El BBVA millora les previsions i preveu que l’economia creixi el 5,5% aquest any i el 4,9% el 2023

 El servei d’estudis del BBVA projecta que l’economia espanyola mantindrà taxes de creixement de l’entorn del 5% també el 2023, allargant el cicle alcista del país després que la pujada del PIB d’aquest any i el passat fos menys expansiva de l’estimada inicialment. Així es desprèn de l’informe ‘Situació Espanya’ de BBVA Research, difós aquest dijous, que rebaixa en una dècima la seva previsió sobre el tancament del 2021, fins al 5,1%; manté intacta la seva última estimació per al 2022, en el 5,5%, i apunta un creixement del 4,9% el 2023. Més enllà de les previsions sobre el creixement del PIB i els seus components, BBVA Research destaca al seu informe que l’ocupació ja ha tornat a les xifres anteriors a la crisi i s’espera que continuï augmentant fins a situar-se en el quart trimestre del 2022 un 4,4% per sobre de l’ocupació de l’últim trimestre del 2019.

Els seus càlculs per al pròxim exercici superen sensiblement els pronòstics del Govern i de la Fundació de Caixes d’Estalvi (Funcas), que coincideixen a esperar un increment del 3,5%, i se situen també per sobre de les prediccions del Banc d’Espanya, que apunten una pujada del 3,9%. Si es compleix aquest escenari, el nivell d’activitat tornaria als nivells prepandèmia a finals d’aquest any o inicis del que ve.

Les dades disponibles analitzades per l’informe apunten que l’avenç trimestral més baix del PIB en el tercer trimestre del 2021 (2,6% trimestral, per sota del 4,0% estimat fa tres mesos), podria haver-se vist compensat per un creixement més alt del previst en l’últim trimestre de l’any (2,4% davant el 0,6% intertrimestral). El creixement de la despesa de les llars se situaria al voltant del 4,5% el 2021, menys del previst fa tres mesos, a causa del deteriorament de la capacitat de compra de les famílies i les disrupcions en les cadenes de producció. Però el 2022 el consum privat podria accelerar-se fins a l’entorn del 5,5%-6,5%, afavorit per l’avenç de la renda disponible de les llars, una inflació més continguda, l’absorció d’una part de l’estalvi acumulat i l’empenta dels fons europeus NextGeneration. 

«La reducció de la incertesa sanitària i l’increment en la mobilitat impulsaran el consum privat i les exportacions de serveis turístics i, per tant, la recuperació econòmica a curt termini», opina el servei d’estudis del BBVA. Més endavant, així que avancin els mesos, cal preveure que la inversió prengui força, avalada per l’estabilització dels preus de les matèries primeres, la resolució dels colls d’ampolla en les cadenes de producció, l’execució dels fons Next Generation UE (NGEU) i el manteniment d’una política monetària expansiva. L’estudi ha sigut realitzat per Jorge Sicilia, director de BBVA Research i economista en cap del BBVA; Rafael Doménech, responsable d’Anàlisi Econòmica, i Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya. El risc més alt continua sent la pandèmia, si bé si es confirma que l’impacte sobre l’economia decreix amb cada nova onada de contagis, el dinamisme podria ser superior a l’anticipat a l’informe publicat avui. 

El consum privat va seguir amb la seva recuperació, però a un ritme inferior al que s’esperava el 2021. D’una banda, el creixement de la despesa en serveis va ser considerable, impulsat per un augment de la mobilitat, la millora de l’ocupació i la reducció de l’elevada taxa d’estalvi. Així ho mostren les dades de despesa en serveis amb targetes emeses pel BBVA o en TPV del BBVA durant el quart trimestre del 2021: hauria sigut un 72% superior al registrat en el mateix període del 2019. No obstant, la compra de béns s’hauria alentit per l’esgotament de l’impuls que va suposar per a alguns el confinament –com en el cas del sector de l’alimentació, el dels béns duradors, o el mobiliari–, per la falta de disponibilitat d’alguns béns, afectats per les interrupcions en les cadenes de producció, i per la falta de contenidors o l’increment en el preu dels combustibles –com en el cas de la venda d’automòbils–. Finalment, l’increment en el cost de l’electricitat hauria obligat les famílies a redirigir recursos cap al pagament de l’energia, en detriment d’altres serveis i d’alguns béns.

