La riquesa dels multimilionaris es dispara el 2021, amb més desigualtats

La riquesa acumulada pels multimilionaris que hi ha al món s’ha disparat aquest any pels efectes financers de la crisi de la Covid fet que ha provocat un augment de les desigualtats, en particular amb la meitat més pobra de la població, que només és propietària d’un 2% dels actius.

La riquesa de les 520.000 persones que componen el selecte grup del 0,01% dels més adinerats ha crescut en termes relatius aquest any –marcat per l’efervescència dels mercats financers– fins a representar l’11% del total mundial, destaca el Laboratori de les Desigualtats Mundials en la segona edició del seu informe publicat aquest dimarts.

Aquest 0,01% acumulava un 7% de la riquesa el 1995, percentatge que va pujar lleugerament per sobre del llindar del 10% en vigílies de la crisi financera global, que la va reduir al 8% el 2010 abans d’iniciar una tendència a la recuperació que s’ha accelerat aquest any, destaquen els autors d’aquest estudi coordinat entre d’altres pels economistes Thomas Piketty i Gabriel Zucman.

L’evolució és gairebé simètrica quan s’examina el grup dels que tenen més de 1.000 milions de dòlars en béns i actius, que el 1995 eren propietaris del voltant de l’1% de la riquesa mundial, que havia pujat a poc més del 2% el 2020 i ha escalat aquest any fins al 3,5%.

Si s’amplia una mica més la mostra, l’1% més avantatjat s’ha quedat amb el 38% de l’increment de la riquesa generada al món entre 1995 i el 2021, mentre que el 50% dels més pobres únicament n’han aconseguit un 2,3%.

Un 10% de la població concentra el 76% de la riquesa

El resultat és que aquesta meitat de la població té un patrimoni mitjà de 2.900 euros per adult, cosa que en conjunt representa només un 2% del total mundial, mentre que el 10% superior en concentra el 76%.

Quan s’examinen els ingressos, el 10% dels més rics el 2021 es queden amb el 52% del total (de mitjana 87.200 euros per adult), mentre que el 50% més pobre s’ha d’acontentar amb el 8,5% (2.800 euros per a tot l’any).

Llatinoamèrica és, juntament amb el nord de l’Àfrica i l’Orient Mitjà (MENA), la regió amb més desigualtats de tot el món. El 10% superior s’emporta fins al 58% dels ingressos a MENA, el 55% a Llatinoamèrica i el 45,5% als Estats Units. Europa se significa per ser l’àrea amb la menor bretxa, ja que aquest 10% en concentra el 36%.

La riquesa acumulada pel 10% més privilegiat representa fins a un 78,7% a Mèxic, un 79,8% al Brasil i un 80,4% a Xile, mentre que en aquests tres països la riquesa del 50% més pobre és negativa, cosa que significa que els seus deutes són superiors al valor del seu patrimoni.

Els autors de l’informe assenyalen que les desigualtats entre les poblacions dels Estats més pobres i dels més rics han disminuït en les dues últimes dècades, però alhora han augmentat a l’interior dels països, que són de la mateixa magnitud que les que hi havia durant el punt àlgid del colonialisme a principis del segle XX.

A la pràctica, els ingressos del 10% més ric són 38 vegades superiors als del 50% més pobre, quan el 1820 aquesta bretxa era pràcticament la meitat.

Bretxa de gènere en els ingressos de treball

Els autors de l’estudi presenten en aquesta edició un nou indicador sobre la bretxa de gènere, que mostra que les dones en termes globals perceben menys del 35% dels ingressos de treball, i que, tenint en compte que el 1990 guanyaven prop del 30%, el progrés en aquests tres decennis ha sigut «molt lent».

També fan notar que els ingressos i la riquesa estan directament vinculats amb les emissions de diòxid de carboni (CO₂, el principal gas causant de l’efecte d’hivernacle.

El 0,01% de la població més rica és responsable de l’11% d’aquestes emissions. Per això consideren que les polítiques climàtiques com les taxes de carboni, haurien d’anar dirigides de manera molt més selectiva contra les persones més afavorides econòmicament.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Els responsables del Laboratori de les Desigualtats Mundials insisteixen que totes aquestes fractures no són inevitables, sinó conseqüència de decisions polítiques, i es poden corregir.

La seva principal proposta per aconseguir-ho és un impost progressiu als multimilionaris d’arreu del món que, amb un tipus mitjà de l’1% sobre la riquesa, permetria recaptar l’equivalent de l’1,6% dels ingressos mundials per ser reinvertits en educació, sanitat i en la transició ecològica.