Via lliure al pla director urbanístic del port de BCN

La Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i el Prat de Llobregat i el Port de Barcelona han consensuat un Pla Director Urbanístic (PDU) per a la Terminal Logística Intermodal que ha de permetre construir quatre noves terminals ferroviàries per millorar la infraestructura portuària. El pla, que comportarà entorn de 600 milions d’euros, permetrà el desenvolupament de les infraestructures necessàries per potenciar les connexions ferroviàries amb les mercaderies del port de Barcelona, reduint el trànsit de camions a l’àrea metropolitana i la contaminació. Com a conseqüència de la transformació urbanística de la zona entorn del curs del riu Llobregat es preveu l’ampliació de zones verdes.

L’anunci de l’acord per a l’impuls del pla urbanístic dona pas també a un procés de 18 dies d’informació pública a partir de divendres i que podria resultar en una aprovació definitiva del pla el primer trimestre del 2023. L’objectiu d’aquestes infraestructures és potenciar la distribució de mercaderies per via ferroviària, que passaria d’un 15% del total actual a un 30%. Els 600 milions d’inversió amplien els 400 milions inicialment previstos, ja que inclouen, a més de les vies i accessos, les terminals d’interconnexió. L’objectiu final serà el transvasament de 400.000 contenidors de vaixells a trens i reduir el tràfic de mercaderies per carretera.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

L’acord, assolit després de dos anys de treball conjunt de les Administracions (una cosa que no va ser possible, per exemple, en el cas de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona), ha sigut presentat en roda de premsa pel president del Port, Damià Calvet; la segona tinenta d’alcaldia de Barcelona, Janet Sanz; l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler, i el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra. El conjunt de millores prevista per a Port de Barcelona i les terminals logístiques intermodals suposarà una inversió aproximada per a l’erari d’uns 600 milions d’euros, per a la construcció dels nous accessos viaris i ferroviaris, però també per a les terminals d’expedició i recepció de mercaderies, amb efecte també al Morrot, Can Tunis i la Llagosta. Calvet va destacar que totes aquestes infraestructures, que podrien estar acabades entorn del 2025 després dels tràmits de concursos el 2023, s’emmarquen en el futur Corredor Mediterrani, per a la qual cosa s’han realitzat també obres en apartadors ferroviaris de 750 metres de longitud a l’eix Barcelona-Saragossa (30 milions d’inversió).

Aquest PDU vol possibilitar la interconnexió de sis terminals ferroviàries (les quatre que s’han de construir més dues de ja executades) a la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port i també preveu ressituar 20,84 hectàrees de zones verdes ja previstes en la planificació urbanística vigent. S’han previst entorn de 15 milions d’euros en compensacions mediambientals. Malgrat no incloure’s en el pla director, l’execució de l’obra permetrà transformar la part baixa de la franja marítima de Montjuïc perquè sigui accessible a vianants i bicicletes des de la ciutat, després de la desaparició de les vies del Morrot. Des d’un punt de vista urbanístic també suposarà la creació d’un corredor verd entorn del parc agrari del Llobregat i Montjuïc.