Mercat immobiliari

L’accés a la vivenda evidencia les desigualtats a Espanya

Creix el percentatge de persones amb tres o més immobles en propietat al passar del 9% al 20% en 10 anys

BARCELONA 30/06/2020 Economía. Inmobiliaria de passeig Maragall pisos en venta y en alquiler Foto de FERRAN NADEU

BARCELONA 30/06/2020 Economía. Inmobiliaria de passeig Maragall pisos en venta y en alquiler Foto de FERRAN NADEU / Ferran Nadeu (EPC)

1
Es llegeix en minuts

L’accés a la vivenda és l’element que més evidencia la desigualtat i el gap social a Espanya. Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) revela que el 10% de les llars més riques concentra el 54% de la riquesa total, quan el 2017 aquest percentatge era del 43%. Aquest informe, realitzat partint d’una mostra de llars espanyoles de l’‘Enquesta financera de famílies’ durant el període 2002-2017, constata que l’acumulació de propietats immobiliàries suposa un dels indicadors de desigualtat econòmica més grans a Espanya. Els més rics acumulen propietats immobiliàries influint en l’evolució dels preus i limitant de manera indirecta el seu accés a les persones amb rendes més baixes. L’estudi conclou que una tercera part de la desigualtat de riquesa entre llars es justifica per la diferència de propietats.

«Els resultats d’aquest estudi constaten una realitat al nostre país, i és que cada vegada en són més les famílies que tenen dificultats per accedir a vivenda assequible, per la qual cosa els nivells de polarització entre les persones amb tres o més propietats i les que no en tenen ni una de sola són cada vegada més grans», va assenyalar Emiliano Bermúdez, subdirector general de Donpiso.

Notícies relacionades

El nombre de llars que no tenia cap propietat va augmentar 4 punts entre el 2002 i el 2017, passant del 14% al 18%. A l’altre costat de la balança es troben les llars amb tres o més propietats, entre les quals s’inclouen vivendes, solars, oficines i garatges. En aquest cas, el grup de llars va créixer amb molta més força, representant el 9% del total el 2002 i gairebé en 20% el 2017.

«Aquests canvis al llarg dels anys han repercutit de manera directa en la desigualtat de la riquesa. El més preocupant és que l’estudi contempla dades fins al 2017, i és probable que en el període comprès entre aquesta data i l’actualitat les diferències entre grans i petits propietaris hagin augmentant encara més a causa de la inflació de preus a grans ciutats fruit de la recuperació del mercat immobiliari», sentència Bermúdez.