Sindicats i patronal es resisteixen a les presses del Govern amb el fons públic de pensions

Després que tota l’atenció negociadora de sindicats, empresaris i Govern se centrés en els últims mesos en la reforma laboral, aprovada a final d’any pel Consell de Ministres, en aquest començament del 2022 s’estan reobrint les taules de diàleg pendents, com la de la reforma del règim d’autònoms i la dels fons públics de pensions.

L’Executiu té pressa per encarrilar els dos assumptes, perquè s’ha compromès amb la Unió Europea a tenir-los llestos abans de mitjans d’any, i així com a la taula d’autònoms s’ha trobat amb divisió d’opinions en les associacions del col·lectiu (algunes hi estan més a favor, d’altres en contra), en la del fons de pensions públic s’ha trobat amb unanimitat: en l’última reunió, aquest dimecres passat, es va constatar que ni patronal ni sindicats volen donar el seu aval a un projecte que veuen «poc madur», segons un dels interlocutors socials.

L’última versió del text que el Ministeri d’Inclusió ha posat sobre la taula, després de mesos d’esborranys i negociacions, conté pocs canvis sobre els redactats anteriors, diuen fonts sindicals i empresarials, i els que hi ha són de dos tipus: els de caràcter menor, i els que no propicien l’acord, asseguren.

Entre els primers es compta, per exemple, la nova composició de la Comissió de Control Especial dels fons de pensions de promoció pública, l’organisme que supervisarà el funcionament dels fons, que serà més equilibrada: segons l’esborrany actual, estarà constituïda per onze membres, dels quals tres seran proposats pels sindicats, tres per la patronal i cinc pel Ministeri d’Inclusió; en la versió anterior, eren 17 integrants i el departament d’Escrivá tenia una majoria absoluta (9) davant els representants socials (4 cadascun).

Un altre dels canvis menors té a veure amb els criteris amb què s’efectuaran les inversions dels recursos dipositats en els fons: a les versions anteriors que ja assenyalaven que aquestes estratègies haurien de ser socialment responsables, s’afegeix ara que hauran d’alinear-se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i els principis mediambientals i socials europeus, així com «estar d’acord amb la transició justa cap a una economia verda i digital propiciada per la Unió Europea», segons el text, al qual ha tingut accés El Periódico de España.

Enuig de la patronal

Davant aquests canvis, que són en definitiva ajustos i precisions poc discutides sobre versions anteriors, hi ha una modificació que sí que ha provocat malestar entre els empresaris: que s’inclogui, entre els criteris de selecció de les entitats gestores dels fons, que «haurà d’atorgar-se una puntuació superior a les entitats gestores que tinguin la condició d’entitats sense ànim de lucre». Aquest aspecte, que es va debatre en el Comitè Executiu de la CEOE de dimecres passat, provoca el rebuig de les patronals del sector financer i assegurador, que consideren que és un desavantatge per a les empreses que representen.

Fora d’això, el projecte manté la filosofia que l’inspira des que va començar la negociació amb els agents socials, l’octubre passat: la idea és que l’Administració impulsi fons de pensions d’ocupació per fomentar que els assalariats, autònoms i empleats públics recorrin a aquesta forma d’estalvi col·lectiva, poc utilitzada a Espanya en comparació amb els països de l’entorn europeu.

La idea és que la negociació col·lectiva sectorial i organitzacions com les associacions de treballadors per compte propi puguin promoure plans que s’integrin a aquests fons, auspiciats des del sector públic sota la forma d’una Comissió Promotora i de Seguiment, formada per nou alts funcionaris dels Ministeris d’Inclusió (cinc), Economia, Treball, Transició Ecològica i Hisenda (un cadascun).

Sense incentius

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

El principal retret que els agents socials fan a la proposta del ministeri d’Inclusió és la falta d’incentius per participar en aquest esquema, en comptes d’utilitzar els mecanismes actuals per promoure plans de pensions col·lectius: «L’Estat no hi posa diners, no garanteix rendibilitats, no planteja gaires avantatges per sumar-se –tret dels autònoms, als quals els permetria deduir-se fins a 4.250 euros anuals per les seves aportacions a aquests plans–, no dona incentius al desenvolupament de la negociació col·lectiva... ¿Per què és millor aquest sistema que un de propi?», diu un dels consultats. «A més, en els dos òrgans de Govern d’aquests plans [la Comissió Promotora i de Seguiment i la Comissió de Control Especial] l’Administració té la majoria, això vol dir que són alts funcionaris els que tenen l’última paraula sobre recursos que no aporten ells, sinó les empreses i els treballadors», apunta una altra font.

Els agents socials no descarten que Inclusió enviï nous esborranys i siguin convocats de nou per negociar, tot i que veuen el Govern decidit a aprovar el projecte al més aviat possible. A finals de l’any passat, aquest pla ja va ser sotmès a una primera lectura al Consell de Ministres, i el següent pas pendent és la seva aprovació en segona lectura i la seva remissió a les Corts perquè es tramiti com a projecte de llei. «Sense el suport de sindicats i empresaris, el Govern haurà d’enginyar-se-les per aconseguir la majoria en una proposta que, en principi, no compta amb el suport ni de la dreta ni dels socis de la investidura», apunta un dels consultats. En l’Executiu admeten que el pla és aprovar el projecte «pròximament», tot i que no es comprometen amb cap data.