El futur de la més gran drassana privada d’Espanya: Hijos de J. Barreras activa la fase concursal

L’equip de la consultora Kroll ha notificat ja al Mercantil l’existència d’aquestes negociacions encaminades al traspàs de les instal·lacions, ja que els tres grups interessats no es quedaran amb la societat. Això és, les contingències que taquen el balanç d’Hijos de J. Barreras es quedaran dins de la SA, com va fer al seu dia la banca espanyola al traspassar a la Sareb (banc dolent) els seus actius problemàtics del maó. Allà reposaran els deutes amb la indústria auxiliar, que superen els 12 milions d’euros –entre els proveïdors del projecte Havila Kystruten i Armas–, o els més de 57 milions que la naviliera noruega reclama a la drassana en un procés judicial que es disputarà a Londres l’estiu vinent. Al tractar-se d’un prepack, Kroll ha sol·licitat el nomenament d’una espècie de gestor independent, que es convertirà en administrador concursal. No ha transcendit la seva identitat. Amb els diners que s’ingressin per la venda s’hauran d’abonar, per ordre de prelació, aquests deutes pendents.

El fet que es vagi a activar un prepack concursal –és relativament similar a una proposta anticipada de conveni– converteix el col·lapse de Barreras en un cas encara més singular. Més enllà d’algun procediment aprovat a Catalunya, el prepack és un mecanisme verge a Espanya; el poder legislatiu no ha aprovat la transposició normativa de la directiva europea 2019/1023, que és la que li aporta les costures legals. D’aquesta manera, la jutge del Mercantil de Vigo Amelia Pérez serà previsiblement la primera magistrada a Galícia a dirigir un procediment d’aquest tipus. Fonts jurídiques destaquen la seva «excel·lència tècnica» en matèria mercantil. Però no actuarà en solitari, ja que el consell d’administració de l’Autoritat Portuària de Vigo haurà de validar el traspàs dels 67.876 metres quadrats de concessió de què gaudeix en el dia d’avui Barreras (entre les seves instal·lacions i les de l’antiga Aucosa i que expiren el 2039 i el 2041, respectivament). Si Kroll hagués sol·licitat la liquidació de la drassana abans de demanar el vistiplau del Port, la concessió, com li va passar a l’antiga Vulcano, quedaria automàticament extingida.

Els projectes

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

Els projectesSón dues les opcions que tenen, segons les fonts consultades, «totes les garanties» de poder prosperar. Es tracta de les de Gondán i Armón, amb una extensa trajectòria en la indústria espanyola de construcció naval i amb prop d’una vintena de vaixells en vigor. Segons va poder saber aquest diari, i malgrat que amb prou feines s’han conegut detalls dels dos projectes, els dos grups ofereixen garanties de càrrega de treball immediata. Gondán, per exemple, ha aportat un compromís firmat que «assegura» la construcció de quatre vaixells ‘offshore’ per donar servei a parcs eòlics marins. Aquest aval porta la rúbrica de la cúpula del hòlding noruec Østensjø Rederi, el mateix per al qual està acoblant en el dia d’avui a Castropol barcos similars. Les limitacions d’espai a les seves instal·lacions van forçar aquesta drassana a cedir un contracte als bascos de Balenciaga.

A nivell econòmic, i atesa la seva potent posició de tresoreria, la d’Armón és la proposta que més satisfaria les ambicions de Ritz-Carlton Yacht (marca comercial que utilitza la propietària de Barreras). Gondán, no obstant, és la que ha posat sobre la taula un nombre més alt de recol·locacions de la plantilla de la drassana, que ascendeix en el dia d’avui –estan majoritàriament en situació de erto– a 118 persones. Ara bé, les companyies que presideixen Laudelino Alperi i Álvaro Platero, respectivament, no tenen els mateixos plans per a tots els terrenys que ocupa avui Barreras. Altres fonts consultades apunten que el desemborsament més elevat d’Armón podria estibar que el seu perímetre sigui més gran, escenari que es donaria, per exemple, en cas que Gondán no volgués les parcel·les privades (entre Beiramar i Tomás Alonso), i hipotecades de moment en favor d’una de les societats de Ritz-Carlton. Cap de les fonts consultades per aquest diari dona opcions a Marina Meridional, propietària de la desapareguda Factorías Vulcano.