Itàlia, ¿d’últim de la fila a locomotora europea?

Ni les institucions internacionals s’esperaven un creixement tan cridaner, després de l’estrepitosa patacada econòmica del país el 2020 (una caiguda del producte intern brut, el PIB, del 8,9%), i els problemes estructurals que el país arrossega des de fa anys. Han sigut les previsions de les últimes setmanes les que han revelat que l’augment del PIB italià és molt més gran que l’estimació precedent. En concret, segons les últimes xifres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que són similars a les de la Comissió Europea, el PIB italià creixerà aquest any un 6,3%. Una xifra que a Itàlia no es veia des del ‘miracle econòmic’ després de la Segona Guerra Mundial, i una dada més alta que la dels Estats Units i de molts països de la Unió Europea (UE), com Alemanya i Espanya. 

Previsions prometedores 

Les previsions per al futur també són prometedores. S’estima que l’economia italiana recuperi els seus nivells precovid en el segon semestre del 2022, i que la inflació mantingui els preus més baixos que la mitjana de l’eurozona, amb un augment estimat en un 2% per al trienni 2021-2023, cosa que ajudarà les empreses a mantenir-se competitives. L’inici de la recuperació italiana va coincidir amb la relaxació de les mesures la primavera d’aquest any, que va anar seguida, amb l’aparició de les noves variants, d’una barreja d’incentius, noves regles i càstigs adoptats pel Govern per frenar el coronavirus (Itàlia va ser, per exemple, el primer país de la UE a introduir el passaport covid obligatori per treballar). 

La gran majoria dels experts coincideixen que tot això és fruit de la gestió de ‘Super Mario’, Mario Draghi, l’excap del Banc Central Europeu (BCE), que va agafar les regnes del país al febrer. I les lloances també arriben des de fora. La revista britànica ‘The Economist’ ha elegit Itàlia com a «país de l’any». «A causa de la pèssima gestió de diversos governs, els italians el 2019 eren més pobres que el 2000. Però aquest any les coses han canviat», va argumentar la revista. I així la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. «La gestió de la pandèmia ha sigut eficaç, la vacunació va com un tren, l’economia creix més ràpid que mai», va dir la funcionària europea, en una intervenció diumenge a la Universitat Catòlica de Milà. «Em trec el barret davant l’afany d’Itàlia», va afirmar dilluns el nou canceller d’Alemanya, Olaf Scholz.

Consum de les famílies

¿Com és possible aquesta extraordinària història? La resta de les xifres macroeconòmiques hi aporten algunes respostes. Destaca, per exemple, la reactivació del consum de les famílies, una producció industrial que ja ha recuperat els nivells precovid (tot i que al novembre va registrar una lleugera disminució, d’un 0,6%) i les exportacions també han tornat a créixer de manera sostinguda, sobretot gràcies a quatre regions del ric nord d’Itàlia, la Llombardia, l’Emília-Romanya, el Vèneto i el Piemont. «En els primers 10 mesos d’aquest any les exportacions es van situar en els 423.000 milions d’euros en termes absoluts. És una xifra mai abans vista: supera també la dada del 2019 quan es va arribar als 402.000 milions d’euros (en aquest mateix lapse de temps)», va dir recentment eufòric el ministre d’Exteriors italià, Luigi Di Maio.  

Notícies relacionades

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

Els aturats no hauran de presentar declaració de la renda

La incògnita és, per descomptat, si el creixement serà prolongat. I això depèn molt de com Itàlia gestionarà els més de 200.000 milions d’euros de fons de recuperació europeus, que Itàlia començarà a rebre a partir de l’any que ve i pels quals el Govern ha creat un grup de 1.000 experts externs de tots els sectors que s’encarregaran de vetllar que les administracions regionals italianes gestionin i executin correctament els seus projectes. Amb aquest preàmbul, i també amb l’orgull recobrat pel recent tractat bilateral de cooperació firmat entre Itàlia i França, els únics núvols negres que de moment floten sobre aquests resultats són els relatius als dubtes sobre si serà possible que la riquesa arribi a tothom. 

Les llargues cues davant dels menjadors socials de les parròquies i Càritas de Milà, així com el gran nombre d’empreses que opten per deslocalitzar, la caiguda rècord de naixements i l’augment de pobres absoluts (un milió més amb la pandèmia, per un total de 5,5 milions de persones), ho posen en dubte. Els sindicats, que fa uns dies van convocar una vaga general –pràcticament ignorada per les elits–, ho recordaven.