El Banc d’Espanya observa un «lleuger enduriment» dels criteris per obtenir un préstec

Obtenir un crèdit d’una entitat financera comença a ser una mica més difícil, però el cert és que, una vegada atorgat és possible que ho sigui amb condicions (tipus i terminis) una mica més suaus, sobretot en el cas d’hipoteques. Aquesta és una de les conclusions que s’obtenen a partir de l’última Enquesta de Préstecs Bancaris elaborada pel Banc d’Espanya relativa al quart trimestre del 2021.

L’organisme constata que en la part final de l’any passat els criteris de concessió de crèdits a Espanya es «van endurir lleugerament». I el seu informe destaca que, segons les deu entitats espanyoles enquestades, l’evolució de la ràtio de morositat «hauria contribuït [...] a un lleuger enduriment dels criteris de concessió de préstecs en la segona meitat del 2021».

En concret, els criteris de concessió de préstecs es van endurir tant per a les empreses com per a les llars per una menor tolerància al risc per part de les entitats financeres.

Per a les societats no financeres, el Banc d’Espanya assenyala, a més, un cert augment dels riscos percebuts entre els bancs. Els criteris de concessió es van endurir per al segment de pimes, mentre que per a les grans empreses «es van mantenir sense canvis».

Per sectors, el Banc d’Espanya recull un enduriment en els criteris de concessió a les branques de construcció, serveis, comerç i activitats immobiliàries no residencials; en canvi, s’haurien relaxat per a les activitats immobiliàries residencials.

Quant als criteris per a la concessió de crèdits a llars, el supervisor destaca que aquests requisits van tornar a endurir-se en el quart trimestre tant per als préstecs destinats a l’adquisició de vivenda com per a aquells per a consum i altres finalitats.

No obstant, en tots els casos, l’enquesta afirma que el percentatge de sol·licituds de fons denegades «no va presentar variacions significatives».

Impacte de la ràtio de morositat

Sobre una pregunta ad hoc sobre l’impacte de la ràtio de dubtosos sobre la política creditícia, el Banc d’Espanya destaca que, durant el segon semestre del 2021, l’evolució de la ràtio de morositat i les previsions van propiciar que algunes entitats endurissin lleugerament els criteris de concessió de préstecs.

Això s’explicaria, segons l’enquesta del supervisor, tant pels requeriments regulatoris com per una percepció més elevada de riscos i una menor tolerància a aquests per part de les esmentades entitats.

Per al primer semestre del 2022, les entitats indiquen que l’evolució de la morositat podria provocar un lleuger enduriment dels criteris de concessió de crèdits a les empreses.

Condicions aplicades als crèdits

Quant a les condicions aplicades als préstecs, aquestes s’haurien mantingut sense canvis, tret de les aplicades als crèdits concedits a famílies per a l’adquisició de vivendes, «que s’haurien relaxat una mica».

En aquest sentit, el Banc d’Espanya explica que aquesta relaxació moderada de les condicions en la concessió d’hipoteques és conseqüència de la «forta competència» en aquest segment i, en menor mesura, pels menors costos de finançament de les entitats i l’augment de la disponibilitat de fons.

«Aquesta relaxació s’hauria traduït en una certa reducció en els marges aplicats als préstecs ordinaris», afegeix.

A més, també assenyala que l’impacte de la ràtio de dubtosos sobre les condicions hauria sigut més moderat i en la direcció contrària.

En concret, hauria permès «una lleugera relaxació de les condicions aplicades als nous crèdits» concedits a empreses i famílies per a consum i altres finalitats, «a l’entendre altres entitats financeres que s’haurien reduït els riscos».

S’estabilitza la demanda de finançament de les empreses

Per la seva banda, la demanda de préstecs hauria continuat augmentant en pràcticament tots els segments, amb l’única única excepció del finançament a empreses, que s’hauria mantingut estable, en un context de progressiva recuperació de l’activitat econòmica.

El Banc d’Espanya justifica l’estabilització en la demanda de préstecs per part de les empreses per «diversos efectes contraposats»: D’una banda, tant les creixents necessitats per finançar inversions en capital fix com l’increment de les operacions de reorganització empresarial i de refinançament de deute haurien afavorit un augment de la demanda de crèdit. De l’altra, el descens de les necessitats per finançar existències i capital circulant hauria propiciat una disminució de les sol·licituds.

Per al primer trimestre del 2022, les entitats espanyoles no esperen canvis significatius en l’oferta de crèdit, mentre preveuen un increment moderat de la demanda de crèdit en els tres segments (empreses, hipoteques i préstecs al consum).

Crèdits amb aval ICO

Finalment, les entitats financeres han declarat al Banc d’Espanya que, durant el segon semestre del 2021, no van variar ni els criteris de concessió ni les condicions aplicades als préstecs destinats a les empreses i als autònoms sota el programa d’avals de l’Estat.

En les operacions sense avals, les condicions creditícies també es van mantenir estables, però, en canvi, s’hauria produït un lleuger enduriment dels criteris de concessió de préstecs, que va afectar les pimes i els autònoms.

D’acord amb les respostes que ha rebut el Banc d’Espanya, la demanda de finançament amb avals va descendir entre el juliol i el desembre del 2021, degut principalment a les menors sol·licituds per cobrir dèficits urgents de liquiditat, per acumular liquiditat per motius precautoris, per substituir altres préstecs vigents.

Notícies relacionades

Obre a Catalunya la primera fàbrica de llançaponts

El Govern reforça la vigilància de la PPA a Sant Cugat

També, tot i que en menor mesura, el supervisor explica aquest descens de la demanda com a conseqüència de les menors peticions d’aquest finançament avalat per realitzar inversions en actius fixos.

Per la seva banda, la demanda de fons sense aval s’hauria mantingut estable en aquest mateix període.