El ‘boom’ solar fa augmentar el preu de la terra però divideix els agricultors de Castelló

A municipis com Vall d’Alba, Sant Jordi, Onda, Cabanes i Benlloc, les empreses promotores dels horts fotovoltaics estan oferint entre 1.000 i 1.500 euros per hectàrea i any, tot i que fonts del sector insisteixen que depèn molt de si es tracta d’un terreny de secà o de regadiu. El més habitual és que el propietari de la terra i l’empresa energètica firmin un contracte per un període d’uns trenta anys, que el termini estimat de durada d’una planta fotovoltaica. «Hi ha molts propietaris que estan rebent aquests projectes amb els braços oberts», explica Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors. 

Improductives

Peris es refereix, fonamentalment, a amos de finques de secà, amb molt poc valor agrícola. «Molts dels propietaris d’aquestes parcel·les són persones grans, ja jubilades, i els fills de les quals es dediquen a una activitat que no té a veure res amb el sector. Així que, si els ofereixen uns diners pel lloguer d’unes terres que no produeixen res o poc, ho accepten encantats», afegeix.

Però no tots els amos de les finques on hi ha previstos horts i megaplantes solars hi estan d’acord. «També n’hi ha que no volen ni sentir a parlar de llogar i vendre les seves terres perquè en viuen directament i això és comprensible», assenyala Peris, que aposta perquè els projectes fotovoltaics s’instal·lin en zones agrícoles sense valor.

Miguel Ángel Rodrigo és un d’aquests agricultors que està atrapat en l’eclosió de les plantes d’energia solar. Aquest agricultor i ramader de les Coves de Vinromà junt amb 80 propietaris més de la zona s’oposen al megaprojecte solar Magda, valorat en 66 milions d’euros, i que l’empresa xinesa Tregmul Trade (en aquest procés la representen les firmes Premier i Akuo) pretén aixecar a la localitat. «Es tracta d’un projecte brutal i el parc solar que preveuen serà un dels més grans de la província. A més, cal sumar les línies d’evacuació, per la qual cosa en total es veurien afectats 13 municipis», declara.

El problema és que els panells solars s’aixecaran 450 hectàrees de terreny d’ús agrícola: «Han agafat les millors terres del terme de les Coves. Estem parlant de parcel·les d’ametllers, garrofers o oliveres que estan en ple rendiment. Per això la majoria de propietaris no volem vendre ni llogar».

Miguel Ángel i altres propietaris de les Coves s’oposen taxativament a vendre o llogar les seves finques, però les seves terres poden ser expropiades. «Com que és un projecte de més de 50 megawatts depèn del Ministeri de Transició Ecològica i aquest pot declarar la instal·lació d’utilitat pública, amb la qual cosa podrien expropiar-nos les finques», lamenta aquest productor. «Jo no m’oposo que em treguin una finca per fer una carretera o un dipòsit d’aigua, però expropiar-nos perquè uns empresaris xinesos es facin milionaris em sembla el súmmum», afegeix. El seu últim cartutx és ara l’Ajuntament de les Coves, que té a les seves mans declarar una moratòria.

Notícies relacionades

El PIB de l’economia espanyola creix el doble que el de la zona euro

Bon Preu creix un 7% i supera els 2.400 milions de facturació

Juan Salvador Torres, secretari general de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), també constata que la proliferació de parcs solars beneficia uns i perjudica altres. «Hi ha de tot, però la nostra recomanació al propietari és que opti per vendre abans que llogar i millor si és terreny de secà», concreta.

Sentit comú

El CEO de EnerHi, Antoni Llorens, companyia dedicada a les renovables, aporta que «la major part de les propietats són molt petites, per la qual cosa l’arrendament suposa un ingrés extra que els va bé a molts», si bé matisa que hi ha un perfil d’amo «més arrelat als terrenys, al ser herència, que resulta més reticent a cedir-los». Més enllà, sobre la situació que s’està produint, declara que «el problema ve quan l’empresa ve de fora i no s’asseu a parlar amb els agricultors o fins i tot tampoc amb els ajuntaments per conèixer les particularitats del sòl i buscar la millor solució». «Al final és qüestió de sentit comú i mirament per on executes el projecte, tot i que les plantes, petites i grans, són necessàries per substituir a energies més contaminants», conclou.