La sentència europea podria costar a les arques públiques fins a 230 milions d’euros

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra l’anomenat Model 720 de la legislació espanyola, que obliga els residents fiscals a Espanya a declarar els seus béns o drets situats a l’estranger, podria obligar Hisenda a tornar un màxim de 230 milions d’euros, segons ha revelat aquest dijous la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a falta de «llegir la lletra petita de la sentència per si afectarà el total de les sancions o pot ser que només afecti les que es puguin quedar desproporcionades respecte a la infracció que es comet». «Encara és aviat», ha explicat Montero, sobre els efectes d’aquesta sentència per a les arques públiques. 

Aquests 230 milions d’euros corresponen a l’import total de les sancions imposades des que el 2012 l’anterior ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va posar en marxa aquesta mesura, i gairebé el total de l’import procedeix de multes imposades pel Govern anterior, ja que segons Montero des de fa tres anys a penes s’han imposat sancions precisament perquè el TJUE estava revisant la normativa. Des del 2012, al voltant de 60.000 contribuents presenten aquest model anualment des del 2012 amb un import total declarat de 225.200 milions d’euros.

La ministra ha advertit, a més, que el model encara continua en vigor, tot i que la intenció de l’Executiu és aprovar la modificació de la norma abans que acabi el termini de presentació d’aquest exercici, el 31 de març, i ho farà a través d’alguna de les lleis que estan actualment en tramitació. «Estudiarem quins seran els terminis de prescripció, que fins ara no tenia límit, i la proporcionalitat de les sancions», ha afegit Montero, sense donar pistes sobre els nivells que preveu el Govern imposar, malgrat assegurar que el seu departament «segueix la sentència des que van arribar a la Moncloa».

Notícies relacionades

¿Quines implicacions té la clatellada europea a la declaració de béns a l’estranger?

El Govern i l’Estat desbloquegen la construcció dels dos intercanviadors entre Rodalies i FGC del Vallès, amb una inversió de 36 milions

Aquesta normativa obliga els titulars de béns o drets situats a l’estranger –des de béns immobles fins a comptes bancaris, actius, fons propis, patrimoni de tota mena d’entitats així com assegurances de vida i invalidesa– en més de 50.000 euros i amb residència a Espanya a informar l’Agència Tributària. Així com a fer-ho en exercicis successius si el patrimoni declarat s’incrementa en més de 20.000 euros. El seu incompliment suposaria una multa de 5.000 euros per cada dada no comunicada i 10.000 euros per cada dada falsa amb possibilitat de sumar 100 euros per cada un dels retards. A més, l’incomplidor està sotmès a fortes penalitzacions amb multes de fins al 150% del valor no declarat.

EL TJUE ha declarat il·legal aquest model de sancions per vulnerar el principi de lliure circulació de capitals. Segons el tribunal, és contrari a dret la imprescriptibilitat de la norma, el percentatge de la multa es considera abusiu en tant que assoleix el 150% del valor no declarat, així com també ho són les multes fixes (de 5.000 i 10.000 euros), que, a més, no guarden proporció amb altres sancions que es troben en altres normes de la Unió Europea.