Destruir per construir: Una companyia disruptiva liderada per dones

-Per vostè l’arquitectura i la construcció sempre han sigut sentiment i part del seu ADN... Expliqui’ns com neix PMP Prêt-à-Porter Cases.

Per mi PMP no és només una empresa. És una manera d’entendre com vivim i voler-la millorar. Vaig estudiar Arquitectura Tècnica i vaig aconseguir amarar-me ben aviat del món laboral. Gràcies a això, vaig poder fixar-me en les dinàmiques del sector de la construcció i l’arquitectura i amb el temps vaig veure que el meu camí passava per dissenyar un projecte propi amb què em sentís identificada.

D’una banda, la construcció tradicional suposava per al client grans maldecaps amb projectes demorant-se, execucions poc eficients o imprevistos en temps i preu. D’altra banda, el paper de la dona no acabava d’encaixar dins del sector, ja que estava clarament dominat per la figura masculina. Alguna cosa havia de canviar.

Aquests van ser els al·licients més grans per continuar formant-me i crear el que ara és PMP Prêt-à-Porter Cases.

-Sara, des dels inicis forma part de la gran família Prêt-à-Porter Cases. ¿Com ha sigut aquest recorregut, professionalment i personalment?

Vaig estudiar Ciències Empresarials i soc a la companyia des dels seus inicis. Lidero el Departament d’Administració i em dedico específicament al control econòmic, financer i comptable, un rol que comporta gran responsabilitat, atenció i compromís. M’encanta la meva feina i poder dedicar-me al que m’apassiona, però això no implica que sigui impossible compaginar una vida laboral exigent amb una vida familiar plena. La conciliació dins de la companyia ha sigut clau i una part molt important de la meva experiència i bagatge dins de PMP, així que puc dir que em sento orgullosa de ser capaç de poder compaginar el creixement professional amb el familiar.

-Arquitecta i somiadora. ¡dos conceptes que casen a la perfecció! Parli’ns dels seus primers passos

Històricament hi havia la ferma convicció que l’arquitectura era només cosa d’homes, però al llarg del temps les dones han sabut fer aflorar els seus grans dots a través de les seves feines i aptituds. No hem de perdre de vista que dones com Carme Pinós o Carme Pigem van transformar i van revolucionar l’arquitectura amb les seves obres. Al final, de l’exemple se n’aprèn i totes elles m’han inspirat sempre.

Jo em vaig interessar per l’arquitectura des de molt petita i puc dir que és una sort poder liderar equips mixtos, sense judicis ni estereotips. En la feina, estic en constant recerca d’inspiració i noves idees per arribar sempre a un mateix objectiu: l’excel·lència a la feina, i aquesta no té gènere.

-¿Creu fermament que comunicar és poder?

Sempre he pensat que, tot i que tinguem la millor idea del món, si no la sabem comunicar, haurem perdut una gran oportunitat.

Vaig estudiar ADE i després el Màster en Direcció de Comunicació, cosa que em va fer descobrir com d’important són els missatges i com els hem de carregar de valors i força si volem que transcendeixin. Ens trobem en un moment sociocultural en què hi ha molta infoxicació i les persones poden sentir-se confuses, sense una opinió o filosofia forjada o desinteressada/desmotivada per ser conscients de la gran quantitat d’‘inputs’ que reben. És per això que, si volem que transcendeixi el nostre valor, el nostre paper al sector i les nostres competències, ho hem de fer sense barreres, sense embuts, sense estereotips i traslladant un clar missatge a totes les generacions que ens segueixen: el que ens fa ser iguals és acceptar la diversitat.

-¿En què consisteix la seva feina?

Soc arquitecta tècnica i estic al càrrec del Departament de Sistemes a PMP Prêt-à-Porter Cases. Fa 20 anys que soc a la companyia i quan diem que és una empresa disruptiva, no és només perquè ja no treballem amb un tipus de construcció tradicional, sinó també perquè no seguim els estàndards arcaics: una empresa de construcció no té per què estar formada per homes majoritàriament. Tampoc el Departament de Sistemes i Xarxes ha d’estar liderat per un home ni per ser dona he de tenir menys coneixements tècnics o ser menys ‘techy’. En general, sorprèn que sigui una dona la directora de sistema i xarxes i, en realitat, ¡la sorpresa és que els sorprengui!

-El món del disseny, ¿un món feminitzat?

Sempre s’ha tingut la concepció que el disseny i l’interiorisme és un àmbit feminitzat, i no es tracta de si ets home o dona, sinó del que puguis aportar com a persona en el teu lloc de treball, sector o a qualsevol altre entorn. La roba, els accessoris, la tecnologia, els cotxes... lluitem per treure’ns de sobre l’‘això és de noi’ o ‘això és de noia’, i és per això que ja no és estrany veure que en una empresa del sector de la construcció tenim més dones que homes dirigint els departaments.

A PMP Prêt-à-Porter Cases mai fem dues vivendes iguals, són 100% personalitzades per a cada persona. Perquè cada client és únic, té les seves necessitats, els seus gustos, els seus hàbits, i això és el que ens fa crear productes totalment dispars. El motiu és que tots i cada un som irrepetibles. La nostra educació, les nostres experiències, els nostres valors, fins i tot el nostre entorn físic, fan que el nostre JO sigui totalment únic, per sobre del gènere.