Espanya arrenca el 2022 amb 197.750 ocupats menys, però amb rècord de contractes indefinits

Espanya va començar el 2022 amb un retrocés de l’ocupació, un clàssic del mercat laboral espanyol des de 1999. La Seguretat Social va perdre 197.750 ocupats respecte al desembre, llastada el present exercici per l’avenç de l’òmicron i per la tradicional pujada de gener després del final de la campanya nadalenca. No obstant, també va començar l’any amb un rècord de contractació indefinida, que va augmentar el 37,3%, catapultada pels primers efectes de la nova reforma laboral, encara molt tènues, ja que persisteixen les altes dosis de temporalitat.

El nombre de treballadors en actiu va tancar el gener en els 19,6 milions de persones i l’atur va registrar un lleu repunt, el primer en els últims 12 mesos, i es va situar en els 3,1 milions d’aturats. El comerç i, especialment, l’hostaleria, una vegada finalitzada la campanya de Nadal, han sigut els sectors que més ocupació han perdut en aquest inici de l’any, segons les dades publicades aquest dimecres pels Ministeris de Treball i Seguretat Social.

Malgrat que el 2021 va ser un any rècord per a l’ocupació i d’importants guanys d’ocupació, el 2022 no va poder començar sense faltar a la tradició de deixar-se treballadors en la pujada de gener. No hi ha hagut primer mes de l’any en la història d’Espanya des de 1999 que el mercat laboral no perdés efectius. No és el pitjor gener, ja que fent la vista enrere i abans de la covid, el gener del 2019 es van perdre 204.865 ocupats. De fet, és el menys dolent dels últims cinc anys.

La nota positiva en el balanç conjuntural la posa l’estadística de l’atur. Va pujar, sí, com ha passat en tots els geners de l’estadística disponible. Ho va fer en 17.173 persones respecte al gener, sent el gener menys dolent des del 1998. Espanya comença l’any amb 3,1 milions de persones que volen però no poden treballar.

Reforma laboral: primers efectes, però tènues

Al marge dels efectes estacionals, la principal novetat en el mercat de treball aquest gener era la reforma laboral i els seus potencials efectes. La norma no està encara plenament en vigor, ja que les empreses tenen marge fins al març per firmar contractes temporals de modalitats antigues i aquests poden tenir caducitat fins al juny. No obstant, l’estadística oficial sí que permet entreveure la primera empremta de la reforma, tot i que les dosis d’eventualitat i el ball d’altes i baixes els primers i últims dies de mes segueix sent una anomalia en comparació amb les economies europees.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

A Espanya es van firmar aquest gener menys contractes que en els geners previs a la covid. Concretament, es van registrar un total d’1,6 milions de contractes, el 9,5% menys que el 2020 (dos mesos abans de l’estat d’alarma). ¿Per què? Perquè es van firmar menys contractes temporals. No així els indefinits, que van registrar un repunt rècord. Aquest any es van rubricar un total de 238.672 de contractes fixos, el 33,4% més que al gener i el seu millor registre des del 2007.

Aquesta evolució a l’alça de la contractació indefinida no amaga, d’altra banda, que la majoria de contractes firmats a Espanya són eventuals i que en moltes empreses la lògica de donar de baixa i d’alta els treballadors en els primers i finals de mes continua molt viva. Això malgrat l’increment de quotes per als contractes ultracurts que introdueix la reforma acabada d’estrenar. El 3 de gener, el primer dia hàbil de l’any, es van donar d’alta un total de 419.149 afiliats a la Seguretat Social, mentre que, d’altra banda, se’n donaven de baixa 549.297. I l’últim dia del mes es van donar d’alta 124.948 persones, però també de baixa 253.932. Un volum molt similar al de l’any passat, fins i tot una mica més elevat.