El port de Gijón guarda combustible en la seva reserva per cobrir dos dies la demanda de tot el país

«Poseu-vos aquestes armilles reflectores perquè se us vegi bé», demana el Juan Marcos abans de sortir de les oficines i guiar la visita pels dipòsits. «Quatre són de gasoil, dos de gasolina i un, el més petit, d’aigua», explica el responsable de la planta. Els sis tancs de combustibles fan 28 metres d’alçada, l’equivalent a un edifici de nou plantes. Els quatre de gasoil tenen un diàmetre de 50 metres, com el llarg d’una piscina olímpica, i els dos de gasolina la meitat, 25 metres. «Hi ha pocs dipòsits de combustibles a Espanya d’aquesta mida», assenyala amb orgull el guia. «Tenen capacitat per emmagatzemar 240.000 metres cúbics de combustible i estan sempre plens», afegeix. Aquesta quantitat de combustible permetria satisfer tota la demanda de gasoil i gasolina d’Espanya durant dos dies i mig. Un pulmó si el combustible deixés de fluir.

Les tensions en el mercat del gas, l’encariment de l’electricitat i els combustibles i, sobretot, la campanya del Govern d’Àustria per preparar la població del país centreeuropeu davant una gran apagada, han fet saltar les alarmes i han posat en el focus els sistemes de resposta per fer front a una crisi de subministrament energètic. A Espanya, parlar de resposta a una crisi energètica és parlar de Cores, un desconegut per a la immensa majoria dels espanyols però que és un agent essencial en aquests casos.

Cores és una corporació sense ànim de lucre que està tutelada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i que es dedica a garantir la seguretat de subministrament de productes petrolífers i gas natural a Espanya. Són membres obligats de Cores, i han de pagar les quotes, tots els operadors majoristes de productes petrolífers i els comercialitzadors de gas natural. En el cas dels productes petrolífers, Cores s’encarrega de fer complir el manteniment d’existències mínimes de seguretat, que a Espanya estan fixades en 92 dies equivalents a les vendes de l’any anterior o el consum computable. D’aquests 92 dies d’obligació, Cores n’ha de mantenir 42. Són el que es coneix com existències estratègiques i són de la seva propietat. Per la seva banda, la indústria del sector ha de mantenir els 50 dies de reserves restants en els seus dipòsits i Cores s’encarrega de supervisar-ne el compliment. El repartiment es va modificar temporalment aquest any per les tensions en els mercats de l’energia, passant a ser de 50 dies per a Cores i 42 dies per a les indústries.

Amo i llogater

Amo i llogaterCores té una petita capacitat d’emmagatzemament propi i les altres existències estratègiques les allotja en instal·lacions de companyies logístiques i refineries distribuïdes per cinc àrees del país: el Nord, el Llevant, la Zona Centre, la Zona Sud i les Canàries. Per utilitzar aquestes instal·lacions, Cores firma contractes d’arrendament a llarg termini. Una d’aquestes plantes llogades és la de Petróleos Asturianos al port d’El Musel. Va ser construïda i activada el 2008 per la companyia asturiana d’enginyeria i béns d’equipament Duro Felguera, que posteriorment se’n va desfer dins els seus obligats plans de desinversió per restablir el seu equilibri financer. Des del 2018, la planta pertany al hòlding Hafesa. «Quan la vam adquirir ja estava dedicada al cent per cent a la reserva estratègica», explica en conversa telefònica Diego Guardamino, director general d’Hafesa, grup que compta amb uns altres tres centres d’emmagatzemament de combustibles a Bilbao (Biscaia), Motril (Granada) i Ocaña (Toledo), però aquests dedicats a donar recolzament a la seva xarxa de comercialització i distribució d’hidrocarburs.

«Aquí a Gijón l’entrada i sortida de combustible és mínima. Només es produeix rotació per refrescar. Hi ha un acord amb la Companyia Logística d’Hidrocarburs (CLH) pel qual quan el combustible porta un temps determinat als tancs es bomba a la planta que tenen a El Musel per a la seva comercialització i, immediatament, reposem amb nou combustible que arriba amb barco», explica Juan Marcos Fernández mentre assenyala amb el dit la ubicació dels braços de descàrrega de combustible al moll de La Osa, a tocar. Una xarxa de tuberies i bombes connecten directament els braços de descàrrega dels barcos amb la planta de Petróleos Asturianos i a aquesta amb el centre d’emmagatzemament de CLH al port d’El Musel.

L’activitat diària a la planta de reserva estratègica es limita a tasques de manteniment, la comprovació de la qualitat del combustible emmagatzemat agafant mostres des de les cúpules dels tancs (a què s’accedeix per unes escales de vertigen) i el mesurament de nivells i temperatures. «No es poden tenir els dipòsits totalment plens de combustible perquè amb el fred i la calor es dilata i es contrau», explica el responsable de la planta aixecant la veu per sobre del fort vent que bufa del Cantàbric. Ell és d’Oviedo, però durant anys va treballar a la planta que Hafesa té al port granadí de Motril i troba a faltar el clima de l’anomenada costa tropical.

Accions conjuntes

Accions conjuntesUn cop recorregudes les instal·lacions de la reserva estratègica, que ocupen una superfície de més de 37.000 metres quadrats guanyats al mar, i després de sentir les explicacions sobre el seu funcionament, sorgeix una pregunta obligada:

–¿Però aquesta planta alguna vegada ha cobert una emergència per desproveïment de combustible?

–Afortunadament, mai, respon Juan Marcos Fernández.

En el cas que l’Agència Internacional de l’Energia detecti una situació de crisi de subministrament, pot promoure una acció conjunta dels països membres consistent a posar a disposició del mercat un volum determinat de reserves. Segons fonts de Cores, fins al moment s’han portat a terme tres accions conjuntes el 1991 (coincidint amb la guerra del Golf), el 2005 (huracans Katrina i Rita) i el 2011 (la Primavera Àrab i conflicte de Líbia). En el cas d’Espanya, aquestes accions es van portar a terme mitjançant la posada a consum de reserves de productes petrolífers en mans de la indústria. Mai es van fer servir les existències estratègiques que gestiona directament Cores i, per tant, les que emmagatzemen els tancs de Petróleos Asturianos a Gijón.

Notícies relacionades

El primer mes de pesta porcina ha costat més de 62 milions d’euros a les empreses exportadores catalanes

La meitat dels catalans han anat a treballar estant malalts aquest any

En els seus 13 anys de funcionament, la planta mai ha participat en cap emergència. Tampoc n’ha generat. La seva activitat és perillosa pel volum de combustible amb què treballa i ha de tenir rigorosos sistemes de seguretat. Tota la planta està abraçada per tuberies de color vermell que pugen pels tancs i formen anelles a les cúspides. Són els sistemes antiincendis que s’alimenten del setè tanc de la planta –que en comptes de contenir combustible és ple d’aigua– i d’agents escumosos per reforçar la lluita contra les flames si fos necessari.

La instal·lació estratègica té una plantilla fixa de dos treballadors, tot i que hi ha moltes tasques que estan subcontractades, com la vigilància, que és compartida amb les veïnes instal·lacions d’emmagatzemament d’hidrocarburs de CLH. Són els ulls a què Juan Marcos Fernández advertia al començament de la visita perquè no saltessin les alarmes.