L’altre component de la demanda interna que no va complir amb les expectatives va ser la inversió en vivenda. Tot i que les vendes i els preus mantenen una evolució molt positiva, no acaba de traduir-se en un increment dels visats d’obra nova o rehabilitació. El nou informe de BBVA Research assegura que la resta de components del PIB haurien mostrat una variació en línia amb en que s’esperava, en què destaca el creixement de la inversió no residencial i de les exportacions. Sobre la primera, tot i que comencen a veure’s alguns senyals de l’impuls fiscal que vindrà, l’execució dels fons NGEU es troba molt per sota de l’esperada, i també hi podria estar tenint un paper rellevant la falta de seguretat sobre les cadenes de subministrament de les empreses, l’increment en el cost de transport o l’augment en el preu de l’electricitat i la seva permanència en el temps. Una vegada que l’execució dels fons NGEU vagi guanyant impuls, el motor de creixement de l’economia espanyola anirà canviant des del consum privat cap a la inversió.

Exportacions

Per la banda de les exportacions, s’observa una excel·lent evolució de les vendes de béns a l’exterior, que ja sobrepassen els nivells prepandèmia, una tendència que el servei d’estudis del BBVA espera que continuï. En canvi, les exportacions de serveis continuen amb la seva recuperació, però des de nivells reduïts, i encara tenen un llarg camí per recórrer per arribar a les xifres del 2019.

Aquesta perspectiva, unida al fet que una part atípicament elevada del creixement de la demanda interna no està sent satisfeta per producció interna, podria comportar que la contribució de la demanda externa al creixement sigui negativa durant els pròxims anys. De fet, l’avançament de la inversió (NGEU), particularment enfocat a fomentar la digitalització i la sostenibilitat mediambiental, pot incrementar de manera significativa la dependència de les importacions si les empreses espanyoles no utilitzen l’oportunitat que ofereixen els NGEU per transformar-se i/o créixer.

D’altra banda, el creixement vindrà acompanyat de nivells d’inflació al voltant o superiors al 2%, cosa que no es registrava de manera persistent des d’abans de la crisi financera global. Des del servei d’estudis del BBVA expliquen que això es donaria en un context on s’espera que el compte corrent mostri un pràctic equilibri el 2022 –en part com a resultat de la reducció cíclica del dèficit públic, que se situaria per sota del 7% del PIB el 2022, gràcies a l’increment del nivell de recaptació impositiva– i un desequilibri moderat el 2023.

Efecte de la covid

La pandèmia de la covid continua el seu pas pel món i davant l’aparició de la nova variant òmicron l’economia ha tingut alguns efectes que s’expliquen per la incertesa que provoca no comptar encara amb prou informació per determinar quina gravetat té aquesta nova soca del virus.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Segons BBVA Research, els escenaris de risc més importants són aquells en què la incertesa sanitària es manté elevada. No obstant, la inflació i l’acció dels bancs centrals comencen a tenir un protagonisme més gran. Tot i que la resolució dels colls d’ampolla en la indústria i la recomposició de la despesa cap als serveis prometen eliminar alguns dels factors que han impulsat el creixement dels preus, s’adverteixen altres riscos. D’una banda, la pèrdua de poder adquisitiu podria portar els treballadors a demanar augments salarials. La majoria de les empreses han pogut continuar contractant fins ara sense traslladar-ho als preus, recolzant-se en una barreja d’ajudes públiques, finançament i reducció de marges. No obstant, si s’afegeix a l’increment dels altres costos el salarial, podrien començar a contribuir a l’augment en la inflació. D’altra banda, l’impuls fiscal de programes com els NGEU a Europa o el d’infraestructures als EUA prometen incrementar la demanda de béns necessaris per impulsar la digitalització i la sostenibilitat mediambiental, cosa que pot afegir pressió sobre els seus preus.

Els bancs centrals estan al corrent d’aquests escenaris i en resposta a una persistència més gran de la inflació en nivells elevats, han passat de la cautela i la paciència a l’acció. No obstant, i a diferència del que ja està passant als EUA, els increments de tipus d’interès a Europa tardaran a arribar i no es produiran el 2022. Més encara, atès el fort augment que s’ha observat en el deute públic i l’increment en el crèdit al sector privat amb garantia de l’Estat durant la pandèmia, hi haurà pressió per limitar el repunt en el cost del finançament. Per això, el BBVA considera imprescindible que Espanya es diferenciï positivament, accelerant l’execució dels fons NGEU i implementant amb èxit reformes que compleixin amb les recomanacions de la Comissió Europea.