El ‘miracle’ dels ingressos: la recaptació fiscal creix el doble que el PIB

«Tenim una intuïció, més que una intuïció, sobre el fet que no estem mesurant bé el PIB», enfoca el professor d’Economia Aplicada Jorge Onrubia (Universitat Complutense i investigador a FEDEA) que assenyala dos factors: la transformació digital de l’economia i la dificultat en la presa de dades vinculada a la pandèmia. «Fins ara estaven molt identificats els indicadors que servien per mesurar l’activitat. Pot ser que ara no siguin tan fiables per mesurar la nova economia», raona Onrubia, en al·lusió a elements com l’activitat logística dels negocis digitals.

El PIB es calcula a partir de 700 indicadors i d’una metodologia conforme amb oficina estadística europea Eurostat. «Els efectes econòmics de la pandèmia de la covid i l’impacte sobre l’activitat i sobre la conjuntura econòmica de les mesures adoptades per combatre els seus efectes estan plantejant un repte sense precedents per a l’estadística i l’anàlisi», admeten a l’INE. Amb tot, des de l’Institut s’afirma que «no es poden comparar el PIB i els indicadors de base de forma directa» i que «les relacions entre variables macroeconòmiques i indicadors poden no ser estables en el temps».

«També hi pot haver una estimació a la baixa en la contribució de la construcció a la dada de creixement econòmic», aprofundeix Raymond Torres. El director de Conjuntura de Funcas explica que les regles de l’oficina estadística europea Eurostat, a les quals s’ajusta l’INE, incorporen un mètode per avaluar l’aportació de la construcció del PIB en els moments posteriors a una crisi (com va ser la del 2020) que podria resultar obsolet per a un moment com l’actual en el qual les dades de consum de ciment i ocupació aporten evidències d’una activitat més gran en el sector.

Elements com aquests podrien estar donant com a resultat una infravaloració del PIB, especialment cridanera en comparació amb l’evolució dels ingressos.

Segons el director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Óscar Arce, hi ha dues circumstàncies parcials que podrien estar contribuint a la discrepància entre les dades de recaptació i de PIB.

La venda de vivendes està creixent amb força. En els deu primers mesos de l’any les transaccions han crescut ni més ni menys que el 35,9%, segons dades de l’INE. No obstant, vuit de cada deu vivendes que es venen són de segona mà. Aquestes operacions generen ingressos tributaris però no computen com un creixement econòmic més gran, ja que aquestes vivendes ja estaven construïdes i el seu traspàs no ha generat activitat productiva addicional. En definitiva: són operacions que contribueixen a una alça dels ingressos, però no del PIB. I una cosa semblant podria passar amb els cotxes de segona mà.

Una altra circumstància assenyalada per Óscar Arce i per Jorge Onrubia té a veure amb el paper dels treballadors autònoms en l’activitat econòmica. L’economia digital i la pandèmia han augmentat un tipus de feina autònoma vinculada a internet (com l’‘asador’ de la serra) que, no obstant, podria estar traduint-se al càlcul del PIB sota esquemes més antics que atribueixen una menor productivitat al treball autònom que a l’assalariat.

Les vendes, llocs de treball i salaris en grans empreses i pimes constitueixen una base fonamental per a l’estimació del PIB. En el segon trimestre les vendes van créixer el 26,1%, els rendiments del treball van pujar el 20,9% i el rendiment brut mitjà va avançar el 4,1%. Segons algunes fonts consultades, aquesta informació, que proporciona l’Agència Tributària a l’INE, pot ser que arribés amb algun retard per a l’estimació del PIB del segon trimestre amb el resultat d’una possible infravaloració de l’activitat econòmica en aquell trimestre, desacoblada de les dades d’ingressos. El mateix INE ha reconegut en algunes de les seves notes un retard a la recepció de determinades dades necessàries per estimar l’evolució del PIB.

La pujada de preus de bona part dels productes també contribueix a una major recaptació d’impostos indirectes com l’IVA, assenyala Raymond Torres. També en el cas de l’impost sobre la renda –sosté Onrubia– en la mesura que la inflació es comença a traslladar als salaris sobre els quals s’apliquen retencions a compte. Aquest últim fenomen, no obstant, podria resultar més intens el 2022. «Si a l’estiu no es corregeix la inflació, caldria començar a pensar a deflactar la tarifa de l’IRPF», aconsella el professor d’Economia Aplicada, per evitar que la simple pujada salarial d’acord amb l’IPC doni com a resultat un salt en l’escala del tribut.

La pandèmia ha generalitzat l’ús de mitjans digitals de pagament i això ha pogut contribuir a l’aflorament de certa economia submergida, amb un efecte pràctic més gran sobre la recaptació tributària (per la via de l’IVA, sobretot) que sobre l’estimació del PIB, segons Raymond Torres.

Una de les dades que més sorprèn de les dades de recaptació tributària fins a l’octubre és el fort creixement de l’impost de societats. En termes homogenis, la recaptació per aquest impost ha crescut el 46,5% en els 11 primers mesos de l’any respecte al mateix període de 2020 (i del 10,8% respecte a 2019). L’Agència Tributària reconeix algunes operacions empresarials extraordinàries darrere d’aquesta dada (de fusió i venda d’actius), però hi podria haver alguna cosa més. «És possible que el fort creixement dels ingressos provinents per pagaments a compte dels resultats d’aquest any es vegin desinflats en la declaració del 2022 per la compensació de bases negatives», anticipa Jorge Onrubia.

Fins al novembre, la pujada de l’IRPF per a les rendes més altes, l’alça fiscal de les begudes ensucrades, les primes d’assegurances, les taxes Tobin i Google i els ingressos per quantitats que es van ajornar el 2020 han donat com a resultat una recaptació addicional d’uns 2.150 milions. No obstant, han sigut més grans les rebaixes fiscals adoptades pel Govern, sobretot per compensar la pujada del rebut de la llum, que donen com a resultat una minva d’ingressos per 269 milions fins a l’octubre. Els canvis normatius no servirien, doncs, per explicar l’explosió dels ingressos des de començament d’any.

«Creiem que la raó principal per a aquest comportament dels ingressos està en les mesures de protecció de rendes de treballadors i d’activitat de les empreses», asseguren des del Ministeri d’Hisenda. Des del seu punt de vista, mesures com els ertos, la prestació per cessament d’activitat per als autònoms o els avals a empreses «han possibilitat que els ingressos s’hagin sostingut millor en aquesta crisi i tinguin un millor comportament que el PIB». Una cosa semblant passa amb el poder adquisitiu de les pensions de jubilació: No suposen més creixement del PIB però sí que es tradueixen en més recaptació fiscal.