L’empresa no pot pagar als seus empleats compensacions diferents per teletreball

L’Audiència Nacional ha sentenciat a favor dels sindicats en la demanda col·lectiva interposada arran de les diferents remuneracions existents per a diferents programes de teletreball a l’empresa asseguradora Zuric. Aquesta ja tenia abans de la pandèmia un programa de teletreball, que estava acompanyat d’una remuneració. Després, amb la declaració de l’estat d’alarma, la direcció va ampliar la cobertura d’aquest acord per adaptar-se a les circumstàncies extraordinàries i al confinament. Per a, més tard i ja el juliol del 2020, elaborar un acord de teletreball per a tota la plantilla.

El problema que han denunciat els sindicats és que la companyia no va eliminar els programes precedents i va mantenir la seva plantilla amb cobertures diferents pel teletreball, amb remuneracions diferents. Referent a això, l’Audiència Nacional es recolza en una sentència prèvia del Tribunal Suprem que estableix que «no pot incórrer el conveni col·lectiu en l’establiment de diferències en el tracte dels treballadors, llevat que aquestes diferències siguin raonables, objectives, equitatives i proporcionades».

«Enriquiment injust»

Els magistrats de l’Audiència Nacional acaben que «l’argument que esgrimeix l’empresa referit a la novació contractual que s’exigeix a les persones que s’acullin a l’Acord de Teletreball Total, no és prou causa per justificar la diferència de tracte que dispensa als seus treballadors perquè, com ja s’ha dit, tots realitzen les seves comeses des del seu domicili i durant tota la jornada de treball». La sentència, així mateix, ressalta que mitjançant una pràctica d’aquest tipus «l’empresa estaria obtenint un enriquiment injust ja que pels subministraments que assumeixen totes les persones treballadores en teletreball (energia elèctrica, telèfon, internet, etc.), uns els paga i d’altres són costejats pel personal, cosa que no té justificació».

Notícies relacionades

Les elèctriques volen captar 800 milions del sistema antiapagades

BonÀrea inverteix 10 milions en un pla d’envasos retornables

El desplegament del teletreball sota els paràmetres de la nova llei és una assignatura pendent en el mercat laboral espanyol. I un dels motius és la reticència de les empreses a assumir nous costos laborals, com seria el cas de les compensacions sobre les quals es pronuncia l’Audiència Nacional. Segons dades del Ministeri de Treball, el 97% dels assalariats no estan coberts per un conveni col·lectiu que contempli específicament el treball a distància. Una de les crítiques que habitualment enarboren els sindicats és que algunes empreses no estan pactant el teletreball, però sí que ofereixen als seus empleats que el realitzin de manera informal. El que els evita costejar-los els subministraments i altres estris.

L’Audiència Nacional ja s’ha pronunciat en diferents ocasions sobre dilemes relacionats amb el teletreball. Entre aquests destaquen alguns com que el temps que un treballador destina entre anar de l’oficina a casa per continuar teletreballant no compta com a temps de treball efectiu i s’ha de recuperar. O que els treballadors no poden reclamar a l’empresa les despeses del teletreball practicat de manera no regulada durant l’estat d’alarma. O que si una persona que teletreballa es queda sense internet a casa per una avaria, la companyia no pot descomptar-li aquelles hores.