El conflicte del Kazakhstan enfonsa el bitcoin per sota els 43.000 $

La revolta política al Kazakhstan, els talls d’internet i les dificultats de subministrament elèctric a l’exrepública soviètica han provocat, com efecte col·lateral, una caiguda en la cotització de les criptomonedes. El Kazakhstan és el segon país del món, per darrere els EUA, en mineria de criptomonedes. 

En particular, el país centreasiàtic representa al voltant del 18% de la potència de producció mundial de bitcoins. Per això la tensió política que ha esclatat amb força en els últims dies ha contribuït a una caiguda de la cotització mundial del bitcoin, que ha arribat a caure per sota els 43.000 dòlars (lluny del rècord de 69.000 de principis del novembre). La revolta política kazakh no és l’única causa. Els analistes també assenyalen a la publicació de les actes de la Reserva Federal dels EUA, que apunten que els tipus d’interès podrien pujar abans del previst, frenant així la gana dels inversors per actius de més risc. No obstant, segons les webs especialitzades en criptomoneda, la interrupció en el desenvolupament de criptomonedes per l’apagada d’internet al Kazakhstan s’ha convertit en un factor determinant per a la pèrdua de valor del bitcoin.

El bitcoin i altres criptomonedes són desenvolupades o ‘extretes’ per ordinadors d’alta potència, generalment en centres de dades a diferents parts del món, que competeixen per resoldre les fórmules matemàtiques d’encriptació en un procés que consumeix enormes dosis d’energia elèctrica.

El Kazakhstan es va convertir el 2021 en la segona potència mundial per a la mineria de bitcoins després dels Estats Units, segons el Centre de Cambridge per a Finances Alternatives. Després que la Xina –que era el principal centre– va prendre mesures dràstiques contra l’activitat de la mineria de criptomonedes, bona part dels desenvolupadors es van instal·lar al Kazakhstan.

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

A l’agost, el Kazakhstan representava el 18% del ‘hasrate’ mundial (argot que serveix per designar la quantitat de potència informàtica que utilitzen les computadores connectades a la xarxa bitcoin). Aquest dijous, coincidint amb l’agreujament dels disturbis polítics i els talls de subministrament elèctric i internet, lel ‘hasrate’ kazakh va baixar de cop al 14%, segons dades de l’empresa minera BTC.com citades per Reuters.

Les granges de criptomineria del Kazakhstan funcionen principalment amb plantes de carbó envellides que, juntament amb les mines de carbó i pobles sencers construïts al seu voltant, són un greu inconvenient per a les autoritats que busquen descarbonitzar l’economia. El govern va anunciar l’any passat la decisió de prendre mesures contra els ‘miners’ no registrats, que podrien estar consumint el doble d’energia que els legals.