El Govern aprova la primera llei de vivenda amb control de preus en zones tensionades

El Govern aprova aquest dimarts la llei de vivenda, que inclou per primera vegada el control de preus a les zones més tensionades. L’aprovació es produirà més d’un mes després del previst per la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, a causa de les demores del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en l’emissió de l’informe preceptiu sobre el text.

L’òrgan judicial va aprovar dijous passat l’informe, crític amb l’avantprojecte de l’Executiu, al considerar que la vivenda «és una matèria de titularitat autonòmica».

Després de conèixer-se el document, la ministra del ram, Raquel Sánchez, va insistir que el Govern «no envaeix competències autonòmiques» amb aquesta futura normativa i va recordar al CGPJ que les seves consideracions s’havien de cenyir als punts que podrien interferir amb tres articles de la llei d’enjudiciament civil, relatius als procediments de desnonament.

Sense cap objecció en aquests tres articles i ja amb l’informe preceptiu, però no vinculant, Sánchez portarà avui al Consell de Ministres «la primera llei de vivenda de la història de la democràcia», després de dos intents fallits.

El primer va ser a finals del 2021, quan la ministra va assegurar que abans que s’acabés l’any l’avantprojecte tornaria al Consell, després de la seva aprovació a l’octubre en primera lectura. No obstant, això no va ser possible a l’espera, ja en aquella ocasió, que el CGPJ emetés el seu informe.

A principis d’aquest mes, Sánchez va tornar a anunciar l’aprovació de la normativa de vivenda al Consell de Ministres del 18 de gener, però va tornar a trobar-se amb la demora del CGPJ, que va rebutjar la proposta d’informe i va designar nous vocals per a l’elaboració d’un nou document.

Tensions entre socis i dubtes «no justificats»

Els retards del CGPJ i els consegüents ajornaments de la tornada de l’avantprojecte al Consell de Ministres van portar Unides Podem, socis del Govern de coalició, a qüestionar el compromís del PSOE amb la llei de vivenda.

La ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, de l’ala morada de la coalició, va llançar a principis de la setmana passada una ronda de contactes amb col·lectius socials per fer front comú i defensar els aspectes «més ambiciosos» de la futura llei de vivenda, davant el temor que el PSOE es fes enrere.

Fonts de l’Executiu van assenyalar que el temor de Podem no estava justificat i la ministra de Política Territorial i portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, va insistir que no hi havia «cap mena de dubte» sobre el compromís dels socialistes amb la llei. Sánchez també va recalcar que «no hi haurà cap fissura» dins del Govern a causa de la llei.

El Govern de coalició va salvar amb l’acord de la llei de vivenda l’últim escull perquè Unides Podem donés el vistiplau als pressupostos generals de l’Estat (PGE) per al 2022, d’aquí la insistència dels morats a aconseguir l’aprovació del text al Consell de Ministres.

Primera llei estatal de vivenda amb control de preus

El text de l’avantprojecte de llei aprovat el 26 d’octubre pretén «configurar la vivenda com el cinquè pilar de l’Estat del benestar», com va dir la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d’aquell dia.

La normativa inclou el control de preus a les zones tensionades. Així, les administracions locals seran les encarregades de definir la declaració de les zones tensionades, per un període de tres anys, tot i que podrà prorrogar-se any a any si es donen les circumstàncies.

La declaració d’una zona tensionada implicarà l’articulació d’un pla específic per orientar les actuacions i revertir els desequilibris. També es preveu un mecanisme excepcional de contenció i baixada de preus en aquestes zones.

El Govern pretén estimular fiscalment el lloguer de la vivenda habitacional de manera assequible amb deduccions que aniran del 50% al 90% en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

Bonificacions fiscals

A les àrees tensionades en què els propietaris abaixin un 5% la renda respecte al contracte anterior, la bonificació ascendirà al 90%. La deducció serà del 70% si es lloga per primera vegada a joves de 18 a 35 anys en aquestes zones tensionades. Si a l’immoble s’han realitzat obres de rehabilitació o millora, la bonificació serà del 60%.

Així mateix, els propietaris que firmin un contracte d’almenys 10 anys podran deslliurar-se de la congelació dels preus a les zones tensionades i podran incrementar el lloguer fins un 10% a canvi d’ampliar la durada del contracte. A més, en aquestes zones l’inquilí podrà prorrogar el contracte tres anys més del que es contempla actualment, mantenint les mateixes condicions, amb la qual cosa s’asseguren que la renda només pugi amb l’IPC durant un període més ampli.

No obstant, hi haurà una moratòria de 18 mesos des de l’aprovació de la llei fins que regeixi l’índex de referència dels preus a les zones tensionades.

Parc públic de vivenda

Així mateix, la llei protegirà de forma permanent el parc públic de vivenda social, que no podrà ser alienat. A més, introdueix el concepte de vivenda assequible incentivada de titularitat privada, que atorgarà beneficis fiscals o de qualsevol altra índole per als propietaris que ofereixin un lloguer a preus reduïts.

Per mobilitzar la vivenda i evitar els pisos buits, l’avantprojecte estableix recàrrecs del 150% a l’IBI en la quota líquida. D’aquesta forma, s’obre el ventall del 50% permès en l’actualitat fins a aquest 150%. Aquest recàrrec màxim s’aplicarà a vivendes desocupades durant més de dos anys i a propietaris titulars d’un mínim de quatre vivendes al mateix municipi.

Notícies relacionades

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

El Govern reforça la vigilància de la PPA a Sant Cugat

La interferència amb el paper de les comunitats autònomes és un dels punts en què més es va aturar l’informe del CGPJ. Malgrat això, Sánchez ha insistit que la llei no envaeix les competències autonòmiques i ha convidat les autonomies a aplicar la normativa, tot i que les dirigides pel PP ja han expressat el seu rebuig pel que fa al control de preus a les zones tensionades.

Després de l’aprovació del text al Consell de Ministres d’avui, es remetrà de manera «immediata» a les Corts. La ministra ha demanat «el màxim consens possible» durant el tràmit parlamentari per aconseguir «una eina que ens beneficia a tots».