Si el teu fill neix en un d’aquests tres mesos serà més intel·ligent, segons la ciència

L’anhel de qualsevol pare i mare és oferir als seus fills les millors eines per a un futur brillant, i la ciència no deixa d’explorar les variables que influeixen en el desenvolupament humà. Més enllà de la genètica o l’educació, un estudi de la prestigiosa Universitat de Harvard ha llançat llum sobre un factor tan inesperat com el mes de naixement. Segons aquesta investigació, els nens nascuts en els últims mesos de l’any –específicament a l’octubre, novembre i desembre– tendeixen a mostrar més capacitats cognitives a llarg termini. No obstant això, la raó rere aquest fenomen no té res a veure amb l’astrologia o una predisposició biològica, sinó amb el complex entorn social i acadèmic a què s’enfronten des dels seus primers anys d’escolarització. Aquest descobriment revela com un aparent desafiament inicial es pot convertir en el motor d’un desenvolupament intel·lectual i emocional superior.

El desafiament de ser el més jove de la classe

La clau de la investigació de Harvard resideix en el context acadèmic en què es desenvolupen els nens. En la majoria dels sistemes educatius, el tall d’edat per iniciar l’any escolar se situa a finals d’any o principis del següent. Això significa que un nen nascut al desembre compartirà aula amb companys que van néixer el gener del mateix any, i serà gairebé 12 mesos més jove. Aquesta diferència d’edat, que en la vida adulta és insignificant, en la infància és abismal. Un nen de gairebé sis anys té una maduresa neurològica, una capacitat d’atenció i unes habilitats motores molt més desenvolupades que un que acaba de complir-ne cinc.

Aquest desajust inicial col·loca els nascuts a finals d’any en una situació de desavantatge comparativa. S'enfronten a desafiaments acadèmics més grans, ja que han d’assimilar conceptes i seguir un ritme pensat per a nens lleugerament més madurs. Lluny de ser perjudicial, l’estudi suggereix que aquesta situació els «obliga» a realitzar un esforç addicional constant per mantenir-se al nivell dels seus companys. Aquest sobreesforç continuat actua com un entrenament intensiu per al seu cervell, estimula el seu desenvolupament cognitiu, la seva capacitat de resolució de problemes i la seva creativitat d’una manera que els nens grans de la classe no experimenten amb la mateixa intensitat.

Un impuls per a les habilitats socials i la resiliència

L’impacte de ser el més jove del grup no es limita al rendiment acadèmic. L’estudi també destaca notables efectes positius en el terreny de les habilitats socials i emocionals. Conscients de la seva diferència de maduresa, aquests nens s’han d’esforçar més per «encaixar», per comunicar-se eficaçment amb els seus igulas i per adaptar-se a les dinàmiques socials de l’aula. Aquest procés fomenta un desenvolupament accelerat de la intel·ligència emocional, l’empatia i la capacitat d’adaptació. Aprenen a negociar, a observar i a comprendre les regles socials d’una manera més activa, cosa que els proporciona més facilitat per adaptar-se a nous entorns i canvis en el futur.

Aquest constant desafiament també forja un caràcter més resilient i un comportament més madur i equilibrat. A l’enfrontar-se a dificultats i superar-les des d’una edat primerenca, desenvolupen més tolerància a la frustració i més confiança en la seva capacitat per superar obstacles. Aquestes competències socioemocionals són fonamentals per a l’èxit en la vida adulta, tant en l’àmbit personal com en l’èxit professional, on la capacitat d’adaptació i les habilitats de comunicació són sovint més determinants que el pur coneixement tècnic.

El mes de naixement: només una peça del gran puzle

Notícies relacionades

Has treballat menys de 25 anys? Així és com pots aconseguir les cotitzacions gratuïtes de la Seguretat Social

Els gossos mini estan de moda i així hauria de ser la seva alimentació

És fonamental remarcar que els investigadors de Harvard no presenten el mes de naixement com un factor determinant i inamovible. La intel·ligència és un tret multifactorial, una complexa interacció entre factors genètics i ambientals. L’estudi simplement identifica una correlació interessant que posa en relleu la importància de l’entorn en el desenvolupament primerenc. Altres elements com l’entorn familiar, el tipus de criança rebuda, la qualitat de l’educació, la disponibilitat de recursos d’aprenentatge, la nutrició i un estil de vida saludable continuen sent els pilars fonamentals sobre els quals es construeix el potencial d’un nen.

Per tant, els pares han de veure aquest estudi no com una sentència, sinó com una perspectiva fascinant sobre com els reptes poden modelar el caràcter i la ment. La tasca dels progenitors i educadors continua sent la mateixa, independentment del mes que marqui el calendari: potenciar la curiositat, fomentar l’amor per l’aprenentatge i proporcionar un entorn segur i estimulant en què cada nen, sense importar quan va néixer, pugui desenvolupar al màxim tot el seu potencial.