La meitat de les ajudes covid a empreses i autònoms estan sense repartir

D’acord amb les dades de cada autonomia recollides per EL PERIÓDICO, mentre que Madrid, La Rioja i Catalunya ja han aconseguit canalitzar, respectivament, el 73%, el 69% i el 66,5% dels seus fons, hi ha dos territoris que no n’han aconseguit repartir ni un terç i quatre més que amb prou feines superen aquesta marca.

És el cas d’Astúries (19%), Cantàbria (30%), Aragó (33%) i del País Valencià (33,8%), que lideren la classificació per baix en aquest ordre. D’aquestes, la majoria tenen obertes noves convocatòries per resoldre aquest excés de romanents, però només el País Valencià es creu capaç de distribuir tot el paquet. Les altres assumeixen que quedaran diners per repartir: sobre la base de la nova onada de sol·licituds, tot apunta que, per exemple, Cantàbria deixarà deserts la meitat del seu fons. I Astúries podria no arribar ni al terç (en la seva segona convocatòria gestiona la meitat de sol·licituds que en la primera).

Segons les regles establertes pel Ministeri d’Economia, tota quantitat no adjudicada abans del 31 de desembre haurà de ser tornada, si bé el departament de Nadia Calviño va ampliar fins al 30 de juny del 2022 el termini per reintegrar les quantitats no executades, a fi de donar temps per gestionar els recursos contra resolucions denegatòries dictades abans del 31 de desembre del 2021 i que estiguin pendents de resolució. Inicialment el termini per tornar les quantitats s’havia fixat el 31 de març del 2022. Més enllà d’això, segons fonts d’Economia, no està prevista la possibilitat d’ampliar després del 31 de desembre el termini perquè les autonomies adjudiquin les subvencions a empreses i autònoms.

El Govern es recolza en els agents socials

A l’altre costat de la balança, la Generalitat de Catalunya treballa amb l’objectiu d’arribar a canalitzar 9 de cada 10 euros dels 993 milions que l’Estat va assignar a la comunitat. El 10% restant s’aparta com a matalàs, segons fonts de l’Executiu català, per a potencials recursos d’empreses disconformes.

«Hem obert fins a tres convocatòries en menys de mig any per adaptar-nos als successius canvis normatius i a la flexibilització de criteris que ha anat publicant el Govern», afirma el secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos. El dirigent de la Generalitat assegura que una de les claus de l’alt percentatge d’assignació esperat és perquè s’ha treballat conjuntament amb patronals, sindicats i cambres de comerç per arribar a les màximes empreses possibles. Juntament amb un esforç del personal del Departament d’Empresa, que ha reassignat i alliberat a uns 50 treballadors per gestionar sol·licituds.

«Si s’acaben distribuint la major part dels recursos i arriben al nostre teixit productiu serà un èxit dels qui hem defensat des del primer moment la necessària flexibilització dels criteris d’accés i la inclusió de la cadena de valor [en el perímetre de les ajudes]», diu el president de Pimec, Antoni Cañete. «Desgraciadament s’ha trigat gairebé un any a resoldre el que hem anat dient, amb tres decrets llei i tres convocatòries», afegeix.

Crítiques als criteris del Govern

Notícies relacionades

Les 26.296 empreses i autònoms de Catalunya als quals la Generalitat reparteix ajudes Covid | Cercador

Fedea defensa retardar el tancament d’Almaraz tres anys

En les comunitats que més problemes han tingut i pitjors resultats registren en la distribució de les ajudes Covid, el tap s’atribueix precisament als criteris del Govern. Són diversos els portaveus autonòmics que insisteixen que des del principi adverteixen de «les deficiències en el disseny d’aquestes ajudes» i que si les Balears i les Canàries han fet net és perquè allà l’Executiu central ha permès que les ajudes arribessin als 5 milions d’euros per empresa, quan a la resta només se’ls ha permès repartir un màxim de 200.000 euros per empresa. I des de les associacions de representació d’autònoms, coincideixen en la lectura.

«És un autèntic desastre», sentencia el president dels autònoms d’UPTA, Eduardo Abad. «El Ministeri d’Economia en cap moment ha mantingut un diàleg fluid amb les organitzacions representatives i [els criteris] han sigut molt restrictius», lamenta aquest portaveu, pensant sobretot en aquest tipus de treballadors, que al seu parer són els grans damnificats en el repartiment emportant-se només el 20% d’aquests fons. «Hi havia condicions a què molts autònoms no podien accedir», coincideix el president dels autònoms de ATA i vicepresident de la CEOE, Lorenzo Amor; adduint per exemple que calia presentar despeses quan molts d’aquests treballadors ni tan sols han tingut activitat.