Els cinc municipis amb més hotels ingressen el 96% de la taxa turística

Les dades, que estan disponibles en el portal d’estadístiques obertes de la Conselleria d’Empresa i Treball, podrien créixer de manera substancial a partir d’abril, si finalment prospera el projecte del Govern d’autoritzar als ajuntaments aplicar un recàrrec municipal sobre les estades en establiments turístics. La normativa actual, en vigor des del 2012, només preveu aquest recàrrec per a la ciutat de Barcelona, que l’any passat va triplicar, tota sola, la recaptació dels altres 35 municipis metropolitans en conjunt.

La intenció dels partits que donen suport que es reformi la taxa turística a Catalunya és que la part que repercuteixin els ajuntaments (en principi, serà un gravamen voluntari) no sigui lineal, com s’havia previst al principi, sinó que tingui en compte les "diferents realitats" del sector turístic, en funció de la ubicació del municipi, de la temporada turística o, fins i tot, del tipus d’establiment. Això suposa que es crearan diferents tipus impositius. En tot cas, la proposta encara s’està debatent, després que el passat 16 de desembre s’acordés tramitar-la per via d’urgència, amb el suport del PSC, ERC i els Comuns i l’abstenció de Junts.

La iniciativa, no obstant, tampoc no està exempta de polèmica. Així doncs, mentre que consistoris com el de l’Hospitalet han votat ja en sessió plenària que se’ls permeti fer ús d’aquesta potestat per equiparar-se a Barcelona, altres organismes com la patronal Foment del Treball han mostrat el seu rebuig del recàrrec, ja que consideren que pot acabar generant greuges entre municipis.

Al·legacions al projecte

L’entitat recorda que "no s’ha de perdre l’objecte pel qual es va crear la taxa al seu dia: la finalitat original de l’impost era dotar-se de recursos per fer política turística i mantenir la competitivitat de Catalunya com a destí". Segons la seva opinió, el projecte legislatiu convertirà aquest impost en una "eina de finançament dels ajuntaments, amb l’únic objectiu de generar ingressos addicionals. Per Foment, aquesta no ha de ser la solució al deficient finançament dels municipis", diu la patronal que presideix Josep Sánchez Llibre.

Notícies relacionades

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

Beatriz Calvo (Nunsys): "Canàries és un autèntic hub tecnològic i empresarial"

Després de diversos intents (infructuosos) d’arribar a un pacte, l’entrada en vigor no podrà ser, com a mínim, fins a la primavera del 2026, que és quan es revisen les tarifes de cara a la temporada estival. El principal punt de discòrdia no és Barcelona, on hi ha consens que cal apujar l’impost, sinó en com s’ha de regular a la resta de Catalunya. Així, per exemple, ERC vol que els allotjaments turístics que no són a la capital catalana tinguin una tarifa diferent en funció de si és temporada alta o baixa, però els Comuns ho rebutgen.

La pujada de la taxa turística està relacionada, segons admeten els promotors, amb la intenció de mirar de moderar els increments de preus de l’habitatge en els últims anys a Catalunya, a l’entendre que el mercat del lloguer de vacances ha repercutit sobre el dels arrendaments convencionals. Els experts, no obstant, adverteixen que l’impost no serà la solució. "És un mecanisme que apliquen un nombre creixent de ciutats, però que no està ajudant a moderar les arribades de visitants", indica el professor Pedro Aznar, d’ESADE.