La borsa de divendres, 4 de febrer del 2022

La teoria del paradigma sempre s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar estratègies relacionades amb la renda variable. La idea és que el punt de vista és crucial per interpretar com a veritables o falses qualssevol de les premisses utilitzades. Aquests dies en què Meta, Netflix o Zoom pateixen a la borsa, hi ha inversors que consideren que la situació pot suposar un efecte contagi per al parquet. D’altres, al contrari, consideren que el reajustament d’aquest tipus de valors és un indicador consistent del final de la pandèmia i del transvasament d’inversió a altres sectors d’activitat amb potencial de creixement. El cas que amb mateixes premisses varien les estratègies i que el banc inversor, aquest que sí que convé seguir com a llei fonamental, pot tenir sempre moviments erràtics. Les borses van acomiadar la setmana a Europa amb predomini de les vendes i tendència a l’alça dels interessos del deute. La bona dada d’ocupació dels EUA va posar més llenya al foc dels tipus d’interès i sectors amb pes en els índexs generals van impulsar a la baixa l’Ibex 35, que va cedir l’1,15%, fins als 8.589,30 punts. La borsa espanyola ha baixat el 0,24% en una setmana. La clatellada del 26% de Meta (Facebook) va acabar desinflant molts amants de les tecnològiques i el metavers tremola. Amazon, al contrari, mostra el vessant més efectiu de la digitalització, amb pujades del 10% i neutralitzant bona part dels temors. Per a l’inversor local, que no en vol saber res de posicions alçapremades, la borsa discorre a ritmes més pausats però igualment marcats per incerteses variades. Invertir en ‘blue chips’ espanyols del sector financer continua sent més rendible que obrir-hi dipòsits. CaixaBank i el Sabadell van superar dijous el 5% de revalorització i ahir van tornar a ser entre els millors a l’Ibex amb alces del 4,90% i del 7,09%, respectivament. Bankinter (+2,85%) també va ampliar la seva escalada, mentre que el BBVA va tancar amb baixes malgrat que els seus resultats no van ser tan dolents com van interpretar els mercats. El Santander va baixar l’1,3%. L’economia creix, la pandèmia remet i l’ardor guerrer dels EUA i Rússia a Ucraïna pot tenir conseqüències dispars segons el sector econòmic. Caldo de cultiu per a la incertesa, pòsit de terbolesa amb què l’elecció del paradigma guanya protagonisme.