REFORMA LABORAL

Les línies vermelles de la patronal de cara a la reforma laboral: límits a la temporalitat i sindicalització

Els empresaris afronten la recta final de la negociació sobre mercat de treball mirant de salvar el seu poder per canviar les condicions de treball

Les línies vermelles de la patronal de cara a la reforma laboral: límits a la temporalitat i sindicalització
4
Es llegeix en minuts

A falta d’un mes perquè expiri el termini que Brussel·les ha donat a Espanya per tenir llista la reforma laboral, la patronal es prepara per concentrar les seves energies en els aspectes que considera fonamentals: que la lluita contra la temporalitat s’afronti sense sancions ni limitacions, i conservar el poder al si de l’empresa mantenint –en la mesura possible– alguns dels avantatges que van obtenir amb la reforma laboral de Rajoy el 2012. És el que diuen fonts de la CEOE a El Periódico de España, que afegeixen que el resultat final de la negociació dependrà de la marxa de les converses amb sindicats i Govern, però també de les pressions contraposades que exerceixen dos grups: des de Brussel·les, la Comissió i la patronal europea, a favor del pacte; i des de dins de la CEOE, els sectors que es consideren més perjudicats per les polítiques del Govern (autònoms, pimes i agricultors), que estan contra l’acord.

Segons aquestes fonts, un dels aspectes dels esborranys que s’han posat fins ara sobre la taula de negociació que més preocupa en la patronal és la presència dels sindicats en les comissions negociadores que mana la llei quan s’emprèn un procés de modificació col·lectiva de condicions de treball. Fins ara, en les empreses en què no hi ha representants dels treballadors (sobretot les petites), en aquests casos es pot recórrer a la formació d’una comissió ad hoc: els empleats trien tres dels seus companys per representar-los en les converses amb la direcció. Una fórmula susceptible a les pressions dels empresaris –diuen els sindicats– que així es poden garantir comissions a mida per aprovar sense problemes canvis en jornades o salaris.

En canvi, els textos que s’estan manejant en la negociació preveuen que aquesta possibilitat quedi només com a última opció, i que en aquest tipus de situacions la representació dels treballadors l’exerceixi habitualment «una comissió sindical integrada pels sindicats més representatius i pels sindicats representatius del sector a què pertanyi l’empresa»; només si aquestes centrals no mostressin interès es podria constituir la comissió ad hoc. A la CEOE aquest possible canvi genera moltes resistències, perquè hi veuen una forma que els sindicats posin un peu dins de les companyies que fins ara se’ls resistien més, les de mida més petita; per això, els més bel·ligerants contra aquesta fórmula són precisament les organitzacions de pimes i autònoms, que volen que la seva oposició a aquesta mesura s’expressi amb més força a la taula de diàleg.

Temporalitat

L’altra matèria en què la patronal vol donar més batalla és la temporalitat. Els empresaris tenen totalment assumit que la reforma que s’està pactant adoptarà mesures contra aquesta xacra, perquè és el que més interessa a Europa; per això, en el que centraran els seus esforços a la taula de negociació és a encarrilar aquesta inevitable regulació al seu favor, expliquen aquestes fonts. Entre altres coses, volen suavitzar l’estricta regulació que recullen els últims esborranys de la reforma, pels quals s’estableix quan passa un treballador temporal a fix: a més dels supòsits habituals fins ara (com els casos de frau, o de superació del temps màxim de contractació temporal) en els textos a discussió s’estableix una clàusula general per la qual l’incompliment de qualsevol aspecte de la normativa que regula aquesta forma de contractació ja suposa la fixesa del treballador afectat; una «sentència de mort per a l’empresari», segons l’expressió hiperbòlica d’un dels consultats.

Notícies relacionades

La regulació de la temporalitat té molt a veure amb altres dels grans canvis que es debaten a la taula: primer, el paper més gran que es vol donar als contractes fixos-discontinus, cridats a substituir en bona mesura les actuals contractacions de temporada, més precàries, i segon, els nous erto, pensats per recol·locar treballadors de sectors en crisi en altres activitats. A la CEOE veuen aquestes regulacions com una oportunitat per a negocis com el de les empreses de treball temporal, que podrien jugar un important paper en la intermediació d’aquestes contractacions i recol·locacions, però també volen eliminar alguns dels aspectes referits a fixos discontinus que ara figuren als esborranys, com que el temps que aquests treballadors passen entre crides a l’activitat els sigui computat com a antiguitat.

Aquestes mateixes fonts confessen que tot i que la posició de la CEOE a la taula negociadora és la de qüestionar totes les matèries, per mirar d’aconseguir avenços en alguns flancs a canvi de renunciar a pressionar en d’altres, hi ha alguns àmbits en què els empresaris ja s’han resignat a acomiadar-se de la regulació de l’era Rajoy. És per exemple el cas de la ultraactivitat, la vigència dels convenis caducats fins que siguin reemplaçats per uns altres, contra l’actual límit d’un any fixat per la norma del 2012.