Sentència del TJUE

¿Quines implicacions té la clatellada europea a la declaració de béns a l’estranger?

Molts afectats podrien beneficiar-se de no haver de pagar o de la devolució del liquidat

2
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’obligació de declarar béns a l’estranger imposada el 2012 per l’anterior ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ara tombada per la justícia europea, va aflorar al seu dia uns 88.000 milions d’euros. Una part d’aquests van acabar a les arques d’Hisenda, a l’incorporar-se a la base imposable fiscal des que l’Agència Tributària va passar a tenir dades. Però ara una bona quantitat, que podria incloure les liquidades pels Pujol o el rei emèrit, Joan Carles I, podrien haver de tornar-se als seus destinataris, en funció de com van actuar quan se’ls van reclamar les quantitats o si les van declarar voluntàriament fora de termini.

Aquells contribuents que van regularitzar a través d’una declaració complementària al seu dia voluntàriament els béns opacs al fisc que tenien en altres països però alhora ho van impugnar podrien beneficiar-se de la devolució del liquidat, explica Luis del Amo, secretari general tècnic del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), sempre en el supòsit que no haguessin transcorregut més de quatre anys. De fet, fa temps que es coneix que Espanya tenia obert un procés per aquesta qüestió.

En els casos en els quals s’hagués liquidat o regularitzat, les possibilitats de guanyar en els tribunals són elevades, explica Del Amo. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és bastant contundent, en especial en l’aspecte de les sancions, que són més elevades que amb els béns no declarats a Espanya. «Si al seu dia van impugnar la declaració els donaran la raó», afirma Joan Pons Gomar, soci d’Audiconsultores ETL Global. Si no han transcorregut quatre anys des que va regularitzar o va liquidar pot impugnar si no ho va fer al seu dia, afirma.

Una altra via, tot i que més complexa, és recórrer a la responsabilitat patrimonial de l’Estat, que es pot invocar «per tota lesió que els particulars pateixin en els seus béns i drets, llevat dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics i que el dany sigui efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones i que no tinguin el deure jurídic de suportar-lo».

Notícies relacionades

Un dels aspectes destacats de la sentència és que qüestiona que els béns a l’estranger no declarats a través de l’imprès 720 passaven automàticament a considerar-se guanys no justificats i afegir-se a la resta de rendes del contribuent, sense possibilitat de prescripció. A més preveia sancions que podien suposar fins al 150% del valor no declarat i sancions de 5.000 euros per cada dada incompleta facilitada a Hisenda; 10.000 per cada dada falsa amb possibilitat de sumar 100 euros per cada un pels retards.

Aquesta clatellada judicial no és l’única rebuda pel Govern del PP. El Tribunal Constitucional ja va anul·lar l’amnistia fiscal aprovada per aquest Executiu el 2012.

Temes:

Impostos Hisenda