Les elèctriques poden reflectir a la factura el cost que paga cada usuari per finançar el ‘bo social’

El bo social elèctric és un descompte directe d’entre el 25% i el 40% de la factura de la llum (aquest hivern serà d’entre el 60% i el 70%, dins de les mesures del Govern per rebaixar la factura) per a aquells usuaris considerats vulnerables que estan acollits a la tarifa regulada (PVPC). En l’actualitat, hi ha al voltant d’1,19 milions de consumidors acollits a aquesta subvenció, dels prop de 29 milions d’usuaris en total que hi ha a Espanya.

I tot i que per poder disposar del ‘bo social’, els usuaris han d’estar acollits a la tarifa regulada (PVPC), només disponible a través de cinc de comercialitzadores, el seu finançament es porta a terme per totes les prop de 300 comercialitzadores que hi ha a Espanya (en el cas dels grans grups ho assumeixen les matrius, mentre que si són independents se n’encarrega la mateixa societat) de forma proporcional al nombre de clients que té cada una d’elles.

Les comercialitzadores, al seu torn, repercuteixen aquest cost entre tots els seus clients. «Les comercialitzadores solen fixar els preus de subministrament que volen oferir als seus clients a partir d’una estimació dels costos que han d’afrontar en el període per al qual es contracta l’oferta i, sobre ella, incorporen el marge que consideren oportú», explica la CNMC. Per això, la CNMC considera que la seva incorporació en els preus «és conforme al principi de lliure mercat que caracteritza l’activitat de subministrament d’electricitat».

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

I afegeix que les companyies poden fer constar a la factura de la llum quin percentatge del total que paga el consumidor cada mes correspon a aquesta ajuda, igual com passa amb altres conceptes, com els peatges, els càrrecs o el lloguer del comptador. Si bé la CNMC precisa que en tots aquests casos es tracta d’un cost «regulat» (estipulat pel Govern o per la CNMC), mentre el finançament del ‘bo social’ no ho és, ja que el finançament que suporta cada comercialitzador pel concepte de bo social a l’any es calcula en funció del nombre de clients amb qui comptava l’any anterior, per la qual cosa la seva translació al consumidor en un determinat any no reflecteix el cost real sinó «una estimació que podria no estar ben ajustada o fins i tot estar sobrevalorada».

«Aquesta situació podria permetre al comercialitzador –emparant-se en la repercussió d’un cost regulat– traslladar uns imports que no reflecteixin el cost associat al finançament del bo social, modificant així les condicions del contracte», afegeix la CNMC. I, per això, adverteix que les companyies hauran «d’explicar de manera transparent al consumidor el mètode de repercussió que ha utilitzat el comercialitzador» de manera que entengui el càlcul portat a terme. No obstant, el regulador afegeix que la mateixa autoritat de competència i regulació realitza una «supervisió específica a les comercialitzadores que repercuteixen de manera explícita el cost del finançament del bo social».