El sector hortofructícola sobreviu al Brexit

El negoci agroalimentari salva així els seus números més enllà del canal de la Mànega en un exercici tan crític com el que acaba de concloure. Fruites, cítrics, vi i oli d’oliva continuen sent els aliments més venuts i a l’evitar-se la imposició d’aranzels el comerç exterior aconsegueix salvar els mobles. Si no hi hagués hagut acord les exportacions a la Gran Bretanya s’haurien vist gravades amb els drets aranzelaris establerts en l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i suposarien 198 milions d’euros en costos per al sector exterior espanyol.

En aquest nou escenari, productors, exportadors i indústries asseguren que el Regne Unit continuarà sent un soci important quan es compleix el primer aniversari del Brexit, que va arrencar l’1 de gener del 2021, amb les consegüents tensions polítiques i dificultats logístiques, com la falta de transportistes o de mà d’obra, entre altres conseqüències.

Segons Efeagro, les vendes espanyoles d’aliments, begudes i tabac al Regne Unit van arribar l’octubre 345,02 milions d’euros, cosa que significa un repunt del 0,29% des de començament d’any, però un descens del 2,2% respecte al mateix mes del 2020, segons les últimes dades de comerç exterior publicades pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.

Mentrestant, el sector citrícola espanyol, dominat per les grans empreses i cooperatives valencianes, ha exportat una mica més de 107.000 tones entre setembre i desembre del 2021, una quantitat que tan sols reflecteix una lleugera caiguda respecte a idèntic període de temps de l’any precedent. 

Tal com destaca Fepex, presidida per Jorge Brotons, s’ha mantingut el volum exportat i el Regne Unit és el tercer mercat per al negoci hortofructícola, si bé la sortida d’aquest país de la UE ha obert un nou escenari competitiu amb un mercat més obert a les produccions de tercers països amb els mateixos productes i calendaris, com el Marroc, Egipte, Turquia i Sud-àfrica. De fet, el regne alauita preveu incrementar les seves exportacions de cítrics entre un 15 i un 20% durant la campanya 2021/2022, segons la Federació Interprofessional Marroquina de Cítrics (Maroc Citrus), cosa que suposarà exportar entre 600.000 i 650.000 tones més que la campanya passada. Aquesta exportació es concentra al Regne Unit.

Creixement dels costos

Més enllà d’Anglaterra, l’exportació espanyola de fruites i hortalisses fresques tancarà el 2021 superant els 15.200 milions d’euros, cosa que suposa un creixement del 4% respecte a l’any anterior, segons les estimacions de Fepex i començarà el 2022 amb «importants reptes», entre els quals destaca el desenvolupament normatiu de la nova PAC, la transició verda, la globalització creixent del mercat comunitari i l’increment dels costos.

En volum, l’exportació de fruites i hortalisses fresques el 2021 augmenta lleugerament, un 1% amb relació al 2020, totalitzant 13,3 milions de tones, segons les estimacions realitzades per Fepex, amb dades del Departament de Duanes i Impostos Especials fins al mes d’octubre i una previsió dels mesos de novembre i desembre.

Un any de costos

Això sí, l’any que acaba ha estat marcat per la inflació de costos i la dificultat de traslladar-los als preus de venda, en un escenari de pandèmia. El Brexit comporta noves obligacions documentals i controls exigides pel Regne Unit, país en el qual s’ha observat un fort creixement de la competència d’Espanya.

El 2022 conclourà el desenvolupament normatiu de la PA, després de la presentació del Pla Estratègic per part del Ministeri a la Comissió Europea. Per això, Fepex considera imprescindible que el model nacional inclogui l’accés de la generalitat dels productors de fruites i hortalisses fresques i de flors i plantes vives a les ajudes directes a partir del 2023. La patronal apressa a acabar amb la discriminació existent amb altres productors nacionals i comunitaris.

La nova normativa d’aplicació de la PAC regularà també les intervencions sectorials, cosa que comportarà la revisió dels Reials Decrets de reconeixement d’organitzacions de productors i de fons i programes operatius.

Segons l’opinió de Fepex, en política comercial, i a fi de mantenir la rendibilitat de les explotacions espanyoles, és determinant que la Comissió Europea reconegui el desequilibri existent al mercat comunitari amb unes importacions de fruites i hortalisses procedents de països tercers de 17 milions de tones, davant unes exportacions de 5 milions de tones.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

«Aquest desequilibri s’aguditza cada vegada més perquè les importacions no estan sotmeses als mateixos requisits de producció, mediambientals i socials que les produccions comunitàries, fent del model comunitari cada vegada menys competitiu davant el de països tercers», assegura l’organització presidida per Brotons. A més, la creixent globalització del mercat de la UE no va acompanyada d’una obertura real de nous mercats per als productors comunitaris. Els enviaments fora d’Europa descendeixen, i en el cas d’Espanya, l’exportació extraeuropea fins a l’octubre d’aquest any ha descendit un 11% totalitzant 392 milions d’euros, representant només el 3% del total.

Finalment, Fepex considera que la «millora de la competitivitat» mitjançant un ús eficaç dels fons de recuperació és un altre dels reptes pendents el 2022, amb l’objectiu de tancar el diferencial de productivitat amb altres països comunitaris amb un nivell tecnològic més gran de les explotacions. I d’altra banda, també és important transitar cap a un model d’explotació que compleixi els objectius mediambientals derivats del Pacte Verd Europeu.