CEOE denuncia que el Govern només ha executat el 38% dels fons europeus

L’absorció dels fons europeus per part de l’economia espanyola està anant molt més lenta del previst i, en tot cas, més a poc a poc del que esperava el sector empresarial. Segons el primer ‘Informe de seguiment dels fons Next Generation EU a Espanya’ publicat aquest dimecres per la patronal CEOE, amb dades fins a 31 desembre, les administracions públiques (l’Estat, sobretot) tot just van aconseguir publicar 400 convocatòries de subvencions i licitacions de contractes públics per valor de 9.300 milions d’euros. Aquesta xifra representa un 48% dels fons europeus rebuts per Espanya el 2021 (19.000 milions d’euros) i tan sols un 38% dels una mica més de 24.000 milions incorporats en els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021.

El percentatge d’aquests diners que han arribat a les empreses és molt menor, però es desconeix, per la falta d’informació proporcionada pel Govern. Amb dades fins a l’agost, només el 2% dels diners compromesos llavors havien arribat a les empreses, segons l’última xifra disponible a què fa referència l’informe de la CEOE.

Aquella data, no obstant, pot resultar escassament representativa, ja que el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya amb prou feines havia sigut aprovat el juliol a la Unió Europea. Des del Govern es remarca, a més, que l’efecte estimulant dels diners públics sobre l’activitat econòmica cobra eficàcia ja des del moment de la convocatòria d’ajudes i licitacions. D’acord amb aquest criteri i segons les dades aportades per la CEOE, les convocatòries realitzades el 2021 només van arribar al 38% del pressupostat per al conjunt de l’any amb càrrec a fons europeus.

Diferent tracte del Govern

Quan el Govern fa balanç de l’execució dels fons europeus estudia uns altres criteris i uns percentatges diferents. Segons l’informe presentat per la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, el 14 de desembre passat, Espanya ha autoritzat el 73% de la despesa a càrrec dels fons europeus previstos per al 2021 i ha compromès partides pel 64,5% de tots ells, segons va anunciar aquest dimarts la vicepresidenta econòmica del Govern, Nadia Calviño. Calviño va interpretar que l’important és que les últimes setmanes s’estava «accelerant» el desplegament del Pla de Recuperació i que el 2022 s’assolirà «la velocitat de creuer» per a la seva implementació.

La diferència és que, des del punt de vista del Govern, compta com a pressupost executat que, per exemple, s’hagi fet una transferència de diners a les comunitats autònomes perquè aquestes reparteixin ajudes. La patronal, per la seva banda, té en compte el moment en què cada comunitat autònoma (seguint l’exemple) hagi publicat una convocatòria d’ajudes sota condicions, quantitats i terminis concrets. Per això el Govern diu que s’ha compromès el 64,5% de la despesa mentre que la patronal rebaixa aquest percentatge al 38%.

La metàfora de l’aigua

L’informe publicat per la patronal CEOE és molt crític amb la gestió del Govern. «Els grans desemborsaments a Espanya no arriben a la mateixa velocitat en la seva arribada a les empreses per la ineficàcia del sistema de gestió», afirma el document publicat per l’organització que presideix Antonio Garamendi. Per a la CEOE, l’avenç dels fons europeus a Espanya es resumeix en una «metàfora» i és que «cada vegada arriben més reserves d’aigua de la UE sense capacitat de solucionar la greu sequera que pateixen les empreses espanyoles a causa de l’ineficaç sistema de reg dissenyat pel Govern».

La patronal adverteix que el retard en l’arribada de les ajudes a les empreses pot suposar la deslocalització d’inversions cap a altres països.

Problema de terminis

Una de les principals crítiques de la patronal se centra en els terminis. «El disseny de les convocatòries està fent difícil l’accés als fons a les pimes i autònoms», s’afirma. L’informe de CEOE assenyala que, en alguns caos, els terminis concedits a les empreses tot just arriben a uns 10 dies hàbils, provocant una execució molt baixa del seu pressupost.

Se cita l’exemple de la línia d’ajudes per a la iniciativa ‘Indústria connectada 4.0 / Activa finançament’, llançada a l’agost per la Secretaria General d’Indústria i en la qual només es van concedir 8 dies per a la presentació de sol·licituds. «Això ha fet que el percentatge d’execució hagi sigut únicament del 10,4%», tot just 9,9 milions sobre un total de 95 milions assignats a aquesta línia d’ajuda.

Qüestions com aquesta, segons l’informe, porten el 65% de les pimes enquestades per la patronal Cepyme a considerar que no podran participar en les inversions ni rebre les subvencions lligades als fons europeus.

Subvencions i licitacions

De les aproximadament 400 convocatòries publicades fins al 31 de desembre, al voltant de 120 corresponen a subvencions, llançades al 50% per Estat i autonomies, per un import total de 7.300 milions d’euros. Aquí hi ha ajudes per a l’impuls a la pime, el sector pesquer i agroalimentari, desplegament d’energies renovables i altres. El termini mitjà per sol·licitar aquestes subvencions està oscil·lant entre tres i quatre setmanes, tot i que hi ha terminis de vuit i de deu dies.

A més, s’han comptabilitzat 270 convocatòries més de licitacions públiques, per uns 2.000 milions d’euros en total. Adif, el CSIC, la Direcció General de Carreteres i el Ciemat concentren bona part d’aquestes convocatòries. Aquí, els terminis mitjans de les convocatòries se situen en els 24 dies tot i que, de nou, hi ha alguns terminis de fins i tot 5 dies hàbils, com una de les llançades pel CSIC a l’octubre.

Urgeixen els Pertes

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

A més, es remarca la tardança del Govern a posar en marxa els grans projectes estratègics (Pertes). Malgrat comptar amb tres d’aquests ja aprovats formalment (vehicle elèctric i connectat; salut d’avantguarda; energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzemament), «encara no s’han publicat les seves convocatòries més rellevants, cosa que limita el seu impacte transformador», segons la patronal.

En el cas concret del Perte del vehicle elèctric, ja aprovat per Brussel·les, s’apressa a accelerar les convocatòries de la línia transformadora de la indústria, que està dotada amb 2.975 milions d’euros, del total de 4.100 milions públics.