes vinculats, com la sequera o l’augment del número i la virulència d’incendis; el fracàs en la mitigació o la insuficient adaptació al combat de la crisi climàtica... També apuntaven com un risc no especialment greu o urgent la possibilitat de fenòmens geofísics, però l’erupció del volcà de La Palma mostra que no es tracta d’una amenaça tan improbable. 

«L’Observatori de Riscos 2022 constata no ja l’aparició o emergència de nous riscos o la consolidació de riscos ja coneguts, sinó l’enorme interrelació entre tots ells, que pot amplificar i aguditzar els efectes en les persones, les empreses i la societat en el seu conjunt», indica Salvador Alemany, president de l’Institut Cerdà. «Tenim l’oportunitat no només de preparar-nos, sinó d’anticipar-nos a les pròximes crisis».