Mercat laboral

Les cinc claus de les dades de l’atur del gener del 2022

Les cinc claus de les dades de l’atur del gener del 2022

David Zorrakino - Europa Press

5
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El gener del 2022 ha començat l’any amb la seva característica costa i deixant menys ocupació i més atur. Si bé els començaments de l’any solen ser dolents, el d’aquest any ha sigut dels ‘menys dolents’ de l’estadística recent. Els sectors que més han patit han sigut el comerç i l’hostaleria, llastats per la variant òmicron. Si bé epidemiològicament Espanya ha viscut un últim mes crític quant a contagis, això no s’ha traduït en un augment de treballadors en erto.

Els efectes de la nova reforma laboral han deixat les primeres fogonades en les dades de gener, amb l’augment més gran de la contractació indefinida en l’última dècada. Si bé molts dels mecanismes per aturar la temporalitat encara no estan tenint impacte i l’eventualitat continua sent la tònica dominant. Catalunya, per la seva banda, no ha mostrat un comportament anòmal respecte al conjunt de l’economia espanyola. Aquestes són les cinc claus.

Ocupació: 197.000 ocupats menys, la caiguda més tènue des del 2018

El mercat laboral espanyol ha perdut 197.750 afiliats a la Seguretat Social aquest gener, fins a un total de 19,6 milions de treballadors en actiu. L’economia espanyola, malgrat estar en fase expansiva, perd ocupats en el primer mes de l’any, si bé el gener del 2022 ha sigut l’arrencada d’any ‘menys dolenta’ des del 2018. L’hostaleria i el comerç han sigut els sectors que han liderat la baixada, llastats pel tradicional final de la campanya de Nadal i –aquest any– per l’efecte de les noves restriccions per la variant òmicron.

Si bé el mercat laboral ha patit els vaivens del virus, això no s’ha traduït en un augment del nombre de treballadors afectats per un erto. Aquesta xifra està estancada i ha tancat el gener en 105.252 empleats en suspensió (total o parcial). Una xifra molt per sota del pic de 3,5 milions d’afectats durant el primer estat d’alarma. Les actuals ajudes extraordinàries vencen el 28 de febrer i el Govern ha obert la porta a, si el reial decret de la reforma laboral és convalidat, no prorrogar més aquestes ajudes i instar les empreses a transitar cap al nou model estable d’ertos.

Atur: 17.000 aturats més, el menor increment des del 1998

L’atur va interrompre aquest gener la seva tendència a la baixa i va trencar amb la ratxa sense precedents d’11 mesos consecutius de reduccions. Espanya ha vist augmentar l’atur en 17.173 persones i se situa en un total de 3,1 milions de persones a l’atur, el seu nivell més baix des del 2007.

El biaix de gènere està present darrere d’aquesta estadística del gener. Mentre l’atur masculí ha descendit en 258 persones (–0,02%), el femení ha augmentat en 17.431 persones (0,96%) en relació amb el mes de desembre. Des del Govern han atribuït aquesta bretxa per un efecte de composició, és a dir, com que l’atur ha augmentat als sectors de serveis més feminitzats, el nombre de dones aturades ha augmentat en gran manera.

‘Efecte reforma laboral’: tènue i desigual

La principal novetat aquest gener en el mercat de treball és la reforma laboral. La norma no està encara plenament en vigor, però l’estadística oficial sí que permet entreveure’n alguns efectes. Els nous contractes indefinits firmats s’han disparat, i han augmentat el 37,3% respecte al desembre i el 92,2% respecte al gener de l’any passat. El seu pes en el total de contractes ha crescut, i passa del 10% del desembre al 15% del gener. Tot i que les dosis d’eventualitat i el ball d’altes i baixes els primers i últims dies de mes segueixen la tònica dominant i una anomalia en comparació amb les economies europees.

¿Ha pujat la contractació indefinida per la reforma laboral? En part. Des del Ministeri de Treball, però també des de patronals com Pimec, defensen que sí. Aquí el factor psicològic té un paper clau i davant la futura constricció de la temporalitat algunes empreses han apostat per l’indefinit. No obstant, aquest creixement també arriba per un efecte de composició. És a dir, perquè l’economia espanyola està creixent per sectors de més valor afegit i que aposten de sortida per la contractació estable, tal com reconeixien des del Ministeri de Seguretat Social.

Els treballadors autònoms resisteixen millor que els assalariats

El col·lectiu de treballadors autònoms està trampejant amb èxit els dos anys de pandèmia i aquest gener del 2022 no ha perdut la meitat d’ocupació –en termes relatius– que el sector assalariat. El número de treballadors per compte propi ha baixat en 16.164 persones respecte al desembre, un retrocés lleugerament superior al de l’any anterior. No obstant, es consolida la quota dels 3,3 milions d’autoempleats a tot Espanya.

Si bé durant l’any hi va haver moments en què les organitzacions més representatives del col·lectiu van alertar que la retirada progressiva d’ajudes públiques podia portar una pèrdua d’efectius en el col·lectiu, sobretot els que tenen menors ingressos, de moment l’estadística no reflecteix aquesta tendència i la manté a l’alça.

La costa mediterrània lidera la caiguda de l’ocupació

El retrocés de l’ocupació va ser la tònica unànime en totes les comunitats autònomes aquest gener. Catalunya, per volum de la seva economia, va liderar la caiguda en termes absoluts i va perdre 36.617 ocupats, un retrocés lleugerament inferior al dels dos anys anteriors, i va tancar el mes en 3,4 milions de treballadors en actiu. En termes relatius no va ser la que més va patir, amb una pèrdua de l’1% d’ocupació, superada per Extremadura (–1,5%), les Balears (–1,5%) o València (–1,4%), tot i que sí que va patir més que Madrid (–0,7%). La costa mediterrània va ser, com és habitual per a aquestes dates, la zona més mal parada.

Pel que fa a l’atur, l’evolució territorial ha sigut dispar i mentre en algunes comunitats ha baixat, en d’altres ha pujat. Catalunya està en el segon grup, amb un lleuger augment de 2.644 aturats, fins a un total de 371.802 aturats catalans. En el grup de les autonomies que van aconseguir reduir el seu atur, València se situa al capdavant (–12.188), seguida per la Comunitat de Madrid (–9.750) i les Illes Balears (–1.539).

Temes:

Ocupació Atur