Cost de la vida

¿Com ens afecta la inflació més alta en gairebé 30 anys?

L’increment del nivell general de preus impacta en el poder adquisitiu dels salaris o l’estalvi i empeny a l’alça els lloguers

4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’escalada de la inflació, que al desembre s’ha situat en una taxa interanual del 6,7%, té moltes repercussions en la vida diària, que van des del poder adquisitiu dels salaris al dels estalvis o les rendes que els inquilins paguen pels lloguers. A un nivell com l’actual no s’arribava des de fa gairebé 30 anys. En concret, des del març de 1992. La pressió alcista dels preus, si persisteix, és un element que en el futur pot provocar pujades dels tipus d’interès.

El responsable més important d’aquesta pujada és el preu de la llum, però també hi contribueixen els aliments. Tot això indica que el que va començar localitzat en l’energia s’està traslladant al conjunt de l’economia. Un antic president del banc central d’Alemanya, el Bundesbank, comparava la inflació amb l’acció de treure pasta del tub del dentifrici: és fàcil de treure, però després és gairebé impossible de tornar a introduir-la dins.

Els salaris

Els salaris perden poder adquisitiu en la mateixa mesura en què els supera la inflació. Fins al novembre passat, els salaris acordats en conveni van registrar un augment de l’1,49%, cosa que suposa una bretxa de 5,21 punts de diferència. L’escalada constant del nivell general de preus ha provocat que els sindicats ja reclamin alces salarials. Des de les patronals o el Banc d’Espanya s’adverteix que aquesta tendència suposaria entrar en el cercle viciós de la denominada espiral preus-salaris mitjançant la qual l’augment dels uns alimenta el dels altres de forma constant. En tot cas, l’augment de preus, que s’està traslladant de l’energia al conjunt de l’economia, com indica l’evolució de la inflació subjacent –aquella que exclou els preus energètics dels aliments no elaborats, que són els més volàtils– demostra que un fenomen que les autoritats monetàries consideraven inicialment transitori podria ser una mica més estructural. Les esperances estan posades en la primavera, quan s’espera que baixin els preus del gas, una de les variables que més empeny a l’alça el preu de l’electricitat.

L’estalvi

Com passa amb els salaris, l’estalvi també perd valor amb l’alça de la inflació. En un entorn de tipus d’interès en el 0%, la retribució dels comptes i dipòsits és pràcticament nul·la. Els 100 euros de quan va començar l’any avui valen un 6,7% menys i, difícilment trobaran una retribució que ho compensi o superi, tret que s’estigui disposat a assumir grans riscos a la borsa. En l’actualitat, els diners que són en comptes i dipòsits bancaris experimenten un rendiment (per dir-ho així), del 0,01% quan tenen un termini de fins a un any; del 0,47% entre un any i fins a dos i del 0,02% en els terminis de més de dos anys, segons les dades del Banc d’Espanya referides a l’octubre. En renda fixa pública, les lletres del Tresor a 12 mesos donen una rendibilitat negativa del 0,59% i els bons a 5 anys, del -0,19%. Fins ara, l’Ibex, el principal indicador de la borsa espanyola ofereix el 7%, però igual que puja, baixa.

Les pensions

La pujada de l’IPC també afecta les pensions. Els pensionistes es veuran beneficiats per una pagueta per compensar la desviació respecte a la inflació estimada que va servir per actualitzar-les el 2021, el 0,9%. De tota manera no recuperaran tot el que han pujat els preus, el 6,7% anual, sinó que la referència serà la inflació mitjana de desembre del 2020 a novembre del 2021, situada entorn del 2,5%, tal com preveu la reforma parcial acordada pels gent socials. El 2022, les prestacions s’han de revaloritzar a partir d’aquest nivell. Tenint en compte l’evolució que està tenint l’índex de preus de consum (IPC) és previsible que el 2022, els beneficiaris també hagin de rebre una pagueta compensatòria si els preus es disparen com està passant a l’exercici actual.

Els lloguers

Els lloguers també es veuen afectats per la pujada de la inflació, cosa que és bona notícia per als propietaris, però dolenta per als inquilins. Els qui tinguin un contracte que es revisa al desembre veuran incrementar-se la renda en un 6,7%, que sol ser la referència que es fixa en els contractes, és a dir la taxa interanual d’inflació, tret que aquesta es corregeixi en el balanç definitiu que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicarà a mitjans del mes que ve. D’aquesta forma, un lloguer de 700 euros passaria a ser de 746,7 euros, és a dir, de 46,7 euros més al mes i 560,4 euros més a l’any. A Barcelona, amb una renda mitjana de 1.078 euros mensuals per a un pis de 70 metres quadrats, l’augment suposaria passar a pagar 1.150,2 euros. A Madrid, en un lloguer de 1.022 euros mensuals per a una vivenda de la mateixa superfície, el lloguer passaria a ser d’1.090,5 euros, amb les dades del portal Idealista